Vivim un moment de canvi en el tractament de la biodiversitat i la conservació del nostre medi natural. Servisca com a exemple el projecte de reintroducció del trencalòs a la Comunitat Valenciana, un ocell necròfag de singular bellesa i el més escàs de la seua espècie a Europa. En certa manera, és la tornada a casa d’un vell amic, un peculiar voltor que exerceix un paper clau en la cadena tròfica, netejant la muntanya de detritus ossis. Al nostre territori es va extingir al segle xix, però s’ha recuperat en zones muntanyoses del nord d’Espanya i l’hem reintroduït al nord de Castelló, perquè torne a formar part de la nostra riquesa natural i que siga tan familiar per a la població de la zona com ho va ser en el passat.
El projecte no hauria estat possible sense la col·laboració d’institucions públiques i privades, entre les quals la Universitat de València, que l’ha avaluat científicament, i la implicació de socis locals. No sols es tracta d’un interès estimable i il·lusionant, sinó que va més enllà; forma part del nou paradigma en què treballem per a la conservació activa de la biodiversitat i dels ecosistemes que la sustenten.
Partim d’una millora notable en coneixement de la biodiversitat des dels anys noranta, especialment a partir de l’elaboració dels inventaris i catàlegs d’espais i espècies, en virtut de les directives de la xarxa europea Natura 2000. Va ser un esforç formidable que ara continuem per a ampliar el coneixement sobre els valors naturals i el seu estat de conservació.
El Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana és la plataforma més gran d’informació actualitzada sobre la distribució d’espècies silvestres. Disponible en línia amb un alt nivell de precisió geogràfica, és el segon proveïdor espanyol de dades a la plataforma Global Biodiversity Information Facility.
«Hem de valorar la diversitat pròpia de la Comunitat: espècies de flora i fauna que, amb la seua companyia, enriqueixen els nostres paisatges i patrimoni»
Comptem amb un altre element diferencial, com a país relativament petit, antropitzat i degradat. Potser per això, col·lectivament no hem arribat a assumir la necessària consciència dels molts valors, tant en fauna com flora –encara que sí dels espais i paisatges– dels quals enorgullir-nos. Tendim a veure’ns en la perifèria de la conservació de naturalesa, però hem de resituar-nos en el centre. Els nostres valors naturals, sovint poc visibles o reconeguts per la societat, ho mereixen.
Hem de valorar la diversitat pròpia de la Comunitat: espècies de flora i fauna que, amb la seua companyia, enriqueixen els nostres paisatges i patrimoni. Reivindiquem la tornada a casa o una major presència d’algunes, emblemàtiques i escasses, que en el seu moment van ser abundants. Que se’n van anar o estan a punt d’anar-se’n. Volem tornar a gaudir del vol del trencalòs sobre les nostres muntanyes, com a estendard d’aquest nou paradigma en la percepció i tractament de la nostra biodiversitat. I no serà l’únic.
A més, l’interès en la reintroducció d’aquestes espècies va més enllà de la seua bellesa o del valor ecològic o científic que atresoren; ha de servir per a reforçar la protecció i conservació de l’entorn a repoblar: ecosistema i espècie es necessiten per a prosperar i sobreviure.
La tornada a la seua terra, com un amic que va emigrar temps arrere, és una metàfora del que significa la conservació activa: la producció de naturalesa. Una altra manera de plantejar el territori, superant l’aparent dicotomia entre producció i conservació, mitjançant la recuperació de fauna emblemàtica i dels seus paisatges, que oferisca alternatives a la població local, per a revitalitzar les comarques d’interior i enfortir l’orgull de pertinença al territori, viu i divers, amb riqueses naturals que generen coneixement, paisatge i vida.
