La ciència ciutadana produeix una comunicació bidireccional que millora l’alfabetització científica de la societat
Les ciències socials i les humanitats promouen la participació del públic general i generen un coneixement cocreat en l'àmbit de la ciència ciutadana.
En l’última dècada la investigació científica basada en la col·laboració de la ciutadania ha crescut exponencialment.
Les espècies bioactives de la Mediterrània podrien utilitzar-se per descobrir nous medicaments, però el canvi global suposa una amenaça per a elles.
El canvi climàtic i la intervenció humana al Mediterrani han produït proliferacions de microalgues en les costes.
Anàlisi de 35 anys d’imatges tèrmiques de les conques de la Mediterrània, una mar especialment sensible a l'escalfament global.
Els efectes dels abocaments urbans no s'observen a simple vista però provoquen efectes negatius sobre els ecosistemes aquàtics.
El transport de gel continental a l’oceà i l'expansió tèrmica de les aigües són els principals factors d'augment del nivell de la mar, amb un impacte global.
L'antropocè afecta sobretot als oceans, augmentant la seua temperatura i fent-los més àcids i menys oxigenats.
Un fenomen de tanta transcendència com és el canvi global i els seus múltiples efectes ha merescut l’atenció de diversos números de Mètode. En els últims anys, la preocupació ciutadana
Les dietes miraculoses poden implicar problemes de salut a causa de les pèrdues ràpides de pes, les restriccions excessives d’energia i l'exclusió d'aliments o nutrients necessaris.
Com que les drogues d’abús i la ingesta de menjar ultraprocessat actuen sobre els mateixos mecanismes cerebrals, ens qüestionem si el consum excessiu i crònic de certs aliments rics en greix i sucres podria sensibilitzar el circuit cerebral de recompensa incrementant la vulnerabilitat al consum de drogues.
Per tal que siguin un instrument útil, cal que les guies alimentàries tinguin en compte els aspectes culturals, antropològics, educatius, socials i econòmics, així com la dieta habitual de la societat a la qual van dirigides.
Existeix la idea errònia generalitzada, principalment per culpa de perverses pràctiques agnogèniques, que la nutrició és un camp complicat i difícil, que no sabem realment què menjar i que els professionals de la salut no es posen d’acord.
L’epidemiologia nutricional estudia les relacions entre l’alimentació i les malalties. En aquest article de revisió s’han seleccionat cinc dels avanços més rellevants en aquest camp, com a exemple de la importància dels factors alimentaris en la prevenció de malalties no transmissibles.
La norma del nostre temps és menjar sols, productes desconeguts, en envàs individual i a tothora.
La creixent preocupació per la salut ha avivat l’interès per les relacions entre la dieta i la prevenció de la malaltia. Però, malgrat els notables avanços científics, hi ha encara moltes preguntes sense resposta i molts missatges amb base científica que no acaben d’arribar a la població perquè s’extravien entre falsedats i mitges veritats.
La societat en el seu conjunt es beneficia de la ciència oberta, i per descomptat podem estar d’acord que aquesta compleix un paper crític en la recerca i la innovació responsable. No obstant això, és útil separar tots dos conceptes en certa manera per a entendre quan i com pot influir l’ús d’estàndards en la solidesa de l’RRI i de la ciència oberta.
L’adopció limitada d’estàndards de desenvolupament suggereix que encara no comprenem les raons per les quals és tan difícil produir programari. L’estandardització de programari s’ha vist obstaculitzada per la nostra limitada comprensió del paper dels humans en l’origen de la diversitat tecnològica.
Comprendre l’estandardització com una forma d’ordenació social fa veure aspectes dels estàndards que en cas contrari quedarien ocults. Ens permet anar més enllà de la informació a què podem accedir immediatament en la taula de treball, en la pantalla i en les converses orals o escrites.
El concepte d’estandardització està vinculat amb la revolució industrial i la producció massiva de béns en cadenes de muntatge. La pregunta que tractarem de respondre en aquest document és fins a quin punt es poden aconseguir estàndards i implementar un procés d’estandardització en l’àmbit biològic.
La biologia sintètica fa un pas més enllà i incorpora marcs conceptuals procedents de la computació, l’electrònica i el disseny industrial. Aquest canvi permet plantejar la creació d’objectes biològics complexos que anteriorment es consideraven massa difícils d’assemblar.
En l’àmbit de la biotecnologia i la biologia sintètica –que pretén un enfocament de l’enginyeria aplicat als éssers vius–, tot i que l’extensió dels estàndards és desitjable, encara està per demostrar que es puguen generalitzar.
L’exploració espacial requerirà sistemes de suport vital que incloguen plantes per a proporcionar nutrients, oxigen, humitat i benestar psicològic, i que servisquen a més per a eliminar deixalles.