Tot sobre la mare

Maternitats, entre la ciència i la consciència

Inici a la vida, 2009. Tècnica mixta, fotografia, collage. Dimensions variables. / © Carmen Calvo

La maternitat és una variable de relació humana, una pràctica ni purament natural ni exclusivament cultural. Com a categoria ideològica socialment construïda impregna els discursos sobre la subjectivitat dels homes i les dones i condiciona la seua relació amb els conceptes més amplis d’identitat i igualtat.

Entre els discursos que teixeixen la maternitat normativa, el discurs científic és sens dubte un protagonista dominant present en els escenaris de tres disciplines principals: la biologia, la medicina i la tecnologia. La tecnologització creixent de la reproducció humana s’acompanya d’unes implicacions ideològiques les conseqüències de les quals encara s’han de determinar. L’aliança entre la tecnologia, el mercat i l’ideal de la maternitat normativa ha accentuat en les últimes dècades les contradictòries imatges del cos i de la sexualitat femenina.

Aquesta cruïlla de discursos està revelant de manera cada vegada més palesa l’emergència d’importants punts conflictius i consegüentment la urgència d’un debat públic sobre la incidència que té en el desenvolupament psíquic dels individus i la responsabilitat social que plantegen els nous sistemes de reproducció.

En aquest monogràfic plantegem un itinerari a través de mirades diverses sobre el cos, l’embaràs, el part, la ciència i els mitjans de comunicació, per tal de situar el coneixement en la intersecció entre la ciència i la consciència, el pensament i les experiències plurals de la maternitat.

Carmen Calvo i Eulàlia Valldosera són dues de les artistes amb més projecció internacional del panorama espanyol. En aquest número de ­Mètode ens aporten la seua particular mirada sobre la maternitat. Ambdues col·laboracions, realitzades en gran part en exclusiva per a Mètode, enriqueixen el monogràfic amb una visió artística d’un fet biològic, però també cultural i simbòlic.

Carmen Calvo (València, 1950), amb una llarga trajectòria, ha sabut construir el seu propi llenguatge amb el collage, la fotografia i el dibuix. La seua obra forma part del fons artístic de museus com l’IVAM de València, del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i del Guggenheim de Nova York, entre altres.

Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) per la seua part s’ha mogut en diversos camps visuals, de la fotografia a la performance. Premi Nacional d’Arts Visuals per la Generalitat de Catalunya l’any 2000, la seua darrera exposició al Reina Sofía explorava dimensions del cos i la vida com la maternitat, el sexe, la malaltia o l’amor.

© Mètode 2009 - 62. Tot sobre la mare - Número 62. Estiu 2009

Doctora en Ciències de la Comunicació. Professora de Teoria de la comunicació audiovisual i Pedagogia dels mitjans de comunicació. Universitat CEU Cardenal Herrera, València.