Del ‘Regiment de les prenyades’ a la ciència obstètrica

El 1866 Mathews Duncan, famós obstetre de l’Anglaterra victoriana, descrivia la fisiologia de la reproducció, al llarg de la vida de les dones, com «una espècie d’ona que, des de l’esterilitat inicial, va apujant al més alt nivell per davallar gradualment i tornar una altra vegada a la situació d’esterilitat».
0
El rescat del citoplasma

És difícil imaginar els canvis que han tingut lloc en la ciència del segle XX sense tenir en compte les dones, tant en la pràctica científica com en la investigació feminista, totes dues inseparables del moviment polític de les dones.
0
Tot sobre la mare

La maternitat és una variable de relació humana, una pràctica ni purament natural ni exclusivament cultural. Com a categoria ideològica socialment construïda impregna els discursos sobre la subjectivitat dels homes i les dones i condiciona la seua relació amb els conceptes més amplis d’identitat i igualtat.
0
Nen o nena?

Els avenços en les tècniques de reproducció assistida han permès no només millorar els resultats quant a l’obtenció d’un més alt percentatge d’embarassos i naixements sinó també utilitzar-les amb finalitats no estrictament mèdiques.
0
El desig de ser mare

L’anàlisi de la maternitat requereix la col·laboració de diverses disciplines. La reproducció és un fet biològic que es localitza en el cos de la dona, però, en tant es tracta de la generació d’un ésser humà, no és només biològic sinó que integra altres dimensions.
0
Comunicar la maternitat

Segons una llegenda del poble dogon, a Mali, la fecundació requereix que abans de l’acte sexual l’home conte a la dona, a cau d’orella, antigues històries dels seus avantpassats. Les paraules li entraran per l’orella, li passaran per la gola i pel fetge i li embolcallaran l’úter, on formaran el germen celestial d’aigua capaç de rebre la llavor de l’home.
0
Cossos i identitats

En diferents moments de la història les dones s’han revelat contra el model unívoc de feminitat que la societat patriarcal proposa. L’afirmació «El meu cos és meu» pot semblar òbvia, però està carregada del sentit que en la dècada dels setanta li van imprimir les dones...
0

Aplicada la lupa de l’historiador a explorar els rastres de l’exili mèdic català a França, es visualitza una realitat més complexa, que no es deixa reduir a categories tan còmodes, una realitat marcada, des del 1939, per una obsessió, l’obsessió del retorn, i per un dilema, el dilema de resistir o d’acceptar definitivament la derrota i la diàspora.
0
El refugi mexicà

Intellectuals and scientists started arriving in Mexico in 1938. The Spanish exiles were supported by two agencies: the first was the Immigration Service for Spanish Republicans (SERE - Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles). The other was the Committee for Assistance to Spanish Republicans (JARE - Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles).
0

Les depuracions acadèmiques portades a terme a Alemanya des de l’ascens d’Adolf Hitler al poder van provocar a Gran Bretanya iniciatives d’ajuda als represaliats. El 1933 es va crear un Academic Freedom Fund i un Academic Assistance Council destinat a ajudar els refugiats.
0
Una intensa i prolífica trajectòria

El 2004 el doctor José María Bengoa Lecanda era investit com a doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant¹, l’últim dels nombrosos reconeixements que ha rebut el doctor per la

0
La contribució científica de l’exili

Ciencia was a publication launched by Spanish scientists, exiled due to the Civil War (1936-1939), through which they disseminated their work. Despite economic setbacks, which were to blame for the irregularity of its issues, the magazine became an internationally renowned focus of study between 1941 and 1975, during which time it was published in Mexico.
0
Infermeria i exili

L'article analitza com es va organitzar la infermeria en el sistema de salut pública a Espanya, les conseqüències de la guerra civil  i l'exili provocat pel procés d'institucionalització. A més, discuteix el paper que les infermeres exiliades van exercir en el desenvolupament de la professió d'infermeria a Amèrica Llatina.
0

A Gran Bretanya va arribar una part molt selecta dels exiliats des del punt de vista científic i intel·lectual. En aquest país, els científics espanyols van participar de la vida científica i molt especialment alguns d’ells van tenir una activitat destacada durant la Segona Guerra Mundial.
0
Entrevista a José María Bengoa Lecanda

El 1938, dos anys després d’obtenir la seua llicenciatura en medicina, José María Bengoa Lecanda (Bilbao, 1913) es va exiliar a Veneçuela fugint de la Guerra Civil. Allí va ser nomenat metge del poble rural de Sanare, on va iniciar la seua intensa i fecunda trajectòria en la lluita contra la desnutrició i la fam. Considerat un expert internacional en nutrició, el doctor Bengoa va col·laborar amb el Ministeri de Sanitat i Assistència Social veneçolà i, més tard, amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
0
Ciència i exili: La diàspora dels científics republicans

En complir-se ara els setanta anys des que van exir d’Espanya, aquest monogràfic analitza la reubicació forçada del personal científic tant a França i al Regne Unit com als països sud-americans, com Veneçuela o Mèxic, entre altres.
0
Naturalistes a Mèxic

El final de la Guerra Civil espanyola de 1936 amb la victòria franquista va comportar l’inici d’un dels èxodes més dramàtics de la història contemporània, i no sols per l’alt nombre d’exiliats, també perquè incloïa la plana major de la intel·lectualitat i la ciència espanyola.

0
96-60

«La polèmica entre ciència i religió, i l’actual del disseny intel·ligent, no tenen res de nou, encara que es disfressi de genètica molecular». Entrevista de Vicenç Altaió a Jaume Josa, expert en la recepció del darwinisme a Espanya.
0
Lamarckians, tanmateix

Jan Kerkhofs, l’eminent sociòleg flamenc, director dels principals estudis sobre valors a més de jesuï­ta sorneguer, de la corda del nostre pare Batllori, ironitzava un dia sobre el fracàs del

0
Le Brun - emocions classificades

Darwin va utilitzar les descripcions morfològiques del pintor Charles Le Brun per classificar les emocions, però en va descartar les explicacions fisiològiques, basades en Descartes.

0
79-60

El major esdeveniment en el que va del nou segle? Sens dubte l’accelerador de partícules o neutrons LHC, amb el qual temptejarem el coneixement de l’explosió i evolució del fabulós

0
Darwin geòleg - Robert Jameson

Naturalist and Geologist. Darwin’s Geological Studies. Charles Darwin was considered an expert geologist after his trip around the world on the Beagle; however, the subsequent success of his Theory of Evolution

0
71-60

Des que Aristòtil, a les Parts dels animals (iv, 10), va decretar que «els animals són nans comparats amb l’home», i fins l’arribada de Darwin, la relació entre (la majoria

0
Plantes enfiladisses: carabassera

Darwin realitzà el primer estudi sistematitzat sobre el moviment de les plantes enfiladisses. Gràcies a les anàlisis moleculars, ara hem començat a comprendre les bases genètiques del moviment de cir­cumnutació.
0