Les dones constitueixen només un 28 % del personal investigador del món, segons xifres de l’ONU. No obstant això, ja són majoria de l’alumnat en bona part del planeta. Des del començament dels temps han fet grans contribucions a la ciència, si bé majoritàriament anònimes. Per això han tingut un reconeixement social escàs. Per exemple, encara no arriben a cinquanta les dones que han estat guardonades amb el Premi Nobel, enfront de més de vuit-cents homes.
En aquesta relació entre dones i ciència cal considerar dos aspectes entrellaçats: les dones com a subjectes de la ciència, és a dir, les dones científiques, i les dones com a objecte de la ciència, és a dir, que la ciència considere el potencial de les dones, les seues experiències i el possible impacte diferent del fenomen estudiat segons el gènere. Amb el títol d’aquest monogràfic, SheScience, pretenem aprofundir en aquests dos aspectes. Apostem per una ciència feta també per dones, en nombre i jerarquia equivalent a la dels homes, i per una ciencia que revele aquelles característiques diferencials entre dones i homes, i aquelles altres que són específiques de dones. Ambdues bastant ignorades.
Amb aquest plantejament ens movem en la direcció indicada pel programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, que estableix que la igualtat de gènere ha de ser promoguda a través de canvis en la cultura de les institucions científiques, canvis en la composició dels equips d’investigació per a aconseguir la paritat i canvis en el contingut i disseny de les activitats d’investigació.
La integració de la perspectiva de gènere en l’activitat científica augmentarà l’excel·lència d’aquesta i millorarà la vida de les persones, en minimitzar el balafiament de ments qualificades i de problemàtiques individuals i socials dignes de ser tingudes en compte per la ciència. Aquesta integració, en suma, tindrà com a efecte la reducció de la pèrdua de talent potencial, l’augment de la diversitat en els equips d’investigació i l’ampliació dels camps de coneixement.
