Un esguard al control i a l’ús del foc

Els boscos, els incendis i la gestió forestal a Catalunya

Foc prop de zona poblada

L’elevada superfície forestal de Catalunya (63%) fa que gestionar-la siga decisiu per a una bona ordenació del territori. Les cremes prescrites ajuden a prevenir els grans incendis forestals que han marcat la història recent i afavoreixen la reintroducció d’un element natural en el forest mediterrani: el foc.

La superfície forestal ocupa el 63% a Catalunya. Per tenir una idea relativa als percentatges d’altres territoris, la mitjana a Europa és del 25%, a Espanya del 32%, a França del 27%, a Grècia del 28% i a Anglaterra del 15%. Per tant, el bosc a Catalunya és clau en la gestió territorial. Aquest elevat percentatge de territori forestal provoca la necessitat de mirar el bosc amb atenció, estudiar, conèixer, analitzar i prendre mesures per tal de gestionar-lo amb eficàcia. Més encara si tenim en compte la història forestal catalana, en la qual els intensos processos de canvi i transformació dels últims 150 anys han provocat un territori forestal molt allunyat d’allò que seria un bosc natural sense intervenció humana.

«L’elevat percentatge de territori forestal a Catalunya provoca la necessitat de mirar el bosc amb atenció, estudiar, conèixer, analitzar i prendre mesures per tal de gestionar-lo amb eficàcia»

L’estructura de la propietat forestal és un altre factor interessant de conèixer. D’acord amb dades del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya del 2008, més del 70% del territori forestal és propietat privada. Conscients d’aquesta realitat, l’administració catalana va crear el Centre de la Propietat Forestal (CPF), empresa pública específicament dedicada a promoure l’ordenació i la gestió dels boscos de titularitat privada. El CPF posa a disposició dels propietaris dos instruments de plans tècnics: el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) i el Pla Simple de Millora Forestal (PSMF). Hem de dir, però, que malgrat que cada any hi ha més propietaris que se sumen a un d’aquests plans, hi ha molta feina per fer encara. Aquests dos instruments presenten una varietat d’eines per a la gestió en funció dels objectius que el propietari es plantegi i sempre d’una manera voluntària, ja que jurídicament no existeix cap llei que obligui els propietaris a gestionar el forest català. Lligat amb el que s’ha dit fins ara, les grans superfícies forestals, els boscos o plantacions allunyades de la vegetació potencial i els múltiples propietaris són, amb els incendis forestals, una de les grans problemàtiques del bosc català.

Incendis i gestió forestal

A Catalunya, els anys del canvi d’allò que avui dia coneixem com a grans incendis forestals van tenir lloc a la dècada dels vuitanta. Malgrat que els incendis han estat recurrents al llarg de tota la història, mai no havien adquirit la magnitud del 1986, quan es van cremar més de 60.000 ha, entre les quals cal comptar les arrasades pel foc a la muntanya de Montserrat. Després van venir uns anys amb ben poc protagonisme dels incendis forestals, si no hagués estat per les campanyes de prevenció de l’estiu; i es va estendre la sensació que els incendis forestals eren història com a problema. Tanmateix, el 1994 els boscos catalans van viure un dels moments més tràgics, ja que el foc va calcinar més de 70.000 ha. El 1994 va passar a anomenar-se «l’any dels incendis de la Catalunya Central».

Nombre d’incendis i les hectàrees cremades des de 1970 a 2009 a Catalunya

En aquest gràfic es pot observar el nombre d’incendis i les hectàrees cremades des de 1970 a 2009 a Catalunya. Hi destaquen 1986 i 1994 com els anys amb més superfície cremada.

En aquell moment potser es va pensar més en la mala fortuna que en l’existència d’un problema, i no va ser fins al 1998, amb l’incendi del Solsonès, quan es va fer evident que hi havia un problema de fons greu i que calia resoldre’l urgentment. En aquells moments, segons el GRAF (Grup de Recolzament a Actuacions Forestals), el 0,4% dels incendis eren responsables del 96% de tota l’àrea cremada. Com era possible que els serveis d’extinció no poguessin fer front a un incendi forestal? Potser el mateix problema podia conduir-nos a l’explicació. L’extinció d’incendis és tan eficient que el foc ja no crema el que potencialment és combustible. Per això, si any rere any l’extinció és eficient, el volum de combustible preparat per provocar un gran incendi forestal va creixent. No obstant això, arribar a aquesta conclusió no és senzill. És el que ara tothom ja anomena la paradoxa dels incendis: com més bons som apagant incendis, més intens pot ser l’incendi que es desencadeni en una situació de risc màxim.

Canvis dels usos i canvis de la coberta al territori

Tot i així, aquesta no és l’única explicació del problema. Tots sabem que, com molts altres territoris d’arreu del món desenvolupat, durant les últimes dècades Catalunya ha experimentat un abandonament del camp amb un canvi conseqüent en els usos del sòl, i això ha representat una regeneració del bosc on abans hi havia prats, pastures o camps de conreu. Però no tan sols això, ja que la gent que vivia d’aquestes pastures i camps ja no fa servir el bosc com a font d’energia, i cada vegada hi ha més combustible al bosc preparat per cremar.

«El 1994 els boscos catalans van viure un dels moments més tràgics, ja que el foc va calcinar més de 70.000 ha. Aquest any va passar a anomenar-se “l’any dels incendis de la Catalunya Central”»

Hi ha un altre fenomen que cal tenir en compte. Un incendi es produeix perquè el triangle «combustible, oxigen i calor» més espurna es tanca. Molts cops aquesta espurna la provoca algú que és al bosc, i es presenta de manera accidental, intencionada o fortuïta. Per diversos motius, cada vegada més gent va al bosc i fins i tot s’hi construeixen cases de primera i segona residència. És molt recurrent la sensació de no saber on s’acaba el bosc i on comença la ciutat. Cal afegir que segurament els incendis no serien un problema si es pogués aconseguir un rendiment econòmic del bosc, però ara per ara obtenir-ne alguna font d’ingressos és un fet excepcional i cada vegada és més la gent que viu a la interfase forestal però que dóna l’esquena a les activitats econòmiques del bosc. Segons dades oficials, a Catalunya hi ha més de 500 urbanitzacions il·legals localitzades a les zones anomenades interfase urbanoforestal.

Després d’aquests grans incendis forestals era hora de pensar no tan sols en l’extinció, és a dir, com combatre els incendis forestals, sinó també de preocupar-se de la prevenció. El 1999 la Generalitat va crear el Grup de Recolzament a Actuacions Forestals dins del cos de bombers. Aquest grup plantejava que els bombers treballessin en l’extinció d’incendis, afegint com a innovació les activitats de prevenció durant tot l’any. Es comença a fer patent la idea que els incendis s’apaguen a l’hivern. El GRAF va introduir la idea que si s’havia de combatre l’incendi, el primer que calia fer era conèixer-lo, motiu pel qual la història pot aportar molts coneixements a fi d’entendre per què els incendis es comporten d’una certa manera en determinats llocs i situacions. Així l’extinció pot ser més eficaç.

Eines polèmiques: les cremes prescrites

El GRAF, aquest grup d’enginyers-bombers que es dediquen tant a la prevenció com a l’extinció, és qui començà a proposar, com a eina de gestió en fase experimental, les cremes prescrites. Des de 1999 el foc s’utilitza com a gestor del bosc, una tècnica anomenada «foc prescrit» o «crema prescrita». És a partir d’aquest moment que a Catalunya, únic lloc de l’Estat espanyol, es comença a tractar de manera seriosa el foc com a possible gestor del forest i com la solució als grans incendis forestals. Existeixen altres objectius pels quals a Catalunya s’han fet cremes, com ara per tal de gestionar les ignicions de matolls intencionades, per motius de circulació, pastures, caça, turisme, o per la pròpia pràctica i entrenament per part dels GRAF que comencen a treballar. Per mitjà de la ignició controlada s’afavoreix evitar les ignicions perilloses.

Un bomber del Grup de Recolzament a Actuacions Forestals

Un bomber del Grup de Recolzament a Actuacions Forestals (GRAF) inicia un foc prescrit amb la torxa. Els incendis controlats són una forma d’evitar els macroincendis, perquè eviten l’acumulació de combustible potencial. / X. Úbeda

Els objectius que es persegueixen en una crema sempre són molt diversos, tan diversos com qualsevol actuació que es realitzi sobre un ecosistema. Abans de res, cal aclarir que una crema no és un incendi. La principal diferència rau en la intensitat del foc, de manera que aquest factor determina si el foc beneficia o perjudica el medi. Les cremes es basen en la pràctica de foc de baixa intensitat conduït artificialment per tal que no pugui propagar-se per mitjà d’una evolució lliure. Les cremes s’executen obeint un «pla de crema» prèviament dissenyat i aprovat on s’especifica clarament la «finestra de prescripció», que engloba el conjunt de condicions meteorològiques, topogràfiques i de combustible disponible que cal tenir presents per poder garantir un control absolut del foc.

En funció del tipus de crema es persegueix un tipus d’objectiu o un altre, i a partir d’aquí les condicions que marca la finestra de prescripció s’executen seguint un determinat «patró d’ignició», és a dir, una forma prefixada d’encendre i conduir el foc. Els patrons de crema poden ser diversos però, principalment, es basen en variacions o estratègies de conduir el foc mitjançant una evolució de cap, de flanc o de cua.

«Per mitjà de la ignició controlada s’afavoreix evitar les ignicions perilloses. Una crema no és un incendi: la principal diferència rau en la intensitat del foc. Aquest factor determina si el foc beneficia o perjudica el medi»

Un fet molt important des del punt de vista científic és que el GRAF sempre ha permès que les seves cremes fossin camps d’experimentació per als grups de recerca. Així doncs, ens ha donat l’oportunitat de des­envolupar la recerca. Una crema és un escenari on es poden controlar moltes variables que quan es coneixen es poden sotmetre a experimentació. Hi ha diverses variables interessants d’estudiar: com afecta el foc a la fauna? I a la vegetació? I al sòl? Com es comporta el foc? Molts grups de recerca aprofitem científicament aquesta infraestructura experimental. Les cremes prescrites són una actuació polèmica. No tothom accepta aquest tipus de gestió forestal. Per això, al GRAF també li interessa que s’estudiïn tots els aspectes relacionats amb la crema. Cal donar respostes i pensar en tots els beneficis i inconvenients que aquesta gestió pot representar. Ara bé, sempre es fa necessària la cerca d’un equilibri que condueixi cap a una situació sostenible del bosc. Tampoc és vàlida la crítica sistemàtica d’una eina de gestió forestal sense proposar una alternativa o sense conèixer a fons els avantatges o desavantatges d’aquesta eina.

Però tampoc volem dir que la crema prescrita sigui la panacea. Amb els temps que vivim de canvi global, l’escalfament del planeta i els alts nivells de CO2 a l’atmosfera, sembla de partida contradictori proposar com a vàlida una eina de gestió basada en l’alliberament intencionat de CO2. I simplement és degut al fet que el nivell d’alliberament de CO2 per part de l’entramat industrial, de transport, energètic, etc., en què les societats del món desenvolupat vivim instal·lats, és tan gegant que el procés natural i mil·lenari de cremar a baixa intensitat ens fa pensar que aquesta eina de gestió és de partida contraproduent.

Aquí és on la gestió torna a ser clau, i ara no tan sols la gestió forestal, sinó la gestió global dels problemes. És la nostra còmoda forma de viure la que provoca desproporcionades quantitats de CO2 i la que hem de minimitzar amb gran celeritat si volem un equilibri. Per altra banda, des del nostre punt de vista cal veure les cremes prescrites com allò que realment són: una de les diferents eines que hi ha per gestionar les masses forestals. No pot considerar-se el remei d’aplicació extensiva i sistemàtica, perquè si no ens trobaríem amb un nou desequilibri d’alliberament de CO2 causat per la gestió amb foc.

Parcel·la a Tivissa abans i després de realitzar la crema controlada

Parcel·la a Tivissa abans i després de realitzar la crema controlada, que tenia com a objectiu recuperar pastures per a les ovelles. Un cop surtin els rebrots tendres, els animals que pasturaran s’encarregaran de mantindre baixa i sense risc d’incendi la vegetació. / X. Úbeda

Cap a una nova forma d’entendre la gestió forestal

Gestionar es definiria, des d’un punt de vista estricte, com la manera de prendre control, estar a càrrec, organitzar, regular. Aquesta manera tradicional de gestionar el territori forestal, dominadora i abusiva del que són les necessitats dels éssers humans, cal redefinir-la en funció del conjunt de l’ecosistema. Com que a curt-mitjà termini sembla que no hi ha d’haver un canvi de sistema econòmic, hem de redefinir la manera de gestionar el territori forestal dins del sistema d’economia neoliberal i productivista en què vivim. Per això podríem proposar un nou enfocament de la gestió més participativa en les comunitats afectades, multisectorial i transversal, que tingui en compte de manera efectiva la participació de comunitats de veïns i comunitats forestals, propietaris forestals, departaments administratius com Indústria, Educació, Territori, Presidència, etc., però que sigui el Departament de Medi Ambient l’últim a parlar.

El món científic ha de ser tingut en compte i valorat en causes, prevenció i recuperació dels incendis. Silvopastoreig i pràctiques d’aprofitament forestal sostenible que promouen conjugar valors ecològics, econòmics i socials, tenint en compte les comunitats locals i totes i cada una de les parts interessades. Combatre l’abandonament rural i de les seves activitats, posant en solfa els valors i serveis intangibles que generen els forests amb especies autòctones. El que podríem anomenar com els serveis a la comunitat, com ara el cicle hidrològic, els embornals de carboni als sòls, fonts d’oxigen, millora qualitativa dels nutrients i de les estructures edàfiques, invertir la tendència en el règim dels incendis forestals, són valors afegits que produiria el forest català i que no es paguen en les economies mercantilistes neoliberals de l’actualitat. Finalment, és necessari un pla forestal que promogui una política educativa dirigida a la població en general per comprendre i valorar la importància dels recursos ambientals en general i del forest en particular.

BIBLIOGRAFIA

Castellnou, M. et al., 2004. «Replantejant-se el futur de la prevenció i extinció d'incendis forestals». In Plana, E. (ed.). Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Xarxa ALINFO. Solsona.

Galán, M. & S. Lleonart, 2004. «Plans de gestió de grans incendis forestals». In Plana, E. (ed.). Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Xarxa ALINFO. Solsona.

Martínez, E. & A. Larrañaga, 2004. «Programa de gestió de cremes prescrites a Catalunya». In Plana, E. (ed.). Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Xarxa ALINFO. Solsona.

Outeiro, L. et al., 2008. «Geostatistical Methods to Study Spatial Variability of Soil Cations After a Prescribed Fire and Rainfall». Catena, 74(3): 310-320.

Piñol, J., 2004. «Acumulació de combustible i la paradoxa de l'extinció». In Plana, E. (ed.). Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Xarxa ALINFO. Solsona.

Piqué, M., 2004. «La gestió forestal com a eina per a la prevenció dels grans incendis forestals». In Plana, E. (ed.). Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Xarxa ALINFO. Solsona.

Úbeda, X. et al., 2005. «The Effects of Prescribed Fire on Soil Quality (Prades Mountains, North East Spain)». International Journal of Wildland Fire, 14(4): 379-384.

Vadilonga, T. et al., 2008. «Effects of Prescribed Burnings on Soil Hydrological Parameters». Hydrological Processes, 22: 4249-4256.

© Mètode 2011 - 70. Quan es crema el bosc - Número 70. Estiu 2011

Investigador del Grup de Recerca Ambiental Mediterrània. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regio­nal, Universitat de Barcelona.

Investigador del Grup de Recerca Ambiental Mediterrània. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regio­nal, Universitat de Barcelona.