«Parques y reservas de Europa», de Francisco Santolalla

Som davant dos llibres que comparteixen la característica d’ésser naturalistes, però alhora presenten diferències notables. El primer és una d’aquestes obres que hom espera en candeletes per la senzilla raó que és exhaustiu, és a dir, que inclou totes les espècies de tortugues i, a més, sense limitar-se a una àrea geogràfica...
0

Article sobre el Museu de la História de la ràdio a Gliwice (Polònia), testimoni de la maldat i de l'estupidesa humanes abans que comencés la Segona Guerra Mundial.
0
llum

Després de definir en què consisteix la fotografia de paisatge, així com la seva essència i filosofia ara fa dos números, i d’explicitar, en el darrer lliurament, les característiques generals i estris que s’hi utilitzen, en els següents anirem desglossant cada punt important, explicant els procediments i tècniques que s’hi empren.
0
«El gran calentamiento», de Brian Fagan

No fa massa anys, els mitjans de comunicació començaven a fer-se ressò de les investigacions i hipòtesis dels científics, que vaticinaven un futur, però no llunyà, cataclisme mundial provocat per la interacció dels efectes de la societat de consum amb la composició i dinàmica de l’atmosfera i, de rebot, amb els corrents marins, la hidrosfera...
0

Probablement recordeu la pel·lícula de 1977 de Steven Spielberg Encontres a la tercera fase en la qual, en una memorable escena final, els humans es comuniquen amb els extraterrestres mitjançant l’intercanvi de música, en especial la coneguda melodia «re mi do do sol» que després tots taral·larejaríem.
0
Colección divulgación (CSIC), de diversos autors

En una societat en què la ciència cada vegada té més incidència en el nostre dia a dia, la divulgació científica es converteix en una necessitat perquè els ciutadans puguen crear-se opinions contrastades sobre els processos que viu el nostre entorn i sobre els avenços que es van aconseguint als centres de recerca.
0
«Una historia de la biología según el conejillo de Indias», de Jim Endersby

Escriure una història de la biologia en un sol llibre potser seria agosarat. També és un repte considerable descriure amb rigor i vehemència algunes de les històries de la biologia moderna, tot prenent com a excusa conductora els organismes models que han fet que certes branques de la biologia hagen assolit solidesa, competitivitat i també popularitat en els últims cent anys.
0
«El viaje del hombre», de Spencer Wells

La biologia molecular i la prehistòria han anat de la mà des de fa un temps per traçar una visió coherent de l’expansió de la moderna humanitat pel planeta i definir la cronologia i les trajectòries seguides per les distintes poblacions prehistòriques.
0
«Cartografia històrica dels Països Catalans», de Vicenç M. Rosselló i Verger

La construcció social de la realitat esdevé, també, matèria de la geografia i de la seva expressió analítica espacial: la cartografia. Cada comunitat cultural concreta representacions historitzades sobre la seva evolució geohistòrica a través dels vectors cartesians d’espai i de temps.
0

Igual com la protagonista del conte de la Bella Dor­ment, una llavor necessita un toc especial per despertar. N’hi ha que ho fan després de 3.000 anys, com explica el guardonat David Attenborough en el seu llibre La vida privada de les plantes.
0
«Incertidumbre», de David Lindley

El principi d’incertesa, que Werner Heisenberg va enunciar en la dècada de 1920, ocupa un lloc preeminent entre els descobriments científics del segle xx. A més, pel seu profund significat epistemològic, ha estat adoptat amb entusiasme per filòsofs, sociòlegs i fins i tot per fanàtics de les teories New Age.
0
«Tortugas del mundo», diversos autors

Som davant dos llibres que comparteixen la característica d’ésser naturalistes, però alhora presenten diferències notables. El primer és una d’aquestes obres que hom espera en candeletes per la senzilla raó que és exhaustiu, és a dir, que inclou totes les espècies de tortugues i, a més, sense limitar-se a una àrea geogràfica...
0

La física experimental de partícules amb acceleradors es troba actualment en un moment extremadament interessant davant de la imminent posada en marxa del Gran Accelerador d’Hadrons (LHC) del Laboratori Europeu per a la Física de Partícules (CERN) prop de Ginebra (Suïssa).

0

En la dinàmica interna de la ciència és habitual trobar-se amb la formulació de nous temes al voltant dels quals s’amunteguen conceptes, mètodes i resultats en prou quantitat i qualitat perquè aquells que els proposen suggeresquen que es tracta d’una nova ciència.
0

Una de les principals conclusions de la Primera Cimera de l’Agenda Global, que tingué lloc el novembre de 2008 a Dubai (Emirats Àrabs Units), destaca que el món ha de revisar els sistemes operatius bàsics que governen les economies, mercats i societats i, alhora, preparar-se per a una «reinicialització fonamental»

0

Segons el diccionari Alcover-Moll, la por és un «torbament de l’ànim davant un perill real o imaginari». La por que susciten en certs sectors de la societat paraules com nuclear o radiacions és sempre deguda a un perill real?
0
Terminator

La por als robots no és una por racional, però simbolitza els nostres dubtes sobre la nostra pròpia autoconsciència.
0

Aquest monogràfic aborda un clàssic. Un clàssic de la divulgació científica i de la filosofia de la ciència, però també de la ciència-ficció: la percepció social dels perills derivats de les activitats científiques.

0

En aquest monogràfic de Mètode tractarem la percepció social de diverses branques de la ciència. Les disciplines de què parlarem tenen, almenys, una cosa en comú: fan por. Veurem en què consisteixen aquestes branques científiques, quins riscos reals s’hi associen, i quins n’hi percep la societat.
0

Deixeu-me que comence a parlar de la figuera recordant un fet històric del qual enguany s’escauen els quatre-cents anys: l’expulsió, el 1609, dels nous convertits de moros del Regne de València.
0

El 1995 un llibret publicat per una obscura editorial independent, Walker & Company, va fer esclatar una reacció en cadena en el sector de la literatura popular relacionat amb la història de la ciència. Em referesc, per descomptat, a La longitud, de Dava Sobel.
0

Els jardins botànics moderns tenen el seu origen a ­Europa entre mitjan segle xvi i començament del segle xvii (principalment al Mediterrani Occidental), dins del moviment renaixentista, davant de la necessitat de proveir de plantes medicinals les apotecaries de simples i, sobretot, servir com a suport docent en els ensenyaments universitaris de medicina.
0

En l’últim quart del segle xx, la investigació arqueològica va experimentar una renovació tant de mètodes com de plantejaments teòrics. En les excavacions s’arreplegaven les restes materials, però també es van començar a arreplegar sistemàticament les restes biològiques (fauna i flora).

0
Una revista de culte

Em succeeix amb Mètode una cosa semblant al que, segons pareix, li passava a sir Lyttleton –segons asse­gura Henry Fielding en el pròleg de la seua obra més coneguda–, i és que havia elogiat tant aquest llibre, que es resistia a aparèixer en ell.
0