© Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València Fa 8.000 anys els indis quítxues ja conreaven un tubercle que

A dalt, la galàxia espiral M74, observada amb el telescopi de 3,5 m de diàmetre de l’Observatori de Calar Alto (Almeria). Aquesta instantània

«Mira si és mart o geneta», diuen els pagesos a Eivissa quan es vol treure l’entrellat d’algun afer. Curiosa dita per a una illa

© V. Aupí Núvols de tempesta sobre el Maestrat en la passada primavera, amb la Serra Colomera (Terol) en primer terme. La primavera

El paisatge verd és una propietat antiga i ben assentada. Però la vegetació terrestre depèn quasi segur d’un modest i fràgil episodi, potser d’un suau cop de brisa esdevingut en algun racó durant un instant fa centenars de milions d’anys.

Marie Sklodowska (1887-1934), més coneguda pel cognom del seu marit, Curie, va ser la primera dona a ensenyar a les aules de la prestigiosa universitat parisenca de la Sorbona i la primera dona que va obtenir el premi Nobel.

Recordo la infantesa i primera adoles­cèn­cia al poble com un espai de felicitat, sobretot perquè era un espai habitat pels boscos i les bèsties. Els avis, paterns i materns, vivien a

[caption id="attachment_2093" align="alignleft" width="183"] American Earth: Environmental Writing Since Thoreau. Bill McKibben (ed.). The Library of America. Nova York, 2008. 1.160 pàgines.[/caption] «El que he observat de la llacuna –va escriure

[caption id="attachment_2081" align="alignleft" width="300"] L’obra està il·lustrada amb làmines antigues de bolets, com les de la imatge, que ambienten tot el relat.[/caption] Aquesta referència bíblica (Gènesi 2, 20) –que podríem completar

En aquest número us proposem fer una pomada, una crema, per conèixer millor el secret de la farmacopea, de la cosmètica i aprendre a utilitzar allò que les plantes ens

[caption id="attachment_2076" align="alignleft" width="200"] El remedio invisible. África, Occidente y la lucha contra el sida. Helen Epstein. Alba Editorial. Barcelona, 2008. 436 pàgines.[/caption] Si en els darrers anys hi ha un

[caption id="attachment_2065" align="alignleft" width="189"] Las neuronas espejo. Los mecanismos de la empatía emocional. Giacomo Rizzolatti i Corrado Sinigaglia. Paidós. Barcelona, 2006. 214 pàgines.[/caption] Fa ara vint anys, la editorial Paidós va

L’Enric cuida un ramat d’ovelles al petit po­ble de la Tor­re de Tamúrcia, a la banda de la Noguera Pallaresa que queda al Pallars Jussà. Ja fa anys que les

«L'interès per la meteorologia es concreta actualment no sols en l'atenció constant sobre les prediccions i fenòmens, sinó també en el fet que milers d'aficionats observen directament el temps amb

  Simulació dels efectes de la radiació còsmica sobre un astronauta. El coneixement que tenim actualment sobre els efectes d'aquesta radiació sobre els

Encara que la ciència i la medicina medievals ocupen un espai menor en la majoria de manuals d’història i sovint els seus protagonistes són oblidats en les antologies d’història de

{rokbox text=||}images/stories/numeros/METODE_57/118b-57.jpg{/rokbox}   A l'esquerra, projecte de l'Institut de Física Mèdica (IFIMED). En la fotografia de dalt es mostra un ciclotró de protons

[caption id="attachment_2008" align="alignleft" width="200"] Retratar Mallorca, observar la natura.Miquel Àngel Dora.Govern de les Illes Balears.Palma de Mallorca, 2007. 253 pàgines.[/caption] Curiós llibre que comença amb unes consideracions sobre el que representa

[caption id="attachment_1994" align="alignleft" width="186"] Els secrets de les etiquetes. La química dels productes de casa.Claudi Mans.Mina Editorial. Barcelona, 2006. 222 pàgines.[/caption] Els secrets de les etiquetes és un llibre de divulgació

Radiotherapy and its Recent Progress.Nowadays, radiation therapy is one of the fundamental pillars in cancer treatment within a multidisciplinary context, which includes other therapies

[caption id="attachment_1991" align="alignleft" width="192"] ¿Puede un darwinista ser cristiano?.Michael Ruse.Siglo XXI. Salamanca, 2007. 293 pàgines.[/caption] Aquesta pregunta se la fa el filòsof de la ciència i escriptor anglès Michael Ruse al

Figura 1. A la imatge de l’esquerra, TAC de raigs X. Sobre un disc circular, s’observa l’emissor de raigs X i a la dreta s’observa la placa del sensor. Al

[caption id="attachment_1976" align="alignleft" width="190"] La política de los grandes números. Historia de la razón estadística.Alain Desrosières.Editorial Melusina. Barcelona, 2004. 415 pàgines.[/caption] Com s’especifica en el subtítol, es tracta d’un llibre sobre