[caption id="attachment_2505" align="alignleft" width="195"] Antes de Hiroshima. De Marie Curie a la bomba atómica. Diana Preston. Tusquets. Barcelona, 2008. 464 pàgines.[/caption] El llibre descriu una part de la física en la

[caption id="attachment_2501" align="alignleft" width="189"] Tot el que cal saber per saber-ho tot. Jesús Purroy i Vázquez. Bromera. Alzira, 2008. 176 pàgines.[/caption] Jesús Purroy ha escrit un llibre sobre ciència i científics,

[caption id="attachment_2497" align="alignleft" width="200"] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días. Brian Fagan. Gedisa. Barcelona, 2007. 416 pàgines.[/caption] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días

[caption id="attachment_2476" align="alignleft" width="179"] La lluita per la vida. Charles R. Darwin i Alfred R. Wallace. Traducció de Juli Peretó. Introducció de Manuel Costa i Juli Peretó. Publicacions de la

[caption id="attachment_2453" align="alignleft" width="197"] Qué es el altruismo. La búsqueda científica del origen de la generosidad. Lee Alan Dugatkin. Katz Editores. Buenos Aires, 2007. 271 pàgines[/caption] Tal com es fa constar

Jan Kerkhofs, l’eminent sociòleg flamenc, director dels principals estudis sobre valors a més de jesuï­ta sorneguer, de la corda del nostre pare Batllori, ironitzava un dia sobre el fracàs del

Darwin va utilitzar les descripcions morfològiques del pintor Charles Le Brun per classificar les emocions, però en va descartar les explicacions fisiològiques, basades en Descartes.

El major esdeveniment en el que va del nou segle? Sens dubte l’accelerador de partícules o neutrons LHC, amb el qual temptejarem el coneixement de l’explosió i evolució del fabulós

Naturalist and Geologist. Darwin’s Geological Studies. Charles Darwin was considered an expert geologist after his trip around the world on the Beagle; however, the subsequent success of his Theory of Evolution

Des que Aristòtil, a les Parts dels animals (iv, 10), va decretar que «els animals són nans comparats amb l’home», i fins l’arribada de Darwin, la relació entre (la majoria

Darwin realitzà el primer estudi sistematitzat sobre el moviment de les plantes enfiladisses. Gràcies a les anàlisis moleculars, ara hem començat a comprendre les bases genètiques del moviment de cir­cumnutació.

L'any 1868 Charles Darwin va publicar La variació, amb l'objectiu de compartir tot el material que li va servir de base per a L'origen.

[caption id="attachment_6758" align="alignleft" width="200"] Plantas carnívoras. Charles Darwin. Traducció de Joandomènec Ros. Editorial Laetoli/Universidad Pública de Navarra. Biblioteca Darwin II. Pamplona, 2008. 515 pàgines.[/caption] «Durant l’estiu de 1860 em va sorprendre

És cert que des del segle XIX hi ha hagut diverses edicions en català i en castellà de la seua obra magna, com també de L’origen de l’home i d’El viatge del Beagle, però Darwin va escriure més llibres, tècnics i dirigits a naturalistes la majoria, però tots ells valuosos encara avui dia i mereixedors de formar part del panorama de la divulgació científica.

Després de la publicació de L’origen, Darwin va dirigir els seus estudis cap a les orquídies. Amb aquest treball Darwin pretenia no només mostrar que aquestes belles flors eren producte de la selecció natural i no de la creació directa de Déu, sinó a més erosionar el prestigi dels seus adversaris creacionistes que tant l’havien criticat.

El 2009 es compleix el segon centenari del naixement de Charles Darwin i els cent cinquanta anys de la publicació de L’origen de les espècies. La figura d’aquest científic està lligada directament a la seua teoria de l’evolució, i en aquest sentit és àmpliament popular, però també és cert que bona part de la resta de la seua obra és poc coneguda.

Alguns historiadors van usar el darwinisme per justificar una visió lineal de la història que tenia com a cim la «civilització occidental».

[caption id="attachment_1708" align="alignleft" width="200"] Foto: M. Lorenzo[/caption] Tot al llarg del 2009 es duran a terme dues grans commemoracions: els dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i els quatre-cents anys

El món era molt més bonic, vist des de la narració bíblica, o des d’altres narracions equivalents. Tot era, en l’inici, una gran confusió, era una boira sense llum, sense

Els nostres avantpassats donaven el nom de nespra o nespla, nyespra o nyespla a un fruit de tast aspre, color sèpia fosc i tardoral (Mespilus germanica), que en menys d’un segle ha desaparegut de la major part dels mercats.

Reflexió de la literatura sobre religió escrita per científics, tot i que encara no s’ha escrit el llibre definitiu des del punt de vista dels científics.

Podent-se tractar de mil maneres, una de les preparacions s’ha apropiat del tubercle i s’ha convertit en la guarnició global: les creïlles fregides.

Els procediments metafòrics són la base del llenguatge tècnic i popular que ha segregat el món de la sericicultura. A més, el cuc de seda és un animal fascinant sobre