Des de Mètode podríem tornar la vista enrere per a analitzar la trajectòria de la revista des del número zero, aparegut el 1992. En la primera tribuna de Mètode l’aleshores vicerector, Josep Lluís Barona, va escriure: «Una de les qüestions que més preocupa en l’actualitat a la sociologia de la ciència és el problema de la transmissió del coneixement científic i les seues aplicacions.» Per a què fer història si en el moment actual la necessitat d’una aproximació de la ciència a la societat continua palesa.
La divulgació i comunicació de la ciència continua sent un qüestió pendent. D’una banda, és un fet un cert desinterès o incomprensió social cap a la ciència, quasi sempre per desconeixement. D’altra, la implicació dels científics en les activitats de divulgació ha estat principalment fruit del voluntarisme individual i en molts casos el vehicle pel qual la ciència ha arribat al públic han estat mitjans de comunicació no especialitzats i de vegades un tant sensacionalistes. Hem d’afegir que la divulgació de la ciència no està essent ben entesa ni incentivada pels responsables de la política científica estatal o autonòmica: el professor d’universitat, el científic, no obté cap reconeixement pel fet d’ésser un bon divulgador…
«Iniciatives com ‘Mètode’ són necessàries. Arribar al número 75, vint anys després, ha de ser motiu de celebració però també un acte de conscienciació sobre la importància de divulgar la ciència»
En aquest moment en què el finançament de la ciència està patint les retallades més importants dels darrers vint anys, retallades que sense dubte tindran influències molt negatives en el nostre sistema de ciència i tecnologia, és encara més important el suport social a la ciència. Malauradament, una societat científicament desinformada no veu la necessitat de protegir el desenvolupament científic dels retalls pressupostaris. La defensa social de la ciència no serà possible sense una projecció social que tan sols pot aconseguir-se mitjançant una comunicació eficaç.
En aquest context, iniciatives institucionals com la revista Mètode, encaminada a la divulgació dels estudis de la Universitat de València i de la ciència en general, són necessàries i han de fer-se arribar a la societat. Arribar al número 75, vint anys després, amb força i il·lusió, ha de ser un motiu de celebració però també un acte de conscienciació de la importància del fet divulgatiu, de la valoració de la necessitat d’una comunicació fluïda i contínua entre els productors de ciència i la societat. Emprenguérem el camí fa vint anys, estem patint els problemes del dia a dia universitari, els problemes de finançament, i moltes vegades ens mou el voluntarisme, però som conscients de la importància de la nostra tasca. Els darrers anys hem ampliat el nostre àmbit d’influència, i desitgem que l’edició en llengua espanyola de la revista i l’anuari en anglès ajuden a difondre el coneixement generat al si de la Universitat de València.
Després de vint anys podem mirar al futur, la nova línia editorial amb un comitè editorial de prestigi té com a objectiu introduir la revista en els índexs; esperem que això ajude a fer-la arribar a un major nombre de lectors.
Acabarem com hem començat. Hem arribat al numero 75, vint anys després, i cal agrair els esforços de totes les persones que ho han fet possible. Cal també ser conscients de la importància que Mètode té per a la Universitat de València i del compromís d’aquesta institució amb la transferència del coneixement a la societat.
