«La humanitat és el major èxit de la vida. Som la ment de la biosfera», escrivia Edward O. Wilson. I l’evolució de l’espècie humana no s’entén sense la nostra organització social. Per tant, fins a quin punt la biologia representa un paper en aquesta estructura social? Com vam arribar des dels grups reduïts dels nostres ancestres fins a les grans i complexes urbs del present? Hi ha organitzacions alternatives o l’evolució ens duu irremeiablement a les diferents societats que coneixem? Quin va ser el camí que vam anar recorrent des d’aquelles societats primigènies fins a convertir-nos en aquests «simis urbans» a què fa referència l’historiador Greg Woolf?
Aquest monogràfic, coordinat pels professors Juli Peretó i Jaume Bertranpetit, ens ofereix una lectura estimulant sobre el paper de la cooperació en la nostra evolució, sobre els orígens i la transmissió de les normes dins dels grups socials, sobre el naixement de les ciutats i el paper de l’alimentació en el desenvolupament de la civilització, així com sobre els fonaments fisicomatemàtics de la història i la cultura. Aporta noves idees i conceptes, relacionats amb la normativitat, la simbiosi, la sitopia, l’era neo-geogràfica, la cliodinàmica, la culturòmica, i tants altres, que resulten d’allò més il·lustradors. El monogràfic va a més a més acompanyat de les escultures de l’artista valencià Vicent Ortí: un reguitzell de tòtems i guerrers realitzats a partir de la pedra, la fusta i el ferro, materials que ens remeten també a la nostra pròpia conquesta evolutiva.
Aquest nou número de Mètode també reflexiona sobre altres qüestions que d’alguna manera tenen una relació directa amb l’avanç i desenvolupament de la nostra societat actual: la qualitat de l’aire i l’efecte en la nostra salut, l’impacte de la captivitat en els animals, o el problema creixent dels superbacteris resistents a antibiòtics. Sense oblidar una mirada amb perspectiva de gènere a la prehistòria, una disciplina que durant tant de temps ha invisibilitzat les dones, tal com assegura la investigadora francesa Marylène Patou-Mathis, i que també ha influït en la forma de comprendre la nostra història social. Tot amb tot, la humanitat és el major èxit de la vida, com deia Wilson, i resulta fascinant estudiar-la. I no sols això, sinó que també és absolutament necessari, si volem que la humanitat tinga futur.
