El temps és boig? i 74 preguntes més sobre el canvi climàtic
Josep Enric Llebot
Rubes Editorial, Barcelona, 2005, 224 pàgines.
Psiquiatria del cel
De debò és boig el temps? Aquesta pregunta que dóna títol al llibre, en major o menor mesura ens expressa un sentiment ge neral de la societat, perquè tots, en la nostra existència quotidiana, d’alguna manera ens sentim lligats al que succeeix a l’atmosfera. Però, quant de cert hi ha en aquest sentiment? Qual sevol meteoròleg o aficionat a aquesta ciència ens dirà que la memòria meteorològica és bastant pobra. Tendim a magnificar algunes de les situacions viscudes en el passat, de manera que episodis esporàdics que llavors es van donar, els etiquetem com a norma general. Així per exemple, imaginem hiverns de joventut molt més crus que els actuals amb nevades més copioses. D’altra banda, moltes de les situacions que avui ens semblen excepcionals oblidem que també es donaven en el passat. Contràriament al que podríem pensar, no és extraordinari que en plena estació estival arribe a nevar als cims pirinencs o que en situacions de ponent, al golf de València durant el mes de febrer puguem acostar-nos als 30 °C. És, per tant, molt probable que la tendència natural de la societat siga la de diagnosticar precipitadament la bogeria meteorològica. A més, aquesta tendència en els nostres dies es veu accentuada per l’oportunitat que se’ns presenta d’observar, a través dels diferents mitjans de comunicació, que situacions extremes que abans ens eren incògnites es donen al mateix temps i a cada moment en diferents punts del planeta. Però el debat continua obert. Hi ha nombroses dades que semblen indicar que està passant alguna cosa a l’atmosfera d’aquests inicis de mil·lenni. Fent un poc de memòria, tots podem recordar l’excepcionalitat de l’estiu de 2003, en què successives irrupcions d’aire saharià al continent europeu van disparar les temperatures fins a valors insòlits en capitals com Londres, París o Amsterdam no habituades ni preparades a aquestes circumstàncies. També va ser notícia, per exemple, la passada temporada d’huracans, considerada tal vegada la més virulenta des que es té registre històric. Tampoc passarà desapercebut per a qualsevol aficionat a la muntanya l’alarmant procés de retrocés que en les dues últimes dècades estan patint les glaceres pirinenques. Segons pareix, en les últimes dècades, els patrons de comportament atmosfèric a nivell global s’estan veient modificats. Però, fins a quin punt això entra en la normalitat o se n’ix? I quins són els agents causants d’aquestes alteracions? què ens en poden dir les ciències dedicades a aquests temes?
«Moltes de les situacions que avui ens semblen excepcionals oblidem que també es donaven en el passat»
Josep Enric Llebot, amb el present llibre, pretén respondre des de la perspectiva científica a aquest sentiment general que tan encertadament recull la pregunta que l’encapçala. I certament ho aconsegueix, d’una manera molt original i didàctica. El llibre se’ns presenta com un compendi de 75 preguntes de caràcter col·loquial, estructurades en cinc capítols i respostes de manera clara i rigorosa utilitzant un llenguatge a l’abast de qualsevol lector profà en el tema. Llegint-les podrem arribar a comprendre quins són els mecanismes bàsics de funcionament de la nostra atmosfera. En què consisteixen fenòmens tan populars com El Niño o altres sense tanta transcendència mediàtica com l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord. Entendrem què és el que es coneix com a escalfament global i quines són les causes que el promouen. Coneixerem quins són els gasos d’efecte hivernacle i quin és el paper que les emissions de CO2 produïdes per les distintes activitats humanes tenen en aquest procés. Se’ns dirà què és el que declara el popular Protocol de Kyoto i a què es comprometien els països firmants de l’acord. Finalment se’ns proposarà què és el que podem fer com a societat i com a individus per minimitzar la nostra contribució al procés d’escalfament que ara vivim.
El canvi climàtic se’ns presenta ja com una realitat que estem començant a experimentar. Sabem que les conseqüències, a més d’ecològiques, també seran de caire social. El seu origen és principalment antròpic i és, per tant, el nostre deure com a ciutadans prendre una actitud responsable i conscienciada respecte a un tema que ens afecta a tots nosaltres i que afecta les generacions que fins i tot encara han d’arribar.
