El desenvolpuament històric de les ciutats ubicades entre muntanyes o a gran altura: de masovers i masos, de guardar la rabera i cultivaar pataques
0

Què feien els nostres avantpassats per mantindre frescs els aliments? Tot açò ens ha dut una herència que cal mantindre.
0

La permanent necessitat d'augmentar el terreny agrícola ha produït un augment del terreny de pedra en sec a Mallorca. Dels avantatges i inconvenients en parlem en aquest article.
0

El abandó de terres provoca, al llarg del temps, una erosió profunda al terreny. Exposem les conseqüències d'aquest abandó i exemples concrets al nostre territori.
0

El món rural valencià ha patit un abandonament considerable al llarg del segle. Què podem fer per pal·liar els efectes de l'urbalització actual? com podriem millorar el nostre entorn rural?
0
Activitat elèctrica cerebral

La interpretació d'electroencefalogrames és una tasca clínica duta a terme per especialistes que estudia els impulsos elèctrics del cervell, conseqüència de l'activitat neuronal.
0
Modelatge econofísic de mercats financers

A finals dels noranta, un grup de físics van proposar analitzar els mercats financers i els sistemes socials amb ferramentes i mètodes propis de la física teòrica i la física estadística.
0
L’estranya atracció del caos

Els sistemes dinàmics dissipatius perden energia contínuament i açò determina el seu destí dintre del sistema en què existeixen. Els anomenats «atractors estranys» hi juguen un paper rellevant.

0
De zebres, dunes i altres coses

Una zebra no és una duna de sorra. No obstant això, les dunes presenten ondulacions regulars similars a la decoració llistada de la zebra, o d’alguns peixos i insectes.
0
Autoorganització fluidodinàmica

L'autor il·lustra l'autoorganització d'alguns sistemes dinàmics de fluids, paradigma de la complexitat. La seua compexitat gairebé demana un anàlisi exclusivament estètic
0
Qui diu que el caos no té lleis?

Els autors expliquen la idea del caos determinista en termes simples. Entre d’altres aspectes, tracten l’extrema sensibilitat a les condicions inicials (el famós efecte papallona).
0
Contaminació atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica El concepte de contaminació atmosfèrica és relativament modern: John Evelyn va escriure, al segle XVII, el primer llibre sobre la matèria (Fumifugium). A partir de la revolució industrial,

0
Sequera - canvi global

En els últims trenta anys hem pres consciència de la degradació ambiental originada per les nostres activitats. Les accions que són responsables del canvi global es poden considerar com a

0

El professor del CSIC Víctor de Lorenzo afirma que la biotecnologia serà de molta utilitat per a solucionar problemes de contaminació, tal i com a demostrar en nombroses investigacions.
0

Arma Diallo, un dels artífexs del Conveni Internacional de Nacions Unides contra la desertificació, ha sigut testimoni de les conseqüencies d'aquest problema mediambiental a Burkina Faso i té clar que només es pot afrontar amb cooperació.
0

El model neo-liberal, deshonestament globalitzador i clarament insostenible, requereix la construcció d’una alternativa que ens permeta avançar cap a un món ajustat a principis econòmica, social i ambientament sostenible.
0
Entrevista a Salvador Andrés i Santonja

Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.

1
Vocabulari de la mel

Què és una abella pilladora? Per a què s'utilitzen la careta, el brescador, el cerificador o els desoperculadors? Aquests i altres termes integren el vocabulari de la mel.
0
Abellars, bucs i mel preciosa

Repassada als inicis de l'apicultura al País Valencià. L'article també parla de com es regula la producció de mel per regions i els conflictes entre grangers i apicultors.

0
Les abelles de mel i la pol·linització

Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
1
Els productes del rusc

L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.

1
Flora valenciana d’interès apícola

S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
1
El perquè de la mel

L’aliment utilitzat per les més de 15.000 espècies d’abelles és bàsicament el mateix: nèctar i pol·len. Però l’home només aprofita aquests productes en dues o tres espècies d’abelles mel·líferes.
0
Les abelles de mel i els humans

L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
1