Stellarium de José Antonio Orts

La trajectòria de José Antonio Orts resulta única per motes raons. Els seus processos dinvestigació el condueixen cap a una forma dart solidària amb la pràctica de la ciència.

0
Marie Curie al seu laboratori

La «cooperativa d’ensenyament» va ser una experiència ideada en 1907 per Marie Curie en la qual ella i altres col·legues de la Sorbona impartirien classes de ciències als seus fills.

   
0
ciència recreativa en un Club de Ciència infantil

Actualment, la ciutadania interessada en temes científics té al seu abast nombroses vies per a accedir-hi, des dels formats clàssics dels llibres i les revistes de divulgació, passant per programes televisius o radiofònics, fins a les plataformes i xarxes de la internet social.

0
xiquets aprenent ciència

En aquest número descobrim com, des de fa molt més temps del qual podriem sospitar, la societat ha buscat una manera lúdica de mostrar la ciència.
0
Protestes del camp valencià

El sector agrari valencià es mobilitza per la seua situació crítica i al centre de tots els problemes es troba la incapacitat dels llauradors de traslladar els increments de costos que sofreixen als seus productes, que sempre van a la baixa.
0
Gira-sols de Van Gogh a Londres. Algunes protestes climàtiques han convertit obres artístiques clàssiques en aparadors per a reclamar accions contundents contra el canvi climàtic.

L'ambientòleg Andreu Escrivà reflexiona sobre les protestes climàtiques als museus i l'oportunitat que ofereixen per a animar el debat sobre la lluita contra el canvi climàtic.
0
manifestació en favor de la ciència

El sistema meritocràtic associa l’èxit professional amb el desenvolupament de mèrits, qualitats i capacitats laborals excel·lents. Per a poder oferir resistència, l'autor advoca per construir una lectura alternativa de les experiències de l’èxit i el fracàs.  
0
Microplàstics

Els accidents marítims, com el recent del vaixell Toconao, són una de les fonts de contaminació per pèl·lets més escandalosa, però també s’hi vessen de manera continuada i més discreta a través de les aigües residuals procedents de la indústria.
0
Il·lustració de Moisés Mahiques sobre sexe i gènere

Pere Estupinyà ens repta a intentar respondre què és sentir-se home o sentir-se dona sense fer referència al cos, en un intent de reflexió per a establir alguna distinció entre els conceptes sexe i gènere.
0
Escena de Tot a la vegada a tot arreu, dirigida per Daniel Kwan i Daniel Scheinert

La mecànica per a atorgar l'Oscar a la millor pel·lícula de l'any és una mica complexa i, fins i tot, a voltes no s'entenen els mèrits d’algunes guardonades, com li va ocórrer a l'autor el 2022 amb Tot a la vegada a tot arreu.
0
Coberta de Mater, de Martí Domínguez

En aquesta distopia, l'autor ens fa reflexionar sobre què és allò que ens defineix com a humans, al mateix temps que ens introdueix idees colpidores sobre la ciència, la societat, la cultura i la condició humana.
0
Pardals la cap, de Stanisław Lubieński

Pardals al cap és una barreja d'un quadern de camp, unes memòries d'infantesa i un assaig d'història de l'art, on es descobreix l'observació de les aus que ha dut a terme el seu autor, Stanislaw Lubienski, al llarg de la seua vida a Polònia.
0
Jordi Sabater Pi, de Toni Pou

Un retrat de Jordi Sabater Pi dibuixat amb paraules esbossa la vida del naturalista amb el focus ficat en els vora trenta anys que va passar a la Guinea Espanyola fins que la colònia es va independitzar.
0
Regénesis, de George Monbiot

El propòsit de Regénesis és mostrar les evidències de la destrucció del medi ambient amb el sistema de producció alimentària actual i proposar un model alternatiu i aplicable a escala mundial.
0
Coberta de'Asimptomàtic i Sr. C, el meu estimat monstre

Asimptomàtic, de Joan-Carles Martí, i El Sr. C, el meu estimat monstre, de Laia Obregón-Dans, aprofundeixen en els diferents pacients de càncer, així com en la relació metge-pacient i en el procés d'emmalaltir.
0
naturaleza con inteligencia artificial

Joan Fontcuberta crea històries mitjançant la fotografia i altres fonts documentals amb les quals emula objectes d’estudi i metodologies pròpies de les ciències naturals parodiant els mecanismes de legitimació del coneixement científic.
0
Duria Antiquior, de Henry de la Beche

En el món occidental, el cristianisme ha produït relats que han servit de referència a la investigació científica durant segles. Ací s'analitzen dos d’aquests exemples –la història de la creació i la història de Noé i el diluvi universal.

0
Jane Godall abraça un ximpanzé

Aquest monogràfic aporta nous punts de vista sobre el paper dels relats en la configuració del pensament científic i sobre el mode en què aquest recurs ajuda a comunicar la ciència d’una manera eficaç.  
0
Cànem a Bretanya

Els autors fan un recorregut històric des de l'edat mitjana fins al segle XX sobre la indústria del cànem a l'estany de Montcortès, a Catalunya, a partir de l'anàlisi de les capes de sediments del llac.
0
Loeske Kruuk

Els estudis de Loeske Kruuk, catedràtica de Biologia de la Universitat d’Edimburg, han impulsat l’anàlisi de la genètica quantitativa en poblacions naturals i el seu ús per a posar a prova els fonaments de la teoria evolutiva.

0
L'èxode de milers d'exiliats republicans durant l'hivern de 1939

Les condicions meteorològiques durant l'exili republicà l'hivern de 1939, període conegut com la Retirada, no van ser excessivament adverses per al trànsit a peu pels passos de muntanya, a excepció dels dies 29 a 31 de gener.

0
incendi d'un bosc

Els boscos són la llar de més del 80% de la biodiversitat terrestre, però en la mesura que els arbres estan menys adaptats a les condicions climàtiques actuals, són més vulnerables a les plagues, sequeres i incendis.
0
Foguera amb gent al voltant contant històries

Les històries ens han acompanyat des de sempre. Aquest nou número de la revista Mètode aborda, precisament, l'storytelling a la ciència, és a dir, la narració d'històries de la ciència en diversos formats i aplicacions.
0
Pressó

Els crims violents que cometen les persones comunes són en la majoria dels casos, el resultat de la posada en marxa de l’agressió afectiva (també coneguda com a agressió impulsiva o reactiva).

0