Setembre

El mes de setembre de 2001 quedarà reflectit en la història de la humanitat com el mes en què la major potència econòmica i militar del món, els Estats Units d’Amèrica, va patir un importantíssim atac al seu sistema econòmic, al seu american way of life, i sobretot a la vida dels seus ciutadans. El fanatisme, però també el desarrelament, la marginació i la misèria d’una gran part dels ciutadans del món van canalitzar els mitjans que la tecnologia ha desenvolupat cap a una destrucció de magnituds inimaginables fins al moment.

«El programa “Ramón y Cajal” representa una certa llum d’esperança en un mes en què semblen haver-se concentrat els esdeveniments més negres»

Setembre també ha estat el mes en què les forces de la natura, ajudades per una planificació territorial deficient, han assestat un dur colp a la infraestructura científica de la Universitat de València. La matinada del dia 20, una allau d’aigua produïda per una pluja molt intensa va afectar els equipaments de major envergadura dels instituts d’investigació, ubicats en l’edifici del campus de Burjassot-Paterna. L’aigua va arruïnar sistemes de realitat virtual i simulació de l’Institut de Robòtica, equips de làser, difracció de raigs X, i forns de l’Institut de Ciència dels Materials, la sala neta, i màscares del satèl·lit Integral del GACE del mateix Institut, molts equipaments, càmeres i instal·lacions específiques de l’Institut de Biodiversitat i Biologia Evolutiva “Cavanilles”, i un sens fi de petit material de tots aquests intituts, amb un daltabaix econòmic que assoleix xifres de deu dígits. Però, i això és la part més dolorosa, l’allau va arruïnar les col·leccions entomològiques, part del “Thesaurus” de la nostra Universitat, que des del segle xix, i amb una cura expecional, jo diria que primmirada, entomòlegs i naturalistes valencians han anat “atresorant”. Finalment, les aigües es van apropiar d’un enorme esforç d’investigació que, per damunt dels costos materials, ha representat la major i la més irreparable de les pèrdues. Igual com el succés abans comentat, la desgràcia ha provocat una reacció immediata per part del mateix personal dels instituts i de la institució universitària. Ja es troben en marxa iniciatives adreçades a recuperar l’activitat interrompuda de la manera més ràpida possible. Accions que corregiran les deficiències posades de manifest arran de la inundació, accions per substituir el material perdut de manera immediata, accions també que permeten compensar els joves investigadors pel temps d’inactivitat que forçosament han hagut de patir. Accions, finalment, per reclamar de les institucions que ens governen la col·laboració i la necessària ajuda per afrontar un problema excepcionalment difícil.

Setembre, finalment, ha estat el mes en què el Ministeri de Ciència i Tecnologia d’Espanya ha fet pública la relació de candidats a qui beneficiarà el programa “Ramón y Cajal” d’incorporació de joves investigadors al sistema públic de R+D. Evidentment, aquest fet no té dimensions de catàstrofe sinó més aviat tot el contrari. Hem de felicitar-nos per aquesta incorporació i alhora, permeteu-me, per l’excel·lent impacte que ha tingut aquest programa en la Universitat de València. Això no obstant, quan s’analitzen els resultats corresponents a totes les universitats de l’Estat, es posa de manifest la debilitat de l’execució del programa. La primera conseqüència és la que es deriva del fet que s’ha produït la major incorporació de científics allà on ja n’hi havia més. Això té una certa lògica en si mateix, però si el polític va pretendre en algun moment incrementar el desenvolupament de la R+D en tot el territori nacional, aquest no ha estat el resultat. Els grans pols situats a Madrid i Barcelona, i molt significativament el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, han rebut la gran majoria dels candidats. D’altra banda, hauria estat desitjable una major transparència en els processos d’avaluació i assignació de les places a les àrees. Conèixer millor aquests processos és necessari perquè els potencials aspirants puguen optar a aquest sistema en successives convocatòries, amb un coneixement adequat a les seues possibilitats. El Ministeri de Ciència i Tecnologia haurà de corregir tots aquells aspectes del programa “Ramón y Cajal” que han enfosquit el procés, i que les universitats a través dels vicerectors d’investigació han plantejat davant els gestors del programa.

Amb tot, aquest programa representa una certa llum d’esperança en un mes en què semblen haver-se concentrat els esdeveniments més negres.

© Mètode 2013 - 31. Existeix la ciutat somniada? - Tardor 2001

Catedràtic de Química Física. Va ser vicerector d’Investigació de la Universitat de València entre 1998 i 2002, i rector d’aquesta institució entre 2002 i 2010.