Són dos llibres de plantes, sí, però amb enfocament molt diferent. El primer (Orquídeas) tracta una família concreta sense limitar-se a una àrea geogràfica, és a dir, que inclou espècies de tot el món.

Actualment qualsevol experiment dissenyat per arrancar un bri de coneixement a la natura costa milers, si no milions d’euros. Només cal pensar en el nou accelerador de partícules del CERN per posar un exemple. Tanmateix, fa un centenar d’anys la investigació era un treball solitari.

Sherrington es va referir al nostre cervell com «el teler encantat», en referència a la profunda impressió que li causava l’observació de la complexa i subtil xarxa neurosinàptica a través del microscopi. Steven Rose ens presenta una atractiva visita guiada al teler encantat cerebral des d’una perspectiva neuroevolutiva.

Davant dels assumptes que tractaré de desenvolupar tot seguit se m’acuden algunes preguntes que trobe pertinents: per què plantejar-se ara una reflexió sobre les imatges entorn de la maternitat? Hi ha nous discursos al respecte i, sobretot, noves realitats? Per què no fer-ho sobre la paternitat si se’n parla ben poc?

L’embaràs i el part són processos mediadors per a aconseguir un objectiu: llançar a la vida un nou ésser humà. El bebè humà naix «prematurament» per diversos motius (bipedestació humana, cervell molt desenvolupat, vida extrauterina complexa…), i el seu primer any de vida ha de ser considerat com una gestació extrauterina, com en el cas dels cangurs.

En la nostra cultura, les condicions que envolten el part són molt diferents a les del passat. Igual com la resta de mamífers, totes les dones sabem parir des del moment del nostre naixement; la cultura en què ens toqui viure serà la que determinarà la manera com es farà.

El 1866 Mathews Duncan, famós obstetre de l’Anglaterra victoriana, descrivia la fisiologia de la reproducció, al llarg de la vida de les dones, com «una espècie d’ona que, des de l’esterilitat inicial, va apujant al més alt nivell per davallar gradualment i tornar una altra vegada a la situació d’esterilitat».

És difícil imaginar els canvis que han tingut lloc en la ciència del segle XX sense tenir en compte les dones, tant en la pràctica científica com en la investigació feminista, totes dues inseparables del moviment polític de les dones.

En l’actualitat, l’anglès és, indiscutiblement, la lingua franca de la comunicació científica, idea abonada per l’alt percentatge d’articles publicats en aquest idioma. El 1995 l’anglès constituïa la llengua del 95% de publicacions al Science Citation Index (Tardy, 2004), base de dades que recull totes les contribucions publicades en revistes de ciència i tecnologia.

En diferents moments de la història les dones s’han revelat contra el model unívoc de feminitat que la societat patriarcal proposa. L’afirmació «El meu cos és meu» pot semblar òbvia, però està carregada del sentit que en la dècada dels setanta li van imprimir les dones...

Els avenços en les tècniques de reproducció assistida han permès no només millorar els resultats quant a l’obtenció d’un més alt percentatge d’embarassos i naixements sinó també utilitzar-les amb finalitats no estrictament mèdiques.

L’anàlisi de la maternitat requereix la col·laboració de diverses disciplines. La reproducció és un fet biològic que es localitza en el cos de la dona, però, en tant es tracta de la generació d’un ésser humà, no és només biològic sinó que integra altres dimensions.

Quan fa vuitanta anys de la defunció d’Adolfo Gil y Morte (1860-1929), hem volgut recuperar la memòria oblidada d’aquest catedràtic de Fisiologia, amb aportacions ben significatives en els àmbits de la salut i la política.

Segons una llegenda del poble dogon, a Mali, la fecundació requereix que abans de l’acte sexual l’home conte a la dona, a cau d’orella, antigues històries dels seus avantpassats. Les paraules li entraran per l’orella, li passaran per la gola i pel fetge i li embolcallaran l’úter, on formaran el germen celestial d’aigua capaç de rebre la llavor de l’home.

Un amic ginecòleg em deia que l’ofici més vell del món és el de comare. L’espècie humana és tan singular que possiblement és l’única que necessita d’assistència en el moment de donar a llum. En realitat, el cos de la dona sofreix durant l’embaràs tota una sèrie de transformacions, veritablement formidables, prou insòlites per a la resta de mamífers.

Són dos llibres de plantes, sí, però amb enfocament molt diferent. El primer (Orquídeas) tracta una família concreta sense limitar-se a una àrea geogràfica, és a dir, que inclou espècies de tot el món.

Tot i els avenços del sector aeroespacial, la farmacologia en aquest terreny continua sent un camp poc analitzat. Per això, l’Agència Espacial Europea (European Spacial Agency, ESA) ha donat el seu suport a dos joves investigadors catalans que seran els primers a provar la reacció del cos humà als fàrmacs en situacions de microgravetat.

El transport dels organismes fora de les seues àrees naturals és un fenomen lligat a l’home des del seu origen, intensificat després amb el naixement de l’agricultura i dels processos de domesticació de plantes i animals.

La importància de la revista com a pont entre ciència i cultura va centrar les reflexions durant la seva presentació a Barcelona. Els ponents van dissertar sobre la relació entre Darwin i la religió, desvelada a l’Autobiografia del científic, que Mètode acaba de publicar.

Des que, fa nou anys, va nàixer la meua filla, no he tornat a dormir tota una nit seguida. A vegades és ella qui em crida perquè somia, té por, se sent sola, té set o pipí, com tots els xiquets.