El final de la Guerra Civil espanyola de 1936 amb la victòria franquista va comportar l’inici d’un dels èxodes més dramàtics de la història contemporània, i no sols per l’alt nombre d’exiliats, també perquè incloïa la plana major de la intel·lectualitat i la ciència espanyola.

0

Intellectuals and scientists started arriving in Mexico in 1938. The Spanish exiles were supported by two agencies: the first was the Immigration Service for Spanish Republicans (SERE - Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles). The other was the Committee for Assistance to Spanish Republicans (JARE - Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles).

0
revista ciencia

Ciencia was a publication launched by Spanish scientists, exiled due to the Civil War (1936-1939), through which they disseminated their work. Despite economic setbacks, which were to blame for the irregularity of its issues, the magazine became an internationally renowned focus of study between 1941 and 1975, during which time it was published in Mexico.

0

L'article analitza com es va organitzar la infermeria en el sistema de salut pública a Espanya, les conseqüències de la guerra civil  i l'exili provocat pel procés d'institucionalització. A més, discuteix el paper que les infermeres exiliades van exercir en el desenvolupament de la professió d'infermeria a Amèrica Llatina.

0

Les depuracions acadèmiques portades a terme a Alemanya des de l’ascens d’Adolf Hitler al poder van provocar a Gran Bretanya iniciatives d’ajuda als represaliats. El 1933 es va crear un Academic Freedom Fund i un Academic Assistance Council destinat a ajudar els refugiats.

0

Aplicada la lupa de l’historiador a explorar els rastres de l’exili mèdic català a França, es visualitza una realitat més complexa, que no es deixa reduir a categories tan còmodes, una realitat marcada, des del 1939, per una obsessió, l’obsessió del retorn, i per un dilema, el dilema de resistir o d’acceptar definitivament la derrota i la diàspora.

0
L'Stanbrook al port d'Alacant

A Gran Bretanya va arribar una part molt selecta dels exiliats des del punt de vista científic i intel·lectual. En aquest país, els científics espanyols van participar de la vida científica i molt especialment alguns d’ells van tenir una activitat destacada durant la Segona Guerra Mundial.
0

Jo vaig ser un batxiller de ciències. O dit amb més propietat: vaig fluctuar de l’amor al desamor amb la física i la química, vaig sucumbir als encisos de la biologia i se’m va ennuegar la matemàtica tota.
0
Ciència i exili: La diàspora dels científics republicans

En complir-se ara els setanta anys des que van exir d’Espanya, aquest monogràfic analitza la reubicació forçada del personal científic tant a França i al Regne Unit com als països sud-americans, com Veneçuela o Mèxic, entre altres.

0
«L’Alcúdia: paratge natural de la Ribera del Magre», de Vicente Boix i Ximo Martínez

[caption id="attachment_6754" align="alignleft" width="200"] L’Alcúdia: Paratge natural de la Ribera del Magre. Vicente Boix Martínez i Ximo Martínez Ortiz. Ajuntament de l’Alcúdia. L’Alcúdia, 2007. 150 pàgines.[/caption] Quasi ningú té el privilegi

0
Willy Ramos: Els colors de la vida

[vc_row][vc_column][vc_column_text]El monogràfic Darwiniana: En el segon centenari del naixement de Charles Darwin, l'artista Willly Ramos (Pueblo Bello, Colòmbia, 1954) ha realitzat la portada i els separadors interiors. Amb la seua

0

No hi ha major error que una crítica dedicada només a cantar encerts. El jove periodista o el jove científic que decideixi iniciar-se en aquest nou ofici es convertirà sens dubte en el pare de tot un gènere.
0
Darwin, el “Beagle” i nosaltres

[caption id="attachment_46303" align="alignleft" width="400"] Manuel Baixauli. Ch. R. Darwin, a casa

0
Galactic Suite

El 20 de juliol de 1969 va marcar una generació: Neil Armstrong va deixar una empremta sobre l’arena d’un altre món i de sobte tots els xiquets van saber què

0

Les antocianines són els pigments responsables dels colors rojos, púrpures i blaus en moltes flors, fruites i verdures. Consten d’una substància polifenòlica, responsable del color, anomenada antocianidina, que està unida a un sucre.
0
Óssa Hvala

[caption id="attachment_47523" align="alignleft" width="400"] Il·lustració: Antoni Llobet[/caption] Ha estat difícil no assabentar-se’n. Els diaris n’anaven plens i la televisió n’ha parlat a bastament. A Les (la Vall d’Aran) un ós havia

0
Ambroise Paré

[caption id="attachment_2528" align="alignleft" width="250"] Ambroise Paré, un dels autors renaixentistes més significatius de tractats sobre monstres humans.[/caption] Els anatomistes del Renaixement intentaren conèixer la perfecció de la natura a través del

0
«Manual de fitoterapia», d’Encarna Castillo i Isabel Martínez

[caption id="attachment_2509" align="alignleft" width="200"] Manual de fitoterapia. Encarna Castillo i Isabel Martínez (eds.). Elsevier Masson. Barcelona, 2007. 506 pàgines.[/caption] Aquest excel·lent manual sense cap dubte marcarà una fita duradora en la

0
«Antes de Hiroshima», de Diana Preston

[caption id="attachment_2505" align="alignleft" width="195"] Antes de Hiroshima. De Marie Curie a la bomba atómica. Diana Preston. Tusquets. Barcelona, 2008. 464 pàgines.[/caption] El llibre descriu una part de la física en la

0
«Tot el que cal saber per saber-ho tot», de Jesús Purroy

[caption id="attachment_2501" align="alignleft" width="189"] Tot el que cal saber per saber-ho tot. Jesús Purroy i Vázquez. Bromera. Alzira, 2008. 176 pàgines.[/caption] Jesús Purroy ha escrit un llibre sobre ciència i científics,

0
«El largo verano», de Brian Fagan

[caption id="attachment_2497" align="alignleft" width="200"] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días. Brian Fagan. Gedisa. Barcelona, 2007. 416 pàgines.[/caption] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días

0
«La lluita per la vida», de Charles R. Darwin i Alfred R. Wallace

[caption id="attachment_2476" align="alignleft" width="179"] La lluita per la vida. Charles R. Darwin i Alfred R. Wallace. Traducció de Juli Peretó. Introducció de Manuel Costa i Juli Peretó. Publicacions de la

0
«Qué es el altruismo», de Lee Alan Dugatkin

[caption id="attachment_2453" align="alignleft" width="197"] Qué es el altruismo. La búsqueda científica del origen de la generosidad. Lee Alan Dugatkin. Katz Editores. Buenos Aires, 2007. 271 pàgines[/caption] Tal com es fa constar

0
Lamarckians, tanmateix

Jan Kerkhofs, l’eminent sociòleg flamenc, director dels principals estudis sobre valors a més de jesuï­ta sorneguer, de la corda del nostre pare Batllori, ironitzava un dia sobre el fracàs del

0