Enèsima visita a l’Institut Cavanilles, direcció als laboratoris de Genètica Evolutiva. Allí m’esperen Andrés Moya, Amparo Latorre, Fernando González, Juli Peretó i Xavier López per fer l’entrevista. El tema de hui és el virus de la grip A/H1N1.
0
«La Sierra de Atapuerca», diversos autors

Atapuerca és actualment un dels jaciments amb restes humanes més importants d’Europa i probablement d’Euràsia. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, aquesta serra pròxima a Burgos conté diversos capítols de l’evolució humana, i els investigadors que hi treballen esperen conti-nuar trobant més restes en aquell enclavament.
0

José María Bermúdez de Castro (Madrid, 1952) assegura que des que va descobrir l’evolució humana a la Universitat Complutense de Madrid va tenir clara quina era la seua vocació. I així va ser com va arribar a les excavacions d’Atapuerca, a Burgos, per mà del seu mestre Emiliano Aguirre, quan el projecte acabava de nàixer.
0

El Jardí Botànic de la Universitat de València s’ha convertit en tot un museu d’art aquest estiu amb l’exposició Home Creïlla de Carmen Calvo. L’artista valenciana de renom internacional i Wilson Lazaro, conservador del Museu d’Art Contemporani Bispo do Rosário de Rio de Janeiro i comissari de l’exposició...
0
exposició Home Creïlla

Una creïlla reposa sobre el coll d’un refinat home de vestit i corbata negres. El rostre vegetal es torna expressiu en aquest cos elegant i serè. Tanmateix, l’autèntic sentit li’l dóna el marc natural que li proporciona el Jardí Botànic de la Universitat de València.
0
Editorial núm. 63

La cita de Nietzsche que encapçala aquest article resumeix molt bé l’actitud hostil del filòsof ale­many cap a la ciència. Un posicionament que després retrobarem en bona part de la col·lectivitat filosòfica, des de l’escola d’Edimburg fins a la de Frankfurt.
0
la veu de Barack Obama

El món travessa els tràngols d’una contracció econòmica amb una placidesa i resignació sorprenents. Amb una calma evaporadora de les conjectures més infaustes de sociòlegs i politòlegs.
0

Finalment va ocórrer. Després de trenta anys conduint cotxes de gasolina, ara ja fa més d’un any que m’he decidit per un automòbil amb motor dièsel. El meu temor era que els automatismes adquirits durant tant de temps acabaren traint-me i que arribés l’hora de l’error fatal.
0
Un angle cec de la literatura

Començaré per l’autobiografia, que potser, ben mirat, és per on les dones hem de començar sempre, perquè partim d’experiències no elaborades, encara, per la cultura. Jo em vaig quedar embarassada l’any 1993. Fins aleshores, les vivències més intenses que havia conegut, com l’adolescència, l’ambició artística o l’enamorament, havien estat precedides i preparades per la lectura.
0

Com a continuació del tema iniciat el darrer número, en què vam definir i comentar de què anava la fotografia del paisatge, en el present descriurem les particularitats que té aquesta tècnica. Més que res perquè els qui la vulgueu practicar sapigueu tot el que heu de tenir en compte i «de quin mal heu de morir».
0

Quan un fa rodar el cap sobre el tema de la vida en l’univers i de l’habitabilitat d’aquest, tard o d’hora es planteja la pregunta de quins són els requisits mínims imprescindibles perquè la vida siga, com a mínim, factible: És necessària l’aigua? És indispensable la química del carboni? Ha d’haver-hi un estel prop? Són inevitables els planetes?
0

La clorofil·la és una molècula molt sensible a distintes operacions culinàries, en especial a l’acció de la calor. En escalfar les verdures, es produeix un dany en les estructures cel·lulars.
0
Editorial núm. 60

«La revolució més important des de Copèrnic.» Michael T. Ghiselin, El triomf del mètode darwinià (1969). «Darwin no fou més que el més conscienciós i conseqüent d’una bandada d’investigadors en zoologia i

0

Quan mirem el cel nocturn i els astres que poblen la volta celeste, ens preguntem sovint a quina distància es troben. Entendre les escales còsmiques no és fàcil, ja que les grandàries dels estels i les galàxies, així com les distàncies que ens en separen són tan enormes que la nostra experiència quotidiana no és de gran ajuda per a fer-nos una idea de la immensitat de l’univers.
0
Ludwik Fleck, la resistència crítica d’un immunòleg

Immunòleg d’origen jueu nascut a la localitat polonesa de Lemberg (actualment Ucraïna), Ludwik Fleck (1896-1961) va treballar al Departament de Medicina Interna de l’Hospital General de Lemberg (1923 i 1935) i va ser nomenat director del Laboratori Bacteriològic.
0
«Trick or Treatment?», de Simon Singh i Edzard Ernst

Quin món tan feliç, on hi ha criatures com aquesta! Un llibre improbable, difícilment repetible: un científic i un metge acupuntor homeòpata sumen esforços per revisar el que hi ha de cert i de fals en les teràpies alternatives.
0
Persona predient el futur

Com que la ciència és l’art de fer profecies i explicar per què no s’han acomplert, tota la literatura científica és, en certa manera, profètica.
0
«Los tipos de hábitat de interés comunitario de España», de Rafael Hidalgo

La natura europea ha estat des de ben antic utilitzada i modificada per atendre les necessitats de l’espècie humana. L’agricultura, la ramaderia, la urbanització han alterat l’estructura natural original del territori destruint determinats entorns, però també creant-ne de nous producte de les interaccions del medi natural amb les activitats humanes.
0
«Orquídeas», de Ned Nash i Isobyl La Croix

Són dos llibres de plantes, sí, però amb enfocament molt diferent. El primer (Orquídeas) tracta una família concreta sense limitar-se a una àrea geogràfica, és a dir, que inclou espècies de tot el món.
0
«Los diez experimentos más hermosos de la ciencia», de George Johnson

Actualment qualsevol experiment dissenyat per arrancar un bri de coneixement a la natura costa milers, si no milions d’euros. Només cal pensar en el nou accelerador de partícules del CERN per posar un exemple. Tanmateix, fa un centenar d’anys la investigació era un treball solitari.
0
«Tu cerebro mañana», de Steven Rose

Sherrington es va referir al nostre cervell com «el teler encantat», en referència a la profunda impressió que li causava l’observació de la complexa i subtil xarxa neurosinàptica a través del microscopi. Steven Rose ens presenta una atractiva visita guiada al teler encantat cerebral des d’una perspectiva neuroevolutiva.
0

Davant dels assumptes que tractaré de desenvolupar tot seguit se m’acuden algunes preguntes que trobe pertinents: per què plantejar-se ara una reflexió sobre les imatges entorn de la maternitat? Hi ha nous discursos al respecte i, sobretot, noves realitats? Per què no fer-ho sobre la paternitat si se’n parla ben poc?
0
embaràs humà

L’embaràs i el part són processos mediadors per a aconseguir un objectiu: llançar a la vida un nou ésser humà. El bebè humà naix «prematurament» per diversos motius (bipedestació humana, cervell molt desenvolupat, vida extrauterina complexa…), i el seu primer any de vida ha de ser considerat com una gestació extrauterina, com en el cas dels cangurs.
0
088-62A

Sa mare el va parir ara fa seixanta anys a Carcaixent (Ribera Alta), assistida per una comare. I va ser precisament aquella dona que el va ajudar a veure la llum qui disset anys després també li va obrir els ulls per triar la professió.
0