L’oncohematologia ha assistit en les últimes dècades a importants avenços en el tractament i supervivència. La toxicitat derivada de la quimioteràpia clàssica i la necessitat de millorar l’efi càcia i tolerància als tractaments han fet que es desencadene un allau d’activitat investigadora que constantment proporciona fruits. Gran part d’aquest esforç s’ha enfocat al desenvolupament de «teràpies diana» dirigides contra determinades alteracions funcionals, clau per a la supervivència de la cèl·lula tumoral. Així es pretén aconseguir major efi càcia en el tractament i que el pacient pague un menor cost en toxicitat. Avenços en altres disciplines de l’oncologia com l’epidemiologia, la cirurgia i la radioteràpia dirigida han contribuït així mateix a fer de l’oncologia una àrea en progrés constant. En defi nitiva, es comença a albirar un futur ple d’esperança per al pacient amb càncer, un futur, alhora, apassionant per al metge i l’investigador.

La comprensió de les forces de canvi evolutiu que actuen sobre les poblacions, en conjunció amb les tècniques més modernes d’anàlisi genètica, ha anat aplicant-se en els darrers vint anys al servei de la conservació de la biodiversitat. Aquesta nova aplicació de la genètica ha rebut el nom de genètica de la conservació.

Darwin va reflexionar sobre la potencialitat de la selecció natural comparant-la amb els efectes que han aconseguit els éssers humans amb la selecció artificial. En aquest treball s’analitza com, encara que la similitud entre ambdós tipus de selecció és visible, hi ha també importants diferències. També es presenten dos exemples d’aplicacions de la teoria evolutiva: la possible importància de la selecció sexual en la introducció de peixos transgènics i la selecció de caràcters socials en el context d’una millora genètica respectuosa amb el benestar animal.

El biòleg evolucionista Theodosius Dobzhansky va reflectir quin lloc ocupa la teoria evolutiva en la biologia moderna en el títol d'un famós article: «Res té sentit