La neuropsicologia: una especialitat amb futur

Neuropsychology: a specialisation with future perspectives. Neuropsychology encompasses two important approaches within brain research. One approach investigates the relationship between the brain and behaviour, while the other studies and develops

0
Trastorns del cervell i la ment amb base genètica

Conjunt de cromosomes del genoma humà. A genetic basis for brain disease and mental illness. In the article the author discusses mental diseases of genetic origin, pointing out that a great

0
Cervell i hormones

Brain and hormones: a two way path. Hormones play a very important role in controlling a number of psychological and cognitive processes. However, the neuroendocrine response is modified by experience.

0

Neurogenesis in the adult brain. is regeneration possible?. Neurogenesis, the production of new neurons, in the adult mammalian brain is now a well-accepted phenomenon. The authors relate recent findings by

0

Brain organisation. The remarkable organisation of the brain is shaped during embryonic development through a complex array of molecular programs and cellular interactions. After birth, information from the outside world

0

An attempt to gain a better understanding of the cerebral cortex. Currently we are faced with the challenge of optimising on our capacity to interact with the human brain. Non-invasive,

0

Mapa de l’escoça cerebral humana mostrant algunes de les regions de les quals es coneix la funció. The fragmented brain and cartography of the mind. The human mind is not a

0

Solament si l’investigador posseeix un coneixement profund del comportament natural de l’animal amb què treballa serà capaç de dissenyar experiments etològicament rellevants. Brain and behaviour: an ethological approach. One prominent area

0

Potser l’última frontera de la ciència és la comprensió del fonament biològic de la consciència i dels processos mentals pels quals percebem, actuem, aprenem i recordem. Actualment la majoria dels

0
Thomas Glick

Thomas F. Glick (Ohio, EUA, 1934), professor d’història medieval a la Boston University, és sens dubte un dels millors coneixedors del regadiu valencià.
0
36-22

Growth without development. With respect to the future of historic market gardens. A coordinated policy is essential to protect what remains of the market gardens. Few European cities have an

0
rehabilitació del regadiu històric valencià

Ara fa una dècada encunyàrem el concepte de regadiu històric valencià a l’hora de definir els espais irrigats dissenyats i construïts abans del segle xix, un conjunt d’antigues hortes amb una problemàtica comuna, derivada del seu doble valor productiu i patrimonial.
0

Els investigadors de les hortes valencianes solen trobar-se davant un material cartogràfic dispers, poc precís i de vegades, massa antic. Tampoc els organismes públics ni les comunitats de regants solen disposar de plànols detallats de la infraestructura de canalitzacions.
0
l'horta de la reial séquia de Montcada

Durant deu segles, la Séquia de Montcada ha anat configurant un agrosistema i una cultura de l’aigua adaptats als canvis socials i ambientals. A hores d’ara, la comuna de Montcada és una institució representativa de la tradició hidràulica valenciana, que, al seu torn, encara el seu segon mil·lenni amb reptes inèdits.
0

La imatge tradicional (que s’ha presentat) de les hortes valencianes ha remarcat el predomini del costum en la gestió de les comunitats. Els valencians, s’ha dit, hem sabut mantenir les sàvies formes d’organització heretades del passat, i com a mostra, cada dijous el Tribunal de les Aigües encara es reuneix a la porta dels Apòstols de la Seu.
0
viles i hortes

La política territorial i diguem-ne paisatgística de Jaume I, després d’una primera fase de neteja ètnica i atrotinada colonització feudal (1233-1250), tindria importants conseqüències per al futur desenvolupament econòmic i poblacional del País Valencià.
0

El substrat arqueològic d’una ciutat conté les formes d’explotar i gestionar els recursos hídrics en successives etapes històriques. Tot i que les restes de les antigues infraestructures hidràuliques no solen manifestar-se al ulls de l’arqueòleg urbà amb la freqüència i rotunditat d’altres restes materials...
0
Patrimoni cultural a les hortes valencianes

El camins que fa l’aigua, des d’un riu o una font fins els camps regats, estan jalonats per artefactes i fites arquitectòniques pensades, bastides i reconstruïdes per successives generacions.
0
patrimoni natural a les hortes valencianes

L’abandonament i transformació de cultius no sembla una pràctica aïllada si s’analitza a fons la història del territori valencià. Les diferents civilitzacions han modificat l’entorn agrari de les planes litorals segons les seues necessitats, han beneficiat en cada moment una sèrie d’espècies animals i vegetals...
0

Durant segles, els llauradors han viscut de la terra d’horta o de la terra de secà, dos mons complementaris. La terra de reg –sempre ha gaudit d’una gran estima entre els valencians– conforma agrosistemes productius de molt variades dimensions i no sempre litorals.
0
horta de València

No fa massa temps, Roland Courtot —un geògraf de la Université de Provence i amic de la nostra universitat— reflexionava sobre la dinàmica social i espacial de l’horta de València dels darrers anys i constatava una situació crítica.
0
Rafael Rebolo

Entrevista amb Rafael Rebolo, professor d’investigació del CSIC i coordinador de l’àrea d’Investigació de l’Institut d'Astrofísica de Canàries.
0
Francisco Sánchez

Entrevista a Franisco Sánchez, fundador de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, que ha dirigit fins a convertir-lo en referència de l’astrofísica mundial.
0

El prestigi cièntific de l’Institut d'Astrofísica de Canàries s’ha consolidat a nivell internacional gràcies als descobriments dels seus astrofísics.
0