El catedràtic de Metodologia de les Ciències del Comportament de la UV, Manuel Perea

L'aplicació «Ciència XL» per a iPhones permet mesurar la capacitat de llegir dels usuaris mitjançant un mecanisme ben senzill, que calcula aspectes com el temps de reacció d'un lector davant una paraula.

0
Sucre

El gust dolç ens permet detectar la presència d’hidrats de carboni solubles en aigua, i aquest gust ens guia cap a la ingestió d’aliments amb elevat contingut energètic.
0
Misteri al botànic

Misteri al Botànic és un joc que proposa el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic per als més menuts. Es pot realitzar online a la web del Botànic o en el mateix jardí.

0
Assaig de tipus de cols a la Marjal del Moro

«Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol.» La dita ens indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu de les cols.
0
Abellerol

Són acolorits i cridaners. Incapaços de passar desapercebuts. Només cal tenir l’orella una mica avesada per detectar-los des del començament de la primavera, quan ens sobrevolen en estols que arriben

0
70-barona-histories-min

Vaig coincidir recentment amb David Livingstone, professor d’Història Intel·lectual i Geografia a la Queen’s University de Belfast, en un simposi celebrat a la Universitat de Bergen on es discutien, entre

0
El gran arbre de la vida basat en el RNA ribosòmic

Els organismes vius no porten una etiqueta dient el seu nom i grup, com els veiem en els museus. Mai podem estar segurs que un nou descobriment no ens obligui a canviar l'etiqueta de la vitrina.
0

«M'agradaria endinsar-me en les ments actuals i mirar-les amb ulls de topòleg. Em temo que m'esgarrifaria», afirma Ramon Folch a la seua columna del número 70 de Mètode.
0
Conferència

La ciència ha tingut molt poca presència en el gènere literari oral per excel·lència, que és el teatre, reflexiona Jesús Purroy en aquest article.
0
111-70

[caption id="attachment_5062" align="alignleft" width="200"] El ‘creacionisme’ militant. 125 anys del descobriment de les Llometes (Alcoi) en el 200é aniversari de Charles Darwin / Emili Aura i José María Segura (coord.)

0
110b-70

[caption id="attachment_5058" align="alignleft" width="200"] ¿Soy un mono? / Francisco J. Ayala / Traducció de María Ruiz de Apodaca. Ariel. Barcelona, 2011. 108 pàgines.[/caption] Francisco J. Ayala (Madrid, 1934) no necessita gaires

0
109-70-cat

[caption id="attachment_5053" align="alignleft" width="200"] La ciència dels Simpson. L’univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzada / Marco Malaspina / Traducció d’Enric Salom Ramon. Bromera. Alzira, 2010. 224 pàgines.[/caption] Aquest és,

0
108-70

[caption id="attachment_5049" align="alignleft" width="200"] Il silenzio delle sirene. La matematica greca antica / Fabio Acerbi / Carocci. Roma, 2010. 446 pàgines.[/caption] Gairebé durant tot el segle xx, la historiografia de la

0
107-70

The Restless Plant és una obra pòstuma de Dow Koller, professor de l'Hebrew University of Jerusalem. Les plantes es mouen, vaja si es mouen!, i Dow Koller ens ajuda a percebre i a comprendre els seus moviments.
0
Sòl hidrofòbic

La repel·lència a l’aigua és una propietat dels sòls que redueix les taxes d’infiltració. Així, la superfície d’un sòl repel·lent a l’aigua pot oferir una resistència intensa a la humectació.
0
Després dels incendis augmenta la pèrdua de sòl - cicle hidrològic

Els efectes del foc sobre els processos hidrològics són complexos, però cada vegada més ben entesos pels científics, que cerquen maneres d'evitar-ne les conseqüències més perjudicials.

0
Mostra de cendra d’Eucaliptus regnans repel·lent a l’aigua

Les cendres tenen un paper fonamental en l'ecosistema immediatament després d'un incendi forestal. Els resultats de la seua anàlisi obren noves perspectives sobre els efectes dels incendis.

0
És important estudiar la qualitat i no només la quantitat de carboni segrestat al sòl després d’un incendi - cicle de carboni

L’efecte del foc sobre el sòl, a més de donar lloc a una destrucció o degradació selectiva dels constituents orgànics, crea també noves formes de matèria orgànica.

0
El Pinós (Alacant) una setmana després de l’incendi de 2003

L’agregació de partícules és clau per entendre com funciona del sòl. El foc afecta l’agregació en degradar la part biològica, si bé un de baixa intensitat no deixa senyals evidents del seu pas.
0
Valentín Villaverde

© M. Lorenzo Valentín Villaverde (Barcelona, 1952) és catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València. Les seues investigacions s’han centrat principalment en el Paleolític mitjà i superior, l’art paleolític i

0
El sòl es pot veure afectat

Es recuperaran amb el pas del temps les poblacions naturals, les seues propietats abiòtiques i l’economia i la societat de la zona afectada? Aquesta és la pregunta que transcendeix després de cada incendi.
0
Foc prop de zona poblada

L’elevada superfície forestal de Catalunya (63%) fa que gestionar-la siga decisiu per a una bona ordenació del territori. Les cremes prescrites ajuden a prevenir els grans incendis forestals.

0
Chamaerops humilis

Perquè hi haja foc calen tres elements: ignició, oxigen i combustible. Tots tres són presents als ecosistemes terrestres, el que ha fet del foc un component més.
0
Primera reunió de Fuegored - 2008 a Alacant i València

El sòl és un recurs natural no renovable a curt i mitjà termini i és la base de l’ecosistema forestal, per la qual cosa cal protegir-lo i conservar-lo és fonamental.
0