A la ciència li sobra competitivitat i li falta cooperació, creativitat i risc.
Susana Eva Martínez. Blog Mujeres con ciencia, 2014
La Declaració i Plataforma d’Acció de Pequín va ser aprovada de manera unànime per quasi dos-cents països després de la IV Conferència Mundial sobre la Dona (Pequín, 1995). En aquest manifest, i resumits en dotze «esferes d’especial preocupació», s’establien una sèrie d’objectius estratègics per a aconseguir la igualtat de gènere; una d’aquestes àrees era la d’«educació i capacitació de la dona».
Fotografia de Mikel Martínez de Trespuentes UPV/EHU
Tot i els esforços i avanços realitzats, el 2015 –vint anys després de la conferència de Pequín– cap país havia reeixit a completar el programa marcat. La campanya Pequín+20 es va llançar per promoure la creació de noves xarxes, enfortir la voluntat política i mobilitzar la població per a aconseguir, el 2030, aquell planeta 50-50.
La desigualtat de gènere en l’àmbit de la ciència es podria percebre com un problema anecdòtic davant de la gravetat de la situació en altres esferes, com la violència contra les dones, la pobresa o la salut. No obstant això, aquell planeta 50-50 en 2030 guarda una estreta relació amb la ciència. Per què?
Les dones tenen dret a triar amb llibertat els seus estudis i la seua futura professió, ignorant aquells estereotips que les allunyen d’alguns camps del saber, en particular en la ciència i la tecnologia.
Vivim en un món amb recursos naturals cada vegada més escassos. Cal educar la població en el consum responsable i el respecte cap al nostre planeta. Però també és imperiós, per exemple, descobrir la manera de portar aigua potable a llocs amb sequeres prolongades, trobar medicaments que tracten velles i noves malalties o idear sistemes eficaços de localització d’éssers vius en situacions de catàstrofes naturals. Aquests avanços només poden aconseguir-se invertint en ciència i no bandejant ningú, en particular les dones, amb la seua creativitat, les seues idees innovadores, la seua manera de treballar i, per descomptat, els seus drets.
«En els espais en què es determinen les polítiques científiques, les subvencions i els contractes, ha d’haver-hi dones»
Per a «fer el pas» també en ciència no sols és necessari animar les joves a emprendre –si així ho desitgen– estudis en ciència o tecnologia; també cal convèncer la societat de la importància de la ciència en la nostra vida i de la necessitat que les dones participen, en igualtat de condicions, en tots els aspectes relacionats amb la investigació científica i tecnològica.
Les dones que lideraran la ciència el 2030 estan ara formant-se en diferents nivells. D’una banda, hi ha les dones que comencen el seu període d’investigació científica; algunes d’elles haurien d’aconseguir llocs de decisió i de lideratge en les seues respectives àrees al 50-50 l’any 2030. En els espais en què es determinen les polítiques científiques, les subvencions i els contractes, ha d’haver-hi dones. D’altra banda, hi ha les dones més joves, aquelles que encara no han decidit quins estudis desitgen cursar. És essencial deixar de costat els prejuís i estereotips de gènere per a no frustrar-les. Totes aquelles que tinguen desitjos d’aprendre i idees que proposar són imprescindibles per a la recerca científica. Entre aquestes dones podria trobar-se la futura científica que descobresca la manera de curar el càncer o aquella que aconseguesca mitigar el canvi climàtic…
