08-65

 © A. M. OrtsD’esquerra a dreta, a dalt, Ernestina Badal i Valentín Villaverde, del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. 

0
Editorial núm. 65

La natura composa alguns dels seus més bells poemes per al microscopi i el telescopi. Theodore Roszak, Where the wasteland ends (1972). En efecte, la natura se’ns mostra veritablement admirable quan la magnifiquem,

0
Text corregit

Persones que haurien d’estar aplicant el seu talent a la recerca s’enganyen –o enganyen el seu entorn– inventant uns resultats inexistents. Per què?
0
hort personal

L’hort personal ens permet recuperar un dret quasi abandonat: el dret a produir els nostres aliments i posar-los a la taula de casa com el menjar propi de la família.
0

Entrevista amb la professora D'astronomia de la Universitat de Califòrnia on fa una reflexió sobre el paper de les dones en ciència.
0

La ciència és filla d'un mètode que mesura i compara. Els avaluadors ambientals, de moment, no disposen de termòmetres. Posen la mà al front de la criatura empiocada i arrufen el nas.
0
La revista degana compleix 25 anys

La revista degana de la premsa espanyola a l’àmbit de la natura i de la seva protecció ha traspassat el llindar del quart de segle. Des que fou fundada, ara

0

Durar significa mantenir la continuïtat. Si es dura, es té temps per a fer que passin coses. O perquè les coses passin totes soles, que acaba semblant el mateix.
0
Homes seguint el protocol

Purroy reflexiona sobre els protocols, aquells esmenats que els investigadors veterans transmeten als arribats de nou, juntament amb consells inconfessables.
0
Dibuixar el paisatge i els conreus

La pulcritud dels nostres horts i conreus era de debò excepcional. A tot Europa, també a l’extrem Orient, mil·lennis d’agricultura esponerosa havien creat un imaginari rural ric, poblat de pagesos competents.
0
umami

Hi ha un nou sabor en la cuina: el gust umami, terme que va ser encunyat pel científic japonès Kikunae Ikeda, quan va descobrir un gust diferent als ja existents: àcid, dolç, salat i amarg.
0
L’eina per salvar el planeta

El periodisme mediambiental ha estat clau per a promoure el respecte a la natura en la societat. Però sectors reaccionaris de la societat també l’estan utilitzant com a eina per a confondre el públic.
0
Enviant senyals des d’Europa

La tasca fonamental de l’Agència Europea de Medi Ambient és «vigilar» el medi ambient a Europa. Com comunicar a una audiència potencial que supera els 500 milions el resultat d’aquesta feina?

0
De la lluita ecologista a una prioritat global

La lluita ecologista de principis dels seixanta va marcar els orígens del periodisme ambiental que coneixem hui. Poc a poc, el medi ambient ha anat esdevenint una prioritat per als mitjans.
0
Ona verda

En el camp de la comunicació científica, els temes ambientals han assolit un gran protagonisme en les dues últimes dècades i han creat un nou marc per a divulgar en diversos formats.

0
genoma neandertal

Svante Pääbo acaba de ser guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació. Aquest article se centrava en què havien significat els resultats del Projecte Genoma Neandertal, liderat pel científic suec.
0
Dossiers apilats

Jesús Purroy fa una anàlisi sobre els articles científics i la seua poca audiència. Potser l’article científic és un gènere destinat a fer bullir l’olla.
0

Per què s’empren tant els productes coents? Una de les respostes a aquesta pregunta suggereix que les espècies i, entre elles, els vitets, s’utilitzen sobretot per les seues propietats antimicrobianes.
0
Robert Langer

Com a colofó a aquesta entrevista i resum de la seua trajectòria exemplar, valga una frase del poeta portuguès Miguel Torga: «En la vida hi ha miracles, però perquè es produesquen cal que algú hi crega.»
0
George Whitesides

«La pregunta sobre l’origen de la vida és purament química, no té res a veure amb la biologia», afirmava aquest professor de Química de la Universitat de Harvard.

0
30-65

© A. Bagué Molt a prop de Barcelona, als jardins del recinte del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi

0

La insularitat i el perllongat aïllament han fet de Madagascar un fantàstic i gegantí laboratori de l’evolució que no deixa de sorprendre la comunitat científica, i no passa un any sense que s’hi descobreixin noves espècies.
0
La Bd

L’any 2010 ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides Any Internacional de la Biodiversitat amb la finalitat de cridar l’atenció sobre la pèrdua continuada d’espècies, una pèrdua

0

Que no us enganye el terme del títol. El nanomón no és un entorn petit al qual cal acostar-se com a mínim amb microscopi electrònic, més aviat tot el contrari,

0