La química davant els reptes de la societat

Laboratori química

Quan pensem en el paper que ha tingut la química des de fa segles en el desenvolupament de la societat, així com en l’evolució de la indústria, en els esdeveniments històrics i en els reptes presents, veiem que aquesta resulta essencial. Alguns dels reptes actuals que hem d’abordar com a professionals de la química es descriuen en aquest número de Mètode.

La societat sap que la química està present en aspectes tan diversos com els aliments que portem a taula, la producció d’energia, els materials tèxtils amb què ens vestim, els cosmètics que utilitzem, els productes farmacèutics que prenem, els combustibles que usem, etc. Tanmateix, no és tan conscient d’allò que fem les persones dedicades a la química en facetes com l’acadèmia i la indústria, que amb el nostre treball contribuïm al fet que aquesta siga compresa i emprada al seu màxim potencial.

La sostenibilitat del nostre sistema productiu, la nostra vida i el nostre planeta, ha esdevingut el motor que impulsa moltes indústries, incloent-hi la química, cap a una millora i un aprofitament de totes les seues possibilitats. La química compta amb un enorme potencial per a complir els reptes ambientals i de sostenibilitat que tenim per davant i, de fet, ja ha fet els passos necessaris per a ser la millor aliada de la societat en el futur.

Pensem, per exemple, en el que ha significat la química verda des de l’inici del segle XXI o en la reducció de l’impacte ambiental a conseqüència que molts dels productes i envasos amb base química de les nostres llars s’han modificat en els últims anys. Aquest impuls té l’objectiu d’aconseguir productes basats en nous materials a través de processos més sostenibles, i minimitzar així l’ús de substàncies perilloses i reduir-ne l’impacte ambiental.

És cert que molts de nosaltres tenim present algun exemple negatiu generat per productes i processos químics, o per accidents en plantes químiques i els corresponents abocaments perillosos; però si anotàrem en un paper les coses negatives i les comparàrem amb les positives que ha generat la química, observaríem que les dues llistes són realment diferents, no només en extensió i quantitat, sinó en impacte sobre l’ésser humà i el nostre planeta. Pensem en el que hem viscut amb la covid-19: la societat que, en determinades ocasions, rebutja «la química», espera que sorgisquen noves molècules que puguen curar-nos o ajudar-nos en el nostre dia a dia. I només els que ens dediquem a això som conscients del que significa arribar a sintetitzar noves molècules amb fins profitosos per a la humanitat, o del lloc al qual ens pot conduir el bon ús de la nostra ciència.

És el nostre deure comprometre’ns amb la societat a fer ús de tots els aspectes positius de la nostra ciència, des dels elements químics fins als productes que es manufacturen gràcies a la química, perquè la societat siga conscient que el futur també es troba en aquesta. Sense aquest compromís, sense aquesta capacitat per a demostrar tots els beneficis que pot aportar la química, serà complicat fer front a un futur prometedor.

La química ha de perseguir la millora de la qualitat de la vida en la societat, sense oblidar promoure-hi l’equitat. Aquesta situació enllaça de forma directa amb aspectes ètics i socials, que ens han de comprometre per al desenvolupament de nous processos i productes químics que garantisquen la màxima seguretat, minimitzen el risc per a la salut i promoguen pràctiques laborals cada vegada més justes. El compromís de col·laboració entre els actors involucrats –des de l’acadèmia a la indústria i l’Estat– ens ha de dur a respondre als desafiaments emergents amb solucions transdisciplinàries més sostenibles. Estic convençut que el desenvolupament de nous productes químics més respectuosos amb el medi ambient generarà avantatges competitius i durà a les diferents empreses del sector productiu cap a una economia sostenible en la qual la química jugarà un dels papers protagonistes.

La química ha d’avançar, des de les aules a la indústria, cap a un sistema que es resumisca en tres paraules: renovable, saludable i persistent. Això, que suposa un enorme repte, és el camí que demana la societat i estic convençut que ho aconseguirem, perquè sense química no hi ha futur.

© Mètode 2024 - 121. Tot és química - Volum 2

Catedràtic de Química Analítica de la Universitat Autònoma de Madrid.