Montserrat Casas

[vc_row][vc_column][vc_column_text] [caption id="attachment_1714" align="alignnone" width="1000"] Foto: Joan Miquel Ferrà Moragues[/caption] Montserrat Casas (Girona, 1955) és catedràtica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear i des de 2007 es troba al capdavant de la

0

Alguns historiadors van usar el darwinisme per justificar una visió lineal de la història que tenia com a cim la «civilització occidental».

0
Francisco Tomás

[caption id="attachment_1708" align="alignleft" width="200"] Foto: M. Lorenzo[/caption] Tot al llarg del 2009 es duran a terme dues grans commemoracions: els dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i els quatre-cents anys

0
55-60

El món era molt més bonic, vist des de la narració bíblica, o des d’altres narracions equivalents. Tot era, en l’inici, una gran confusió, era una boira sense llum, sense

0
nespra

Els nostres avantpassats donaven el nom de nespra o nespla, nyespra o nyespla a un fruit de tast aspre, color sèpia fosc i tardoral (Mespilus germanica), que en menys d’un segle ha desaparegut de la major part dels mercats.
0
Infografia d'algunes religions del món

Reflexió de la literatura sobre religió escrita per científics, tot i que encara no s’ha escrit el llibre definitiu des del punt de vista dels científics.
0

Podent-se tractar de mil maneres, una de les preparacions s’ha apropiat del tubercle i s’ha convertit en la guarnició global: les creïlles fregides.
0
El cuc de seda i les seues metàfores

Els procediments metafòrics són la base del llenguatge tècnic i popular que ha segregat el món de la sericicultura. A més, el cuc de seda és un animal fascinant sobre

0
pesqueres de Benitatxell

Al migdia de les terres valencianes, el litoral de la Marina, des de Dénia cap al sud, perfila una costa retallada on s'alternen cales pedregoses, illots rocosos i abruptes penya-segats,

0
magraner

[Les] flamejants magranes que, ben ferides, llencen un xàfec de robins. Josep Carner El magraner sembla ser originari de les costes de la mar Càspia, planes de l'Iran i muntanyes del Kurdistan i

0

Considerat com el pare de l’òptica quàntica, fet que li va valer el Premi Nobel de Física l’any 2005, Roy J. Glauber ha tingut una llarga i fructífera carrera.
0
Articles cremant-se

Un alegat contra la literatura pseudocientífica. La demolició de la pseudociència és un gènere abundant, una tasca que molts científics consideren prioritària.
0
El tatuatge dels apátrides, de Josep Palomer

[caption id="attachment_3276" align="alignleft" width="200"] El tatuatge dels apàtrides. Josep Palomero. Edicions Bromera. Alzira, 1997. 344 pàg.[/caption] L’autor nascut a Borriana recrea la vida de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria des de l’any

0

Una de les principals qualitats de la creïlla és el do per a l’acompanyament: es pot tractar de tantes maneres i combina amb tantes coses… Joël Robuchon va aconseguir la transsubstanciació de la creïlla transformant-la en un famós puré.
0
Rosa Torres Montserrat Paisatges

Escolta, bosquerol. Atura un punt el braç.No et pensis que sols troncs amb la destral abats. No veus brollar la sang i esvair-se les forces De les nimfes ocultes sota fermes escorces? Sacríleg

0
Augustin Berque

Augustin Berque (Rabat, 1942) investiga la relació profunda entre el territori i els seus habitants i, per extensió, entre la Terra i l'ésser humà.
0
La natura a la pintura valenciana

La geografia valenciana ha estat poc treballada, fins i tot pels pintors valencians. Figures com Sorolla o Pinazo van focalitzar-se més en el costumisme que en els elements del nostre paisatge.
0
Carlos Pau i el paisatge

Carlos Pau fou un científic de gabinet i, sobretot, un incansable botànic de camp. Aquest article analitza l'element del paisatge a la seua obra des de diferents perspectives.

0
Josep Miquel Vidal

Josep Miquel Vidal és el coordinador de l'Enciclopèdia de Menorca, una obra que recull els coneixements de tots els àmbits sobre aquesta illa.

0
paisatge sonor - campanes

El soroll que es produeix voluntàriament per la nostra comunitat, per tal d'expressar i comunicar, constitueix el nostre paisatge sonor i part del nostre patrimoni.

0
Penyagolosa

L'obra de Perejaume gira entorn al paisatge. El crític d'art i historiador Ricard Más en presenta l'autor i les seues bases artístiques a través de deu postals.
0
ordenació del paisatge

L'eficàcia de l'ordenació del territori està estretament lligada a la seua capacitat d'implicar la societat i fer creïbles les seues propostes. Aquest article se centra en dos casos a Catalunya.
0
límits de la ciutat

Les noves dinàmiques territorials i, en particular, els extensos processos d'expansió urbanística han dissolt els límits entre la ciutat i els diferents espais geogràfics.
0
Canigó - teories culturals del paisatge

El paisatge, naix o es fa? És solament «allò que ens envolta»? Aquest article fa una reflexió sobre el concepte de paisatge i les diferents teories culturals que l'han delimitat.

0