Rudolf Nieuwenhuys

«La ciència és tremendament susceptible a la moda», afirma el professor emèrit de neuroanatomia de l'Institut Holandès de Neurociència. L'entrevistem al monogràfic «Els secrets del cervell».
0

Revisem les darreres aportacions de les teories de la cognició corporitzada, que ens acosten a una nova visió de la cognició humana.
0

El cervell dels humans moderns és el resultat de l’evolució d’un pla de construcció (Bauplan) que comença a dissenyar-se fa 500 milions d’anys.

0

La biologia evolutiva del desenvolupament evo-devo consisteix a comparar les trajectòries de desenvolupament completes de les espècies, un enfocament bastant innovador aplicat a la neurobiologia.
0

Comprendre el cervell és un dels grans reptes de la ciència i una aspiració fonamental de l’ésser humà. Què fa que aquest òrgan, de poc més d’un quilo de teixit

0
Investigació en comunicació de salut

Normalment, els investigadors socials analitzen els missatges en els mitjans a través de la lectura i codificació. Aquest mètode comporta molt de temps i restringeix molts estudis a mostres petites.

0
Instragram, salut i xarxes socials

La comunicació és clau en l'àmbit de la salut. La incorporació d'eines comunicatives com Instagram al treball de camp en salut juvenil presenta tota una sèrie de reptes i de potencialitats per a la recerca social en salut.
0
Tabac i salut

L’article revisa el paper dels mitjans de comunicació en la difusió d’informació sobre el tabac i l’evolució que aquest enfocament ha tingut en el control del tabaquisme.
0
crisis sanitàries grip A

El repàs a la comunicació de les crisis sanitàries dels últims trenta anys serveix per a comprovar que hi ha una sèrie d'errors que es repeteixen. Ho explica Javier Granda.
0
malalties poc freqüents

Quin és el discurs dels mitjans de comunicació sobre les malalties rares? Ho estudien en aquest article Antonio M. Bañón i Josep A. Solves.
0
medicaments societat hipermedicalitzada

«Estem realment més malalts? Ens creiem malalts? O és que consumim salut? Totes tres coses alhora». Ens ho explica en aquest article Milagros Pérez Oliva.
0
Vacunes

Les condicions en què es pot informar la gent i aquesta pot participar activament de manera significativa en la gestió de la seua salut són un repte global, explica Scott C. Ratzan.
0
Communicating health

Una bona comunicació és fonamental en la promoció i manteniment de la salut, tant individual com col·lectiva. Malgrat la gran quantitat d’informació accessible que hi ha actualment, encara persisteixen concepcions errònies en temes fonamentals com les vacunes o la prevenció i el tractament de determinades malalties greus i cròniques com el càncer o la sida.

0
88-87

Es coneix Stanley Miller principalment pel seu experiment clàssic de 1953 sobre la síntesi de compostos orgànics en la Terra primitiva, en el context de l'origen de la vida. No obstant això, va dur a terme alguns experiments més que són menys coneguts i, en alguns casos, mai van arribar a publicar-se. El descobriment en 2007 que Miller havia arxivat solucions deshidratades dels seus experiments dels anys cinquanta va oferir l'oportunitat d'analitzar el producte dels seus primers experiments usant tècniques modernes d'avantguarda. Aquests resultats, junt amb els resultats de Miller, ens han proporcionat un inventari d'una gran varietat de compostos que inclouen aminoàcids, amines, pèptids simples, hidroxiàcids, hidrocarburs simples i urea, que es poden sintetitzar simulant les condicions de la Terra primigènia.

0

L’atmosfera de Tità amaga una de les químiques orgàniques més complexes del sistema solar, començant amb el nitrogen i el metà que permet la formació d’hidrocarburs i nitrils i fins i tot de molècules prebiòtiques.
0

El concepte d'un mñon de l'RNA és una hipòtesi amb gran arrelament en les dades empíriques i parteix d'una perspectiva científica llarga i complexa de més de cinquanta anys, des que es va descobrir el paper central de l'RNA i els ribonucleòtids en la síntesi de les proteïnes i les reaccions bioquímiques. A mesura que vam anar coneixent més sobre la biologia de l'RNA, es van suggerir diverses propostes independents de vida primordial sense proteïnes. Encara qye aquesta possibilitat es va veure reforçada amb el descobriment dels ribozims, hi ha moltes definicions del món de l'RNA, algunes de les quals contradictòries entre si. Es podria dir que és una etapa primerenca, potser primordial, durant la qual les molècules d'RNA van tenir un paper molt més evident en l'herència, el metabolisme i, particularment, l'origen i els primers passos en l'evolció de la biosíntesi proteica. L'aclaparadora evidència de les propietats estructurals, reguladores i catalítiques de les molècules d'RNA, junt amb la seua ubiqüitat en els processos cel·lulars, només es pot explicar reconeixent que van representar un paper clau en l'evolució primerenca de la vida, potser fins i tot en el seu origen.

0

Les condrites carbonàcies són meteorits que contenen carboni. Provenen d'asteroides primitius i són les úniques que, a hores d'ara, han aportat mostres d'evolució química per a les anàlisis en laboratori. Els estudis han revelat que existia una abundant química orgànica en el sistema solar abans del començament de la vida terrestre. Amb l'arribada de meteorits i cometes, aquests processos podrien haver impulsat l'origen de la bioquímica del nostre planeta.

0

El problema de l’origen de la vida no es pot explicar apel·lant exclusivament als mecanismes de l’evolució darwiniana, com un gran nombre d’experts tendeix a pensar, sinó que requereix un profund canvi de perspectiva.
0
53-87

El cenancestre es defineix com l'últim ancestre comú de tots els éssers vius que existeixen en l'actualitat. La seua naturalesa s'ha inferit a partir de la identificació dels gens homòlegs entre els llinatges d'arqueus, bacteris i eucariotes. Aquestes inferències indiquen que el cenancestre posseïa un sistema de traducció de proteïnes relativament modern i que era semblant en complexitat a una cèl·lula actual. No obstant això, els enzims clau que s'encarreguen tant de la replicació del material genètic com de la biosíntesi de les membranes cel·lulars no són homòlegs entre els bacteris, els arqueus i els eucariotes. Aquí revisem breument la història del concepte de l'últim ancestre comú i les distintes hipòtesis que s'han proposat sobre la seua biologia.
0

«La qüestió de l'origen de la vida és un dels problemes fonamentals de la ciència.» Pocs deuen estar en desacord amb aquesta afirmació del bioquímic rus

0

El lingüista americà George Lakoff (Nova Jersey, 1941), eminent professor -Richard i Rhoda de Ciència Cognitiva de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, comenta amb Mètode la seua trajectòria com a investigador en lingüística cognitiva.
0

Què és el genoma, el conjunt dels gens d’un organisme o el del seu ADN? És la genètica l’estudi dels gens o el de l’herència? És el codi genètic el mecanisme que tradueix la seqüència nucleotídica a una seqüència d’aminoàcids o al fenotip? Es refereix la «informació genètica» a les seqüències que codifiquen proteïnes o a totes les seqüències d’ADN? Cadascuna d’aquestes preguntes sorgeix de la unió entre un significat concret i un altre d’obert i d’ambigu. Aquesta fusió crea la il·lusió que l’ambigüitat del terme obert s’ha resolt i, per tant, que s’ha tancat la bretxa entre la promesa i l’avenç real. No obstant això, a pesar de l’impressionant progrés de la biologia molecular, continuem sense poder explicar adequadament com s’organitzen les proteïnes per convertir-se en organisme.

0

Aquest article tracta del discurs científic com a discurs retòric des del punt de vista de l’estructura de les parts clàssiques del discurs oral (i de totes les classes de discursos). La funció de l’argumentació en el discurs amb la finalitat perlocutiva de convèncer els receptors és estudiada com un fonament de la naturalesa retòrica del discurs científic. Es du a terme l’anàlisi d’un text de Santiago Ramón y Cajal per mitjà de les eines proporcionades per la retòrica de manera que es prova el caràcter retòric del discurs científic. La principal contribució d’aquest article és determinar el paper axial de l’argumentació en el discurs científic i demostrar que s’estén al llarg d’aquest.

0
62-86_capsalera

La tragèdia de l'epidèmia d'ebola de 2014 a l'Àfrica occidental va empitjorar per culpa de la retòrica que va fer servir l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que mostrava el personal mèdic com els salvadors d'una població irracional i impulsiva. Aquesta retòrica generalitzada es basa en una imatge enganyosa del coneixement científic que presenta els seus artífexs com una comunitat amb poders i immunitats especials. Aquesta anàlisi mostra que una retòrica d'aquestes característiques va cegar la comunitat internacional, que no va veure el risc que les instal·lacions sanitàries i els seus treballadors es convertiren en vectors de transmissió de la malaltia. Aquest cas il·lustra per què l'anàlisi retòrica ha de formar part d'un enfocament científic complet que permeta adquirir, compartir i implantar coneixement.

0