Canigó - teories culturals del paisatge

El paisatge, naix o es fa? És solament «allò que ens envolta»? Aquest article fa una reflexió sobre el concepte de paisatge i les diferents teories culturals que l'han delimitat.

0
paisajes territorio

Les cultures «paisatgeres» han considerat l’entorn, el territori com a espai d’evasió i alhora motiu artístic; han creat a partir d’aquest un imaginari i, de retruc, una identitat.

0
Cúpula renaixentista de la catedral de València

La preocupació per les condicions climàtiques de les obres d’art és cada vegada major. L'article analitza el cas de la cúpula renaixentista de la catedral de València.

0

Estudi analític sobre les pintures ocultes de la catedral de València realitzades pels artistes Paolo da San Leocadio i Francesco Pagano a finals del segle XV.

0

L'EDXRF és una tècnica d'anàlisi no destructiva, qualitativa i quantitativa d'elements químics presents en el patrimoni i amb gran potencial per a caracteritzar béns d'interès cultural.
0
Datació art rupestre

Des de fa uns anys, l'estudi de l'art rupestre s'ha vist enriquit per les tècniques d'arqueometria aplicades a la datació i l'anàlisi de les restes de pigments i tints.
0
Conservació del patrimoni

Marfil, fusta, pigments aplicats a la pedra, a la ceràmica, al vidre, a una tela, en un fresc; ferro, manganès, crom, or, plata, coure; materials de l’art: matèria d’art…
0

Al segle XIX, les paletes dels artistes van esdevenir una explosió de colors brillants, tendència que va culminar amb l'obra dels impressionistes i els seus succesors.

0
Cúpula restaurada de la catedral de València

En 2004, frescos dels artistes renaixentistes Francisco Pagano i Paolo de San Leocadio van ser descoberts sota la cúpula barroca de la catedral de València i es va procedir a la seua restauració.
0

Els mestres vitrallers guardaven amb tant de secretisme els seus mètodes, que el coneixement sobre aquest procés, enormement complex, es va perdre una vegada els tallers van tancar.
0

La ceràmica de reflex daurat ha estat una marca de distinció de la producció valenciana. Aquest article descriu la nanotecnologia desenvolupada pels artesans medievals per aconseguir aquesta tècnica.
0
Foto de Xavier Duran

Entrevista a Xavier Duran (Barcelona, 1959), periodista especialitzat en la divulgació científica amb una de les trajectòries més reeixides del nostre entorn cultural i lingüístic més immediat.

0

L'antracologia va iniciar-se a principis del segle XX per a identificar mostres de fusta i carbó prehistòriques. En els darrers anys, s’ha aplicat a l’anàlisi del patrimoni artístic.
0
Vicente Ripollés

Entrevista a Vicente Ripollés, restaurador i conservador del patrimoni de la Fundació Bancaixa, que ha liderat la restauració de l’obra de Sorolla per a la Hispanic Society of America.
0

L'endemisme, com a expressió excel·lent de l'evolució biològica, és el resultat d'una interacció entre un material de partida (el genoma d'una o més espècies parentals) i unes variables ambientals (tant de biòtiques com d'abiòtiques) que estableixen un filtre selectiu sobre aquest material i el forcen a adquirir unes característiques morfològiques i funcionals exclusives.
0

Parlar d’endemismes faunístics al País Valencià és sens dubte parlar d’invertebrats. I és que els distints grups zoològics agrupats en aquesta categoria reu neixen el major nombre d’endemismes, no sols al nostre territori, sinó arreu del planeta. La raó és òbvia, l’enorme biodiversitat que presenten.
0
fauna endèmica

Ibero-balearic endemic fauna and its conservation. The Iberian peninsula and the Balearic Islands constitute two outstanding territories in terms of animal biodiversity and endemic species. The continental freshwater fish, the reptiles and amphibians, and to a lesser extent birds, make up the groups of most unique vertebrates and those most renowned as threatened species.
0

El gènere Lupinus pertany a la família de les papilionàcies o lleguminoses (Fabaceae), família en què també s’inclouen plantes tan conegudes i importants per a la societat com les faveres, les fesoleres, els cacauets o la soja, entre moltes més.
0

A chimerical past. The insular vertebrate endemisms that have disappeared. The loss of vertebrate species suffered by the islands over the last millennia is a biological milestone documented by fossilized records.
0

Poques vegades els botànics tenim la possibilitat de conèixer tota la història que ha dut al descobriment d’una planta, d’una nova espècie vegetal. També és cert que, normalment, tampoc no hi ha una successió tan excepcional de fets, amb tants escenaris i protagonistes, darrere la identificació d’una novetat botànica i la seua retrobada a la natura.
0

La definició d'endemisme porta, gairebé des de la formalització del concepte i ús de la paraula, un component implícit de subjectivisme. Aquest fet ha motivat periòdicament una oberta controvèrsia entre distints autors a l'hora de definir quines són les dimensions que han de tenir les àrees dels organismes per ser considerats endemismes.
0

Fa poc menys de dos-cents anys, el 1820, el botànic ginebrí August Pyramus De Candolle aplicà per primera vegada el terme endemisme en un context biològic (botànic). Amb aquesta paraula va definir aquells vegetals originaris d'una sola regió i que ocupaven una petita àrea de distribució. Fins aleshores el terme endemisme era exclusiu de la medicina...
0
En la imagen, Miguel Delibes de Castro

Científic i divulgador, Miguel Delibes de Castro és ja un referent en biologia de conservació. Ha signat un centenar d'articles i és autor de llibres de divulgació sobre la natura. Del seu pare, l'escriptor Miguel Delibes, ha heretat l'amor pel camp i el do de la paraula.
0
biodiversitat perduda

Qui sap el que és un erc? Segurament ningú. Ben mirat, ni falta que fa: ras i curt, ja no en queda cap ni un. I si escrivim el nom del cebre, probablement ens diran que hem fet dues faltes d'ortografia juntes. La realitat, però, és que el cebre fou anterior a l'escriptura; però el cas és el mateix: com que no en queda cap, potser es podria pensar que seria un coneixement inútil.
0