Inici a la vida, 2009. Tècnica mixta, fotografia, collage. Dimensions variables. / © Carmen Calvo
La maternitat és una variable de relació humana, una pràctica ni purament natural ni exclusivament cultural. Com a categoria ideològica socialment construïda impregna els discursos sobre la subjectivitat dels homes i les dones i condiciona la seua relació amb els conceptes més amplis d’identitat i igualtat.
Entre els discursos que teixeixen la maternitat normativa, el discurs científic és sens dubte un protagonista dominant present en els escenaris de tres disciplines principals: la biologia, la medicina i la tecnologia. La tecnologització creixent de la reproducció humana s’acompanya d’unes implicacions ideològiques les conseqüències de les quals encara s’han de determinar. L’aliança entre la tecnologia, el mercat i l’ideal de la maternitat normativa ha accentuat en les últimes dècades les contradictòries imatges del cos i de la sexualitat femenina.
Aquesta cruïlla de discursos està revelant de manera cada vegada més palesa l’emergència d’importants punts conflictius i consegüentment la urgència d’un debat públic sobre la incidència que té en el desenvolupament psíquic dels individus i la responsabilitat social que plantegen els nous sistemes de reproducció.
En aquest monogràfic plantegem un itinerari a través de mirades diverses sobre el cos, l’embaràs, el part, la ciència i els mitjans de comunicació, per tal de situar el coneixement en la intersecció entre la ciència i la consciència, el pensament i les experiències plurals de la maternitat.
Carmen Calvo i Eulàlia Valldosera són dues de les artistes amb més projecció internacional del panorama espanyol. En aquest número de Mètode ens aporten la seua particular mirada sobre la maternitat. Ambdues col·laboracions, realitzades en gran part en exclusiva per a Mètode, enriqueixen el monogràfic amb una visió artística d’un fet biològic, però també cultural i simbòlic.
Carmen Calvo (València, 1950), amb una llarga trajectòria, ha sabut construir el seu propi llenguatge amb el collage, la fotografia i el dibuix. La seua obra forma part del fons artístic de museus com l’IVAM de València, del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i del Guggenheim de Nova York, entre altres.
Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) per la seua part s’ha mogut en diversos camps visuals, de la fotografia a la performance. Premi Nacional d’Arts Visuals per la Generalitat de Catalunya l’any 2000, la seua darrera exposició al Reina Sofía explorava dimensions del cos i la vida com la maternitat, el sexe, la malaltia o l’amor.
