© V. Peris (OAUV) i J. L. Lamadrid/© C. Milovic     Sens dubte l’objecte extens del cel més observat per astrònoms

© A. Ponce Des que es va descobrir l'estructura del DNA en 1953, s'ha aconseguit desxifrar la totalitat del genoma humà i han sorgit noves tecnologies capaces d'aïllar gens concrets i

  Pocs científics representen d’una manera tan cabdal l’esperit de la revolució científica que va tenir lloc al segle xvii com l’aristòcrata i filòsof

[caption id="attachment_3130" align="alignleft" width="200"] Atlas de las aves reproductoras. R. Martí i J. C. del Moral (editors). B. Molina i A. Ruíz (editors adjunts). Dirección General de Conservación de la

[caption id="attachment_3126" align="alignleft" width="192"] Viaje al reino de Saturno. Un viaje de ida y vuelta a los orígenes de la química moderna. Julio Bonet Sugrañes. Nivola libros y ediciones, Madrid,

[caption id="attachment_3122" align="alignleft" width="200"] Mokita en blanco y negro. Daniel Roberto Altschuler. Foca (Akal), Madrid, 2006. 272 pàgines.[/caption] Mokita en blanco y negre és el nou llibre de l’excel·lent divulgador

[caption id="attachment_3118" align="alignleft" width="200"] La paradoja de la sabiduría. Elkhonon Goldberg. Editorial Crítica, Barcelona, 2006. 384 pàgines.[/caption] La saviesa arriba amb l’edat. Necessitàvem un llibre sencer per a recordar-nos el vell

[caption id="attachment_3114" align="alignleft" width="194"] ¡Trilobites! Testigos de la evolución. Richard Fortey. Laetoli, SL, Navarra, 2006. 308 pàgines.[/caption] Encara que en els primers capítols ens trobem amb un text una mica carregat

[caption id="attachment_3110" align="alignleft" width="197"] Health and Medicine in Rural Europe (1850-1945). Josep Lluís Barona i Steven Cherry (eds.). Seminari d’Estudis sobre la Ciència, València, 2005. 372 pàgines.[/caption] Des del 1994 professors

[caption id="attachment_3106" align="alignleft" width="200"] Scientists debate Gaia. The next century. Stephen H. Schneider, James R. Miller, Eileen Crist, Penelope J. Boston (eds.). MIT Press, Cambridge MA, 2004. 377 pàgines.[/caption] La presència

[caption id="attachment_3102" align="alignleft" width="200"] Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó, 1350-1410). Carmel Ferragud Domingo. CSIC, «Estudios sobre la ciencia», 36. Madrid, 2005. 702 pàgines.[/caption] Cada societat

© M. Lorenzo Les recomanacions generals sobre la dieta no s’adeqüen a escala individual. Sense deixar de banda els beneficis d’una dieta equilibrada i saludable, cal teniren compte també les dràstiques

© M. Lorenzo El futur de l’alimentació és la nutrició personalitzada, és a dir, dietes intel·ligents dissenyades d’acord amb les demandes específiques

Expressió d’emocions. En el seu llibre L’expressió de les emocions en els animals i en l’home, Darwin va anotar el valor universal d’aquestes

© M. Lorenzo Trends in the pharmaceutical sector. The influence of genetics on new treatments. The pharmaceutical sector in the US

La majoria dels laboratoris de genètica forense fan servir a hores d’ara el DNA mitocondrial, sent el seu major problema el

Blastocist expandit. Al centre s'aprecia la massa cel·lular interna (MCI). Embryonary stem cells and Regenerative Medicine. Embryonary stem cells have represented a scientific revolution in recent years given their potential capacity

El documental Una veritat incòmoda està basat en les conferències que imparteix Al Gore des de fa més de disset anys. Tres imatges Comença com

  Era el 18 de setembre de 1783 a Sant Petersburg. ­L’home va fer classe de matemàtiques als seus néts. Després va fer uns càlculs a

Des que a final del segle xix Gregor Mendel va descobrir les lleis de l’herència dels caràcters dels éssers vius, amb què va donar lloc a l’inici de la genètica

© M. Lorenzo Quan passe un temps prudencial i puguem disposar de la necessària perspectiva, la societat espanyola en general i la valenciana

La taula periòdica dels elements de Mendeléiev constitueix una de les majors i més valuoses generalitzacions de la ciència de tots els temps.

Una classificació, com per exemple la de Linné per als éssers vius, és una forma de comprensió, un arbre en què només les fulles representen objectes reals, els individus vius.