Des de fa uns anys, l’ús dels termes canvi climàtic i transició energètica s’ha vist incrementat en el debat polític, social, econòmic i científic. Són dos conceptes que van plegats. El canvi de clima que estem vivint –i del qual no hi ha cap dubte científic, social ni polític– està causa per l’emissió massiva de gasos d’efecte hivernacle, la major part dels quals s’alliberen en l’obtenció dels distints tipus d’energia que necessitem per a moure la nostra societat mitjançant la crema de combustibles fòssils. D’aquí que es parli d’una necessària transició energètica cap a fonts que no emeten aquests tipus de gasos, i frenar d’aquesta forma l’escalfament global que condueix a un canvi climàtic a escala planetària.
Un detall no menor, que passa desapercebut, és el fet que amb aquesta denominació es dona a entendre que el clima canvia, i que el model energètic transita. Però, per què un canvia i l’altre transita? No seria més pertinent parlar també d’un canvi energètic, en lloc d’una transició energètica? Pot semblar una qüestió de matís, però no ho és.
Les denominacions de canvi climàtic i escalfament global apareixen de forma definitiva en un article del geofísic Wallace S. Broecker publicat per la revista Science en 1975 (Broecker, 1975). El concepte canvi climàtic es va popularitzar en els mitjans de comunicació a partir d’aquest article, però sobretot a partir del primer informe de l’IPCC de 1990, on es parlava de forma oberta i amb consens científic entorn del canvi climàtic.
«Si acceptem que el clima canvia i el model energètic simplement transita, es corre el perill que aquesta transició arribi tard»
Però la difusió del terme canvi climàtic es produeix de forma definitiva a partir de 2001, durant els dos mandats de George W. Bush als Estats Units (2001-2009). Bush va marcar la tendència comunicativa en l’ús d’aquest terme per sobre del d’escalfament global, per a així poder argumentar que aquest no era sinó un canvi climàtic més dels molts que ja hi ha hagut en la història del nostre planeta, raó per la qual no hi ha motiu per a descarbonitzar l’economia ni el model de societat basada en combustibles fòssils (Viñas, 2022). Així, el concepte escalfament global quedava emmascarat rere el de canvi climàtic, i permetia a l’administració Bush minimitzar el paper antròpic de l’escalfament global sota la denominació de canvi climàtic, un més dels que hi ha hagut sempre a la Terra.
Actualment el terme canvi climàtic s’ha consolidat comunicativament. El seu origen és antròpic sense cap dubte, tal com indica l’últim informe de l’IPCC de 2021, el que fa necessària una transició energètica per a revertir aquest canvi de clima. Així, tornem de nou la qüestió plantejada al principi: per què canvia el clima i el model d’energia transita?
Segons William Bridges en la seva obra Managing transitions (Bridges, 2004), una de les diferències més clares entre canvi i transició es basa en la rapidesa amb què succeeixen: el canvi és ràpid, ocorre encara que no es desitgi; la transició és un procés lent com a reacció a un canvi, i per tant, planificat voluntàriament. Així, aquestes diferències entre canvi i transició aplicades al clima i a l’energia permeten entendre que el clima està en un procés de canvi, no desitjat, i que succeeix d’una forma ràpida. El model energètic transita com a reacció a aquest canvi de clima de forma voluntària per part de les societats humanes. Però, atenció: la transició no defineix la velocitat del procés de transitar, mentre que el terme canvi sí que ho fa.
La rapidesa del canvi climàtic que estem vivint és inusual; no hi ha cap dubte als milers d’articles i informes científics que en parlen. Com a exemple, tenim l’últim informe de l’IPCC de 2021, segons el qual la rapidesa del canvi climàtic no té precedents en els últims milers d’anys. La resposta a aquest canvi del clima, ha de ser una transició, o més bé un canvi de model energètic? El primer terme implica un procés lent, o com a mínim no ràpid, de substitució de les fonts d’energia clàssiques basades en combustibles fòssils per altres de netes, basades en fonts renovables; el segon implicaria que les noves fonts d’energia haurien de ser reemplaçades d’una forma ràpida, d’acord amb el ritme del canvi climàtic. Si acceptem que el clima canvia i el model energètic simplement transita, es corre el perill que aquesta transició arribi tard i sigui insuficient per a combatre el canvi climàtic. El model energètic hauria de transformar-se a una velocitat més elevada, per a fer front al canvi climàtic i revertir-lo. Hauríem de parlar aleshores de canvi energètic, i no de transició energètica, i evitar que ens passe com amb el concepte de canvi climàtic de l’administració de George W. Bush en la primera dècada del 2000: rere el terme transició energètica pot haver-hi qui tingui interès a poder allargar l’ús de combustibles fòssils i que la descarbonització sigui lenta.
Alarma climàtica i canvi energètic
Si l’argumentació per a la denominació de canvi energètic no fos suficient, el context d’emergència climàtica en què ens trobem hi dona coherència. Des de mitjans de la segona dècada d’aquest segle, diferents administracions locals, nacionals i internacionals han declarat l’estat d’emergència climàtica, més per a conscienciar que per a actuar de forma ràpida davant la gravetat del problema global que és el canvi climàtic. Una emergència és una situació greu, que requereix una ràpida intervenció per a solucionar-la i evitar posar en risc béns materials i humans. És una definició que es pot trobar en qualsevol diccionari i en qualsevol llengua. Per tant, acceptant que ens trobem en un estat d’emergència climàtica estem acceptant que el canvi climàtic és realment això, un canvi d’escenaris climàtics que es produeix a gran velocitat. Hi ha propostes per anar-hi més enllà i declarar l’estat d’alarma climàtica (Mazon et al., 2022), un estat de més gravetat que el de l’emergència, i, per tant, necessàriament, de més regulació política per a poder fer front al repte de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
«Hi ha propostes per anar-hi més enllà i declarar l’estat d’alarma climàtica»
L’obtenció d’energia a escala global mitjançant la crema de combustibles fòssils (electricitat, mobilitat, indústria) és la responsable de la major part de les emissions de CO2, i, per tant, de la rapidesa del canvi del clima. És, doncs, necessari un canvi energètic i no una transició energètica, és a dir, més velocitat en la substitució de fonts d’energia contaminants per altres de netes i renovables, així com un canvi en la gestió i l’eficiència de l’energia. Si estem immersos en un canvi climàtic, d’origen antròpic, d’una rapidesa sense precedents en els últims milions d’anys, i en una emergència climàtica, el que necessitem és un canvi energètic en, potser, un estat d’alarma climàtica.
Referències
Broecker, W. S. (1975). Climatic change: are we on the brink of a pronounced glbal warming? Science, 189(4201), 460–463. https://doi.org/10.1126/science.189.4201.460
Mazon, J., Pino, D., Vinyoles, M. (2022). Is declaring a climate emergency enough to stop global warming? Learning from the Covid-19 pandemic. Frontiers Climate Journal. https://doi.org/10.3389/fclim.2022.848587
Viñas, J. M. (2022). Nuestro reto climático. Todavía estamos a tiempo de saldar nuestra deuda con el mundo y construir un futuro mejor. Alfabeto.
Bridges, W. (2004). Dirigiendo el cambio: sacar el máximo partido a las transiciones. Deusto.
