00564

La consolidació de la ciència mo­derna va implicar, en un llarg procés, la creació del sistema cientificotècnic. Això va significar l’establiment de centres específics

0
00764

Aquesta crònica calia escriure-la en calent, abans que la matinada del dilluns començara a atenuar el bon humor. Perquè no és

0
00364

Quan el present número de Mètode veja la llum, haurà finalitzat l’Any Internacional de l’Astronomia, que, aprofitant el quart centenari de la publicació del

0
Editorial núm. 64

En qüestions de ciència, l’autoritat de mil no val tant com l’humil raonament d’un sol individu.Galileu Galilei La cita que encapçala aquest editorial marca l’inici de la ciència moderna.

0

Al llarg de tant de temps, hi ha un episodi que es repeteix una vegada darrere l’altra. Durant alguna obra de reforma o de manteniment, un niu de rates pot quedar emparedat al terrorífic estil d’Edgar Allan Poe.
0
127-65

© Albert Masó & Elizabeth Gallo. La foto s’ha exposat a un diafragma més obert del que indicava el fotòmetre perquè la llum

0
nau espacial

Si férem una enquesta entre tots els professors titulars de la nostra universitat descobriríem que més d’un 80% es pensa que la causa de la falta de pes dels astronautes és que no hi ha gravetat en l’espai.

0
122-65

Un dels privilegis de col·laborar en aquesta secció de la revista Mètode és la possibilitat de poder contar les coses que ens sorprenen i ens fan gaudir del món de

0
118-65

© C. Santana Vàrem arribar a Tamri un migdia d’abril. L’objectiu era fotografiar una de les espècies més amenaçades d’ocells del

0
116-65

Imatge extreta de la Galeria Fotogràfica Documental de l’Observatori de Calar Alto (CAHA-RECTA-DSA). Vicent Peris (DSA/OAUV), José Luis Lamadrid

0
115-65

Diferents figures que il·lustraven l’obra de Berbardino Montañana de Monserrate i mostren els músculs, les arteries i els òrgans dels cos humà.

0
108-65

La dialèctica entre ciència i política i la contraposició entre ciència i pseudociència s’estableixen perquè la recerca no deixa de ser un fet social

0
«La ligereza del ser», de Frank Wilczek

[caption id="attachment_514" align="alignleft" width="200"] La ligereza del ser. Masa, éter y la unificación de fuerzas Frank Wilczek Traducció de Rosa María Salleras Puig. Crítica. / Barcelona, 2009. / 326 pàgines.[/caption] Frank

0
«Belleza y verdad», d’Ian Stewart

[caption id="attachment_504" align="alignleft" width="200"] Ian Stewart Traducció de Javier García Sanz. / Crítica. / Barcelona, 2008. 368 pàgines.[/caption] Quantes veritats pot inventar-se l’intel·lecte humà? Infinites. Tantes com a éssers humans han

0
105-65

La reconstrucció del passat requereix una classificació cronològica d’esdeveniments. Els rellotges històrics, és a dir, les tècniques i les eines utilitzades, han d’estar adaptats

0
«L’origen de les espècies», de Charles Darwin

[caption id="attachment_495" align="alignleft" width="200"] L’origen de les espècies Charles R. Darwin Traducció de Coral Barrachina. Adaptació del text per Juli Peretó i Andrés Moya. Il·lustracions de Carles Puche. Universitat de

0
«Schrödinger», de Jesús Navarro Faus

[caption id="attachment_491" align="alignleft" width="200"] Una ecuación y un gato. Schrödinger Jesús Navarro Faus Nivola. / Tres Cantos, Madrid, 2009. 240 pàgines.[/caption] Schrödinger és un científic molt interessant i important (recentment se’l

0
«Nanociencia y nanotecnología», de José Ángel Martín Gago (coordinador)

[caption id="attachment_391" align="alignleft" width="200"] Nanociencia y nanotecnología. Entre la ciencia ficción del presente y la tecnología del futuro José Ángel Martín Gago (coordinador) Fundación Española para la Ciencia y la

0
«La selección natural y el apoyo mutuo», de Piotr Kropotkin

[caption id="attachment_292" align="alignleft" width="192"] Piotr Kropotkin Introducción histórica de Álvaro Girón. / Traducción de Susana Pinar. / Madrid, 2009, CSIC. 238 págines.[/caption] Coincidint amb l’any Darwin, va aparèixer el passat any

0
14-65

© A. Donat Fa més d’una dècada començava a fer els primers passos en el que acabaria esdevenint una llarga indagació sobre

0
08-65

 © A. M. OrtsD’esquerra a dreta, a dalt, Ernestina Badal i Valentín Villaverde, del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. 

0
Editorial núm. 65

La natura composa alguns dels seus més bells poemes per al microscopi i el telescopi. Theodore Roszak, Where the wasteland ends (1972). En efecte, la natura se’ns mostra veritablement admirable quan la magnifiquem,

0
Text corregit

Persones que haurien d’estar aplicant el seu talent a la recerca s’enganyen –o enganyen el seu entorn– inventant uns resultats inexistents. Per què?
0
hort personal

L’hort personal ens permet recuperar un dret quasi abandonat: el dret a produir els nostres aliments i posar-los a la taula de casa com el menjar propi de la família.
0