Reforçar la vacunació

Accelerar l’acceptació de les vacunes a través de la comunicació

https://doi.org/10.7203/metode.13.23759

Aconseguir que els missatges sobre salut pública siguen més correctes pot millorar l’acceptació de les vacunes per part de la població amb l’objectiu d’evitar la propagació de malalties infeccioses. Malgrat aquest potencial, el marc d’una sola salut, que enfoca la salut de manera interdependent, no ha tingut en compte fins ara el paper de la comunicació científica per a la promoció de la salut pública. En aquest article, oferim recomanacions basades en dades empíriques per als professionals i investigadors de la salut encarregats de crear missatges per a promoure la vacunació. La comunicació científica, un camp interdisciplinari, suggereix que els missatges sobre la vacunació poden modificar les creences, actituds i comportaments de l’audiència si parteixen d’una comprensió profunda d’aquesta i es dirigeixen i adapten per a apel·lar a les seues expectatives sobre les conseqüències d’un comportament i de la seua pròpia autosuficiència conductual. Discutim les implicacions i reptes que això planteja per a la comunicació sobre les vacunes.

Paraules clau: canvi de comportament, vacuna COVID-19, comunicació científica, persuasió, salut pública.

El marc d’una sola salut reconeix la interdependència de la salut humana, animal i ecosistèmica i demanda un enfocament interdisciplinari transformador que pose en valor coneixements de diferents disciplines. Aquesta perspectiva requereix, d’una banda, reconèixer aquesta connexió entre la salut d’humans, animals i ecosistemes i, d’una altra, comprendre que per a abordar aquestes qüestions els investigadors han de travessar necessàriament les fronteres de les seues disciplines. El cas de la pandèmia de COVID-19 és un clar desafiament per a una sola salut, com a malaltia originada en animals i transmesa als éssers humans. Encara que resulta evident que l’estudi de malalties zoonòtiques com aquestes (COVID-19, malària), transmeses per vectors, es pot beneficiar d’un enfocament interdisciplinari, l’enfocament d’una sola salut és molt més ampli. El repte del canvi climàtic, per exemple, també requereix que comprenguem millor el comportament humà, l’impacte en els animals i els canvis ambientals. Malgrat la utilitat d’aquest marc d’estudi, les ciències socials (i, més concretament, la comunicació científica) no han tingut un paper central en el passat (Lapinski et al., 2015). En aquest text, repassem estratègies de comunicació basades en dades empíriques que poden resultar útils per a millorar l’acceptació de les vacunes per part de la població i ajudar a combatre malalties infeccioses com la pandèmia de COVID-19.

La vacunació, un dels obstacles més efectius per a les malalties infeccioses, ha frenat en múltiples oca­sions la propagació d’aquestes: la pallola, diverses soques d’hepatitis, la pigota, la grip, el virus del papil·loma humà i, més recentment, el nou coronavirus, COVID-19. L’enfocament d’una sola salut ha sigut essencial en tots aquests casos, i continua sent-ho en el treball actual de promoció de la vacunació. Malgrat els avanços interdisciplinaris i científics en la producció de vacunes, les barreres estructurals persisteixen, incloent-hi (entre altres) la falta d’accés a la vacunació, la desinformació sobre les vacunes i les diferències de coneixements. Al mateix temps, hi ha barreres conductuals que també poden resultar un obstacle per al procés de vacunació; les actituds negatives o desconfiades respecte a la vacuna de la COVID-19 estan correlacionades amb una menor acceptació d’aquesta (Paul et al., 2020). A mesura que els investigadors en salut i ciència processen el vast escenari comunicatiu que envolta les vacunes en general (i vacunes concretes de manera individual), hem de continuar abordant l’acceptació vacunal com un problema polifacètic que requereix solucions des de diverses perspectives: un enfocament d’una sola salut.

La comunicació científica és un camp interdisciplinari connectat amb la persuasió i amb el disseny de missatges sobre salut, i pot oferir solucions per als missatges públics sobre salut en relació amb les vacunes. La investigació en comunicació se centra fonamentalment en quins missatges poden influir en les creences, emocions, actituds i resultats conductuals; per tant, la seua teoria i la seua pràctica poden ajudar-nos a comprendre com, per què i en quines circumstàncies els missatges sobre vacunació poden modificar la presa de decisions des d’una perspectiva d’una sola salut. La investigació ha revelat el potencial i l’efectivitat d’aquesta disciplina per a canviar els comportaments relacionats amb la salut (Hornik, 2002). Igual com la comunicació humana és només un dels elements de l’enfocament d’una sola salut, el missatge és només una de les parts del procés de comunicació. Aquest procés implica cinc components: emissor (la font del missatge), missatge (el contingut del missatge), canal (mitjà de distribució, per exemple en persona o en xarxes socials), receptor, i destinació (efecte del missatge) (McGuire, 1989). Aquest article se centra en el missatge mateix, amb referències a les altres quatre parts quan siga rellevant.

Creació de missatges de promoció de la vacunació

La ciència de la comunicació i la comunicació de la salut (una de les seues subdisciplines) ofereixen mecanismes teòrics per a facilitar l’ús de missatges sobre salut per a promoure l’acceptació de les vacunes. La comunicació científica, la comunicació de la salut i la investigació interdisciplinària de les ciències socials s’han combinat en el desenvolupament de teories sobre el canvi de comportament que poden guiar el treball dels creadors d’aquests missatges. Algunes de les teories sobre el canvi de comportament que es continuen utilitzant com a guia pràctica inclouen la teoria de l’acció raonada (Fishbein, 1979), la teoria del comportament planejat (Ajzen, 1991), la teoria social cognitiva (Bandura, 2001) i el model de creences de salut (Janz i Becker, 1984). Encara que cadascuna d’aquestes teories té en compte diversos conceptes, aquest text se centra en les coincidències teòriques que presenten.

Totes convergeixen entorn de tres principis. En primer lloc, hi ha una relació entre la intenció de realitzar un comportament i el comportament real. Encara que aquesta afirmació ha rebut algunes crítiques, el principi es veu secundat pels estudis de la relació entre intenció i comportament (O’keefe, 2002). En segon lloc, l’autosuficiència –entesa com la creença que un pot realitzar un comportament recomanat de manera adequada– és un predictor central i consistent de les intencions conductuals (Sheeran et al., 2016). Finalment, les creences sobre els resultats d’un comportament (per exemple, les creences normatives) influeixen en la intenció, i quan aquestes creences són positives, també ho és la seua influència. Aquestes creences prenen diferents formes que explorarem en la secció següent.

Figura 1. Elements conductuals centrals que s’han de tenir en compte a l’hora d’elaborar missatges de promoció de les vacunes. / Font: Les autores, a partir de Fishbein i Capella (2006)

Element conductual

Definició

Exemples

Acció

La presa de decisions requerides 

Anar a vacunar-se; demanar cita per a vacunar-se

Objectiu

L’objecte de la presa de decisions 

Rebre una dosi de la vacuna

Context

Lloc i context on es desenvolupa l’acció

Dedicar una o dues hores a anar al centre de salut per a rebre la vacuna

Temps

Quan es duu a terme l’acció

Vacunar-se en els pròxims sis mesos

Un pas important abans d’aplicar un model de canvi de comportament a la creació de missatges per a la promoció de les vacunes és definir l’abast del comportament que es pretén aconseguir. No tots els comportaments requereixen el mateix nivell d’esforç, regularitat o recursos, ni tots els comportaments activen el mateix conjunt de creences. Per tant, els missatges de salut, com per exemple els de promoció de les vacunes, han de considerar com a mínim l’acció, l’objectiu, el context i el marc temporal dels comportaments de salut en qüestió (Fishbein i Capella, 2006). Com il·lustren els exemples de la Figura 1, cadascun d’aquests elements conductuals requereix tenir en compte un component diferent del missatge. Comunicar «ves a vacunar-te» no proporciona la informació necessària per a realitzar l’acció (és a dir, no facilita l’autosuficiència), només fa referència a l’objectiu últim del comportament. És important destacar que hi ha factors addicionals –com les barreres estructurals esmentades anteriorment (l’accés a les vacunes, la disparitat de recursos), el context cultural i altres aspectes relacionats amb la identitat– que també han de ser considerats per a promoure realment missatges de salut efectius, dirigits i adaptats.

Influir en les expectatives dels resultats

Les expectatives sobre els resultats són fonamentals per als missatges de promoció de la vacunació i per a acostar-nos més a la perspectiva d’una sola salut. Aquestes expectatives també adopten diverses formes: poden ser utilitàries (costos o beneficis com el mal físic o la seguretat), socials (rebuig o aprovació) i de valor (confirmar o contradir les creences o valors culturals o morals propis) (Bandura, 1998). La investigació de cadascuna d’aquestes creences ofereix informació profunda sobre una gran quantitat d’estratègies per a influir-hi positivament. Aquesta secció ofereix una visió general d’aquestes estratègies (Nan et al., 2022).

Cada tipus de resultat comporta un conjunt diferent d’expectatives en els receptors del missatge, i els missatges que hi coincidisquen –o aquells que millor s’adapten a les necessitats i creences de l’audiència– seran els més efectius. L’orientació i l’adaptació de missatges són processos relacionats que impliquen dissenyar un missatge per a un grup concret de persones basant-se en les seues característiques o creences (orientació) i dissenyant un missatge creat fins i tot més específicament amb base en les necessitats d’un individu (adaptació). En el context de cada conjunt de resultats (utilitaris, socials o de valors), els missatges de promoció de la vacunació seran més efectius si es tenen en compte aquestes estratègies d’anàlisis de l’audiència.

És possible influir en els resultats utilitaris que emfatitzen els beneficis per a la salut de realitzar un comportament concret (com rebre la vacuna contra el virus del papil·loma humà, VPH) orientant el missatge cap a la promoció de la salut (l’adquisició de beneficis per a la salut) o la prevenció (evitar riscos). La decisió de construir un missatge centrat en la promoció o la prevenció ha d’estar alineada amb l’afinitat de l’audiència cap a aquests enfocaments. Per exemple, les persones més orientades cap a la promoció en general solen respondre millor a missatges sobre les vacunes del tipus «la vacuna del VPH protegeix la teua salut a llarg termini», mentre que les persones més centrades en la prevenció preferiran missatges com «la vacuna del VPH pot ajudar-te a minimitzar el risc de càncer de coll uterí i altres tipus de càncer». Aquesta estratègia, coneguda com a ajust regulador (Higgins, 2000), és només una de les moltes que es poden utilitzar per a elaborar missatges de salut pública relacionats amb la vacunació. Els dissenyadors d’aquests missatges també poden emfatitzar un altre tipus de beneficis d’un comportament, com els relacionats amb aspectes econòmics o de salut global (per exemple, «rebre la vacuna de la COVID-19 pot ajudar a millorar l’economia»).

Els resultats socials són també molt importants en el context de la vacunació. La investigació suggereix que les persones prenen decisions basades en les seues expectatives sobre els comportaments d’altres (normes descriptives) i la seua percepció de l’aprovació dels altres d’un comportament concret (normes prescriptives). Apel·lar a aquestes normes requereix que el creador del missatge les comprenga i, de nou, es dirigisca a un grup específic. Així, els missatges per a motivar els joves a vacunar-se contra la COVID-19 poden emfatitzar que la vacuna és molt comuna entre la gent de la seua edat (amb estadístiques) i donar informació sobre l’aprovació social dels joves cap a companys vacunats (per exemple, «els joves interactuen i accepten més aquells que han rebut la vacuna»).

Finalment, els resultats de valors s’han discutit sovint en ambients informals, però han estat poc explorats empíricament. Aquests resultats són creences culturals o principis morals que poden estar relacionats amb valors com el col·lectivisme i l’individualisme, la cura o el mal, la llibertat o l’opressió, etc. Un exemple d’això són els missatges sobre la COVID-19 que emfatitzen que vacunar-se és «l’opció més empàtica» o que «és pel bé comú». Encara que destacar aquests valors pot tenir un efecte potencialment positiu sobre el canvi de comportament, també som conscients que els missatges morals poden crear estigmes injustificats cap als qui no realitzen el comportament recomanat, la qual cosa, en última instància, pot resultar dissuasiva. Els creadors de missatges han de ser cautelosos i evitar missatges sobre la vergonya que categoritzen els qui no realitzen un determinat comportament com a individus amb una tara moral.

Influir en les creences sobre l’eficàcia

La confiança que una persona sent en realitzar un comportament recomanat també és un determinant central del canvi de comportament. Aquestes creences tenen a veure amb diferents tipus d’eficàcia, incloent-hi l’autosuficiència, la creença personal de ser capaç de realitzar un comportament; l’eficàcia de resposta, relacionada amb la creença que dur a terme el comportament recomanat es tradueix en el resultat esperat; i l’eficàcia col·lectiva, és a dir, les expectatives d’autosuficiència d’un grup. En la comunicació de les vacunes, la importància de tots aquests tipus d’eficàcia continua creixent.

Els missatges sobre la COVID-19 que emfatitzen que vacunar-se és «l’opció més empàtica» o que «és pel bé comú» poden tenir un efecte potencialment positiu sobre el canvi de comportament, però també poden crear estigmes cap als qui no realitzen el comportament recomanat, la qual cosa, en última instància, pot resultar dissuasiva./ Foto: Adrià Crehuet (Unsplash).

La investigació en comunicació ofereix recomana­cions específiques per a reforçar les creences d’eficàcia. Aquestes estratègies inclouen, entre altres: (1) assoliments que emfatitzen l’èxit previ d’un individu en la realització del comportament, (2) experiències vicàries que presenten models similars del comportament recomanat i aconsegueixen els resultats desitjats, (3) persua­sió verbal suggerint o comentant les expectatives en relació amb un comportament, i (4) excitació emocional que minimitza els sentiments negatius cap a un comportament (Bandura, 1977).

Els missatges sobre vacunació que intenten augmentar l’autosuficiència, l’eficàcia de resposta, i l’eficàcia col·lectiva poden prendre així diferents formes. Per exemple, és possible que una persona no crega que pot anar a la consulta del metge o al centre de salut i rebre la vacuna en un període de temps determinat. Es podria aconseguir un augment de l’autosuficiència en aquesta situació mitjançant qualsevol dels quatre mecanismes explicats anteriorment. Utilitzant els assoliments com a estratègia, un missatge de salut podria emfatitzar l’èxit anterior d’aquest individu respecte a la vacunació, mentre que un missatge que utilitze l’experiència vicària podria mostrar un model similar d’una altra persona vacunant-se (autosuficiència) i evitant contraure la malaltia en qüestió (eficàcia de resposta). La mateixa lògica es pot aplicar per a apel·lar a l’eficàcia col·lectiva. Les campanyes de vacunació poden basar-se en característiques grupals compartides per a promoure una creença de grup sobre la vacunació (per exemple, mostrant el treball de vacunació en tot el país per a atraure la ciutadania i demostrar que resulta ben senzill vacunar-se en una comunitat o espai concret).

Superar dos reptes clau

Promoure la vacunació requereix que comprenguem els reptes que poden reduir l’efectivitat de les campanyes de vacunació. Hem de considerar aquests reptes no sols com a obstacles, sinó també com a consideracions clau per als creadors dels missatges sobre salut. Així, en abordar el disseny de missatges de promoció de les vacunes, una campanya de salut efectiva analitzarà primer la seua audiència per determinar quins d’aquests obstacles poden ser presents. D’aquesta manera, els comunicadors de la salut poden utilitzar les teories adequades per a superar-los.

Desconfiança

L’efectivitat de la comunicació de salut es veu obstaculitzada per la desconfiança en la font del missatge. Els investigadors de la comunicació fa molt de temps que es pregunten quin paper fa la font del missatge per a influir en les percepcions d’un missatge. La confiança en la font, de manera intuïtiva (i potser subestimada), pot ser decisiva en la informació sobre la salut. La investigació indica que les persones poden confiar més o menys en determinades fonts d’investigació i que solen preferir missatges de membres del seu grup, o de comunitats a les quals pertanyen, per damunt d’aquells que reben d’individus externs (Hornsey et al., 2002). També s’ha vist que els factors socials i demogràfics afecten la percepció de fiabilitat de les fonts d’informació sobre salut (Jackson et al., 2019). En casos de desconfiança en la font, és possible que els missatges ni tan sols aconseguisquen el seu objectiu per considerar-se exagerats o que siguen ignorats per complet.

Confiar en les fonts és extraordinàriament rellevant en el context de la promoció de la vacunació. Així, les recomanacions de vacunació infantil provenen bàsicament dels professio­nals sanitaris, i la seua administració requereix un contacte pròxim amb ells. A mesura que les persones creixen, queden al seu abast altres vacunes opcionals, com les de la grip, del VPH, la meningitis i la COVID-19. Amb l’edat, es poden consultar cada vegada més fonts d’informació sobre les vacunes; en altres ocasions, no obstant això, els individus poden percebre una falta d’aquestes. Els adolescents, els joves adults i els seus pares poden demanar recomanacions vacunals als seus iguals, per la qual cosa hem de donar més importància a la comunicació de salut dins del grup. Per tant, els creadors de missatges de salut i els professionals mèdics han d’assegurar-se de comprendre la percepció de confiança en cada comunitat i encoratjar les persones a buscar fonts que siguen fiables i que tinguen relacions sòlides amb l’audiència.

Falsedats i desinformació

Amb les xarxes socials i l’arribada d’una era d’infodèmia, els individus es veuen obligats a navegar per una mar de desinformació i falsedats sobre les vacunes. Qualsevol tipus d’informació falsa comporta un aspecte d’engany, però el terme específic que utilitzem evidencia la intenció del propagador. Una informació incorrecta es pot difondre sense mala intenció, mentre que les campanyes de desinformació s’utilitzen intencionalment per a estendre informació falsa i dissuadir els individus de participar en una acció (per exemple, vacunar-se). Potencialment, tots dos tipus d’informació falsa poden canviar el resultat i les creences sobre l’eficàcia; per tant, ambdues poden ser perjudicials per a la salut pública. En el cas de la pandèmia de COVID-19, la circulació massiva de mites sobre la vacuna ha portat els experts en salut i les institucions a publicar pàgines web per a desmentir les faules més habituals.

Una informació incorrecta es pot difondre sense mala intenció, mentre que les campanyes de desinformació s’utilitzen intencionalment per a estendre informació falsa i dissuadir les persones de participar en una acció (per exemple, vacunar-se)./ Foto: Jordan Bracco (Unsplash)

Sobreposar-se a la informació falsa i a la desinformació és una àrea crítica de la ciència de la comunicació, i pot proporcionar recomanacions clau per a la comunicació de la vacunació. Els investigadors estan estudiant si prevenir la desinformació pot resultar efectiu (el que es coneix com «predesmentir») (Lewandowsky i Van der Linden, 2021). Aquesta estratègia utilitza els coneixements ben establits de la teoria de la inoculació (McGuire, 1961), que ens parla de «vacunar» la població contra futures faules. Compartir el missatge incorrecte que pot ser que reba un individu juntament amb el contraargument que el desmenteix pot proporcionar a la gent la informació necessària per a refutar la faula. Aquestes lliçons poden ajudar els comunicadors sobre les vacunes a ser proactius contra la desinformació. Per exemple, es va informar del rigor amb què es va autoritzar l’ús d’emergència de la vacuna COVID-19 en un intent de predesmentir la faula que la velocitat del desenvolupament de la vacuna indicava que la vacuna tenia riscos. Les futures campanyes de vacunació han de considerar la possibilitat de predesmentir i inocular l’audiència com a mètodes directes per a contrarestar la informació falsa i la desinformació.

Construint el camí

Els acadèmics i professionals de diversos camps han de buscar idees interdisciplinàries, com defensa el marc d’una sola salut, per a guiar els esforços de promoció de les vacunes i reforçar la salut pública. Gràcies a l’ús de principis per a promoure la vacunació basats en la teoria i provats empíricament, la ciència de la comunicació obre una porta als missatges de salut pública. Per a dissenyar missatges basats en la teoria, és necessària una comprensió profunda de qui és l’audiència que rebrà el missatge. És per tant necessari un treball multinivell a escala local, regional, estatal i global per a guiar i adaptar els missatges de salut a cada grup objectiu. En dissenyar aquests missatges, els creadors també han de tenir en compte les expectatives sobre els resultats, les creences sobre l’eficàcia i altres reptes clau. Si s’aborden els missatges de promoció de vacunes amb una comprensió fonamental del missatge i de la seua influència en els destinataris, podrem continuar reforçant l’acceptació de les vacunes. Com que la pandèmia de COVID-19 encara continua en el moment en què es publica aquest text, no podem deixar d’insistir en la importància de crear missatges efectius i basats en dades com un component integral de l’enfocament d’una sola salut. 

Referències 

Ajzen, I. (1991). The theory of planned behavior. Organizational Behavior and Human Decision Processes, 50(2), 179–211. https://doi.org/10.1016/0749-5978(91)90020-T

Bandura, A. (1977). Self-efficacy: Toward a unifying theory of behavioral change. Psychological Review, 84(2), 191–215. https://doi.org/10.1037/0033-295X.84.2.191

Bandura, A. (1998). Health promotion from the perspective of social cognitive theory. Psychology and Health, 13(4), 623–649. https://doi.org/10.1080/08870449808407422

Bandura, A. (2001). Social cognitive theory: An agentic perspective. Annual Review of Psychology, 52(1), 1–26. https://doi.org/10.1146/annurev.psych.52.1.1

Fishbein, M. (1979). A theory of reasoned action: Some applications and implications. Nebraska Symposium on Motivation, 27, 65–116.

Fishbein, M., & Cappella, J. N. (2006). The role of theory in developing effective health communications. Journal of Communication, 56(s1), S1-S17. https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.2006.00280.x

Higgins, E. T. (2000). Making a good decision: Value from fit. American Psychologist, 55(11), 1217–1230. https://doi.apa.org/doi/10.1037/0003066X.55.11.1217

Hornik, R. (2002). Public health communication: Evidence for behavior change. Routledge.

Hornsey, M. J., Oppes, T., & Svensson, A. (2002). «It’s OK if we say it, but you can’t»: Responses to intergroup and intragroup criticism. European Journal of Social Psychology, 32(3), 293–307. https://doi.org/10.1002/ejsp.90

Jackson, D. N., Peterson, E., Blake, K. D., & Coa, K. (2019). American’s trust in health information sources: Trends and sociodemographic factors. American Journal of Health Promotion, 33(8), 1187–1193. https://doi.org/10.1177/0890117119861280

Janz, N. K., & Becker, M. H. (1984). The health belief model: A decade later. Health Education Quarterly, 11(1), 1–47. https://doi.org/10.1177/109019818401100101

Lapinski, M. K., Funk, J. A., & Moccia, L. T. (2015). Recommendations for the role of social science research in One Health. Social Science & Medicine129, 51–60. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.­2014.09.048

Lewandowsky, S., & Van der Linden, S. (2021). Countering misinformation and fake news through inoculation and prebunking. European Review of Social Psychology, 32(2), 1–38. https://doi.org/10.1080/10463283.2021.187983

McGuire, W. J. (1961). The effectiveness of supportive and refutational defenses in immunizing and restoring beliefs against persuasion. Sociometry, 24(2), 184–197. https://doi.org/10.2307/2786067

McGuire, W. J. (1989). Theoretical foundations of campaigns. En R. E. Rice & C. K. Atkin (Eds.), Public communication campaigns (Vol. 2, p. 43–65). Sage.

Nan, X., Iles, I. A., Yang, B., & Ma, Z. (2022). Public health messaging during the COVID-19 pandemic and beyond: Lessons from communication science. Health Communication, 37(1), 1–19. https://doi.org/10.1080/10410236.2021.1994910

O’Keefe, D. J. (2002). Persuasion: Theory and research. Sage.

Paul, E., Steptoe, A., & Fancourt, D. (2020). Attitudes towards vaccines and intention to vaccinate against COVID-19: Implications for public health communications. The Lancet, 1, 100012. https://doi.org/10.1016/j.lanepe.2020.100012

Sheeran, P., Maki, A., Montanaro, E., Avishai-Yitshak, A., Bryan, A., Klein, W. M., Miles, E., & Rothman, A. J. (2016). The impact of changing attitudes, norms, and self-efficacy on health-related intentions and behavior: A meta-analysis. Health Psychology, 35(11), 1178–1188. https://psycnet.apa.org/doi/10.1037/hea0000387

© Mètode 2022 - 114. Un món, una salut - Volum 3 (2022)

Professora ajudant de Comunicació Científica en la Universitat d’Auburn (EUA) i membre del Centre per a la Comunicació de la Salut i els Riscos de la Universitat de Maryland, campus de College Park.

Investigadora distingida, docent i professora de Comunicació Científica al campus de College Park de la Universitat de Maryland (EUA), on dirigeix el Centre per a la Comunicació de la Salut i els Riscos. És també professora afiliada en el Departament de Salut Conductual i Comunitària, associada en l’Institut Conjunt de Seguretat Alimentària i Nutrició Aplicada i membre del Programa de Ciències de la Població del Centre Integral del Càncer Marlene i Stewart Greenebaum.