Sapiens

En la senda de l'ésser humà

Malgrat el desconcert que puga causar el bombardeig quasi continu de notícies sobre la troballa d’un nou fòssil que revoluciona tot el que sabíem fins ara de l’evolució humana, en l’actualitat, a començament del segle XXI, hi ha un ampli consens sobre certs moments clau en la nostra evolució, des dels primers homínids clarament bípedes, fa prop de quatre milions d’anys, fins a l’origen de la nostra pròpia espècie, Homo sapiens, fa uns 300.000 anys. No obstant això, aquest consens sobre les línies generals de la nostra evolució no impedeix que subsistesquen un considerable nombre d’incògnites i qüestions no resoltes, que encara avui són objecte de debat.

Aquest número de la revista Mètode pretén fer una revisió d’algunes d’aquestes qüestions encara pendents. Un nombre d’aquestes incògnites afecten l’origen i l’evolució del gènere Homo, tema al qual està dedicada la meua contribució que obre el monogràfic. Precisament, la dificultat de definir i reconèixer noves espècies en el registre fòssil del nostre gènere és el tema que planteja Ian Tattersall en el seu article. La irrupció de la paleogenòmica en l’estudi de l’evolució humana, tema del qual s’ocupa la contribució de Carles Lalueza-Fox, ha obert noves expectatives en aquest sentit. Les investigacions al voltant del jaciment georgià de Dmanisi ocupen un lloc destacat d’aquesta problemàtica, tant en el cas de la variabilitat observada en la població homínida d’aquest jaciment, com en el cas de les condicions que van forçar la primera sortida d’Àfrica, que analitze junt al professor David Lordkipanidze.

Però l’estudi de l’evolució humana no es nodreix únicament de restes paleontològiques, sinó també de l’evidència arqueològica que s’hi associa, en forma d’utensilis lítics que ens informen sobre el comportament dels nostres avantpassats, com demostra la contribució d’Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Robert Sala. Una contribució que posa també de manifest la rellevància de les investigacions al complex càrstic d’Atapuerca per a l’estudi de les primeres poblacions humanes d’Europa. Un monogràfic, en definitiva, que indaga en els orígens i evolució de la nostra espècie.

© Mètode 2017 - 94. Sapiens - Estiu 2017

Professor d’Investigació ICREA en l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Espanya). Com a paleontòleg, la seua activitat investigadora s’ha centrat en l’evolució de les comunitats de mamífers fòssils en els últims deu milions d’anys; ha publicat més de dos-cents articles d’aquesta especialitat, la major part en revistes científiques d’àmbit internacional. Ha dirigit diversos projectes d’investigació a nivell europeu, així com campanyes paleontològiques a Líbia i a Geòrgia. En aquest últim país forma part de l’equip internacional del jaciment de Dmanisi. Entre les seues obres es compten La evolución y sus metáforas (Tusquets, 1994), Mammoths, sabertooths, and hominids (Columbia University Press, 2002), Fósiles, genes y teorías (Tusquets, 2003), La gran migración (Crítica, 2011), Los primeros pobladores de Europa (RBA, 2012), Alicia en el país de la evolución (Crítica, 2013) i La sonrisa de Leonardo (RBA, 2015).