La biografia del metge convers oriünd de Xàtiva Lluís Alcanyís és una de tantes peculiars i tristes històries de científics i d’altres personatges de renom que, juntament amb molts altres d’anònims, s’enfrontaren durant l’època moderna al temible flagell inquisitorial. Alcanyís passà de ser metge del rei Ferran II, futur Ferran el Catòlic, a ser condemnat a morir en la foguera al setembre de 1504 per pertinaç i negatiu, pena que no es va fer efectiva fins al 25 de novembre de 1506, temps durant el qual romangué empresonat.

En els quaderns de Leonardo da Vinci (1452-1519), alguns dels quals no han estat encara prou estudiats, trobem indicis de molts desenvolupaments posteriors de la ciència moderna. Els seus treballs tenen un enorme valor històric, fins al punt que es pot arribar a afirmar que Leonardo és el primer a posar en pràctica el mètode científic.

A l’Institut Cavanilles de Biodiversitat de la Universitat de València es troba el grup d’investigació d’etologia. Allí és on Enrique Font, director de la unitat, i Pau Carazo m’esperen per explicar-me de què tracta la seua investigació (signada, també, per Ester Desfilis i Elisa Forteza), publicada a la prestigiosa revista Animal Cognition.

El 12 de febrer de 1809 naixia a Anglaterra Charles Darwin, l’home que mig segle després hauria de publicar l’obra cabdal de la biologia moderna, L’origen de les espècies. La

Quan es va acabar la Guerra Civil jo tenia set o vuit anys. Puc recordar alguna cosa d’aquells dies i encara tinc present alguna imatge que em va commoure particularment. Entre els esdeveniments que més em van impressionar potser hi ha els crits i l’entusiasme manifestat pels qui aclamaven els vencedors, que arribaven a l’actual plaça de l’Ajuntament de València en camions plens de banderes i boines roges; i d’altra banda, pel carrer de Sant Vicent, la desfilada dels soldats vençuts camí de la presó.

Nascuda a Carcaixent al juny del 2007, l’associació Llavors d’ací s’ha fixat com a missió principal la conservació i promoció de la utilització de les varietats agrícoles locals, dins del marc de l’agricultura ecològica. L’associació està formada per un grup d’agricultors (professionals i aficionats), consumidors i persones preocupades per la pèrdua de les varietats locals i els models agraris tradicionals.

A partir de la segona dècada del segle xx van tenir lloc una sèrie de canvis importants en el món agrari que van deixar de banda tot el coneixement tradicional i el saber fer dels llauradors que des de sempre havien viscut arrelats a la terra i a les condicions del seu voltant.

Poques activitats han anat tan lligades al desenvolupament de la nostra societat com l'agricultura. Al llarg de la història, el món agrari ha estat un component fonamental en els canvis socials i econòmics dels valencians. Durant mil·lennis, els nostres avantpassats han seleccionat i utilitzat vegetals i animals per a la seua alimentació individual i social, en un context pràcticament d'ecosistema mediterrani, dins de les lleis de l'ecologia, adaptant-se a l'ambient i modificant-lo.

«Els cants són parts d’un estat d’ànim serè, i inesperades desgràcies enterboleixen els meus dies; els cants reclamen la calma i la soledat de l’escriptor, i jo sóc joguina dels mars, dels vents i de fosques tempestes.»

Des dels inicis de l’agricultura els llauradors han triat, millorat, intercanviat i adaptat algunes espècies naturals a les seues necessitats, desenvolupant així una enorme diversitat dins de cadascun dels vegetals i animals domesticats.

El 2004 el doctor José María Bengoa Lecanda era investit com a doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant¹, l’últim dels nombrosos reconeixements que ha rebut el doctor per la

El final de la Guerra Civil espanyola de 1936 amb la victòria franquista va comportar l’inici d’un dels èxodes més dramàtics de la història contemporània, i no sols per l’alt nombre d’exiliats, també perquè incloïa la plana major de la intel·lectualitat i la ciència espanyola.

Intellectuals and scientists started arriving in Mexico in 1938. The Spanish exiles were supported by two agencies: the first was the Immigration Service for Spanish Republicans (SERE - Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles). The other was the Committee for Assistance to Spanish Republicans (JARE - Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles).

Ciencia was a publication launched by Spanish scientists, exiled due to the Civil War (1936-1939), through which they disseminated their work. Despite economic setbacks, which were to blame for the irregularity of its issues, the magazine became an internationally renowned focus of study between 1941 and 1975, during which time it was published in Mexico.

L'article analitza com es va organitzar la infermeria en el sistema de salut pública a Espanya, les conseqüències de la guerra civil  i l'exili provocat pel procés d'institucionalització. A més, discuteix el paper que les infermeres exiliades van exercir en el desenvolupament de la professió d'infermeria a Amèrica Llatina.

Les depuracions acadèmiques portades a terme a Alemanya des de l’ascens d’Adolf Hitler al poder van provocar a Gran Bretanya iniciatives d’ajuda als represaliats. El 1933 es va crear un Academic Freedom Fund i un Academic Assistance Council destinat a ajudar els refugiats.

Aplicada la lupa de l’historiador a explorar els rastres de l’exili mèdic català a França, es visualitza una realitat més complexa, que no es deixa reduir a categories tan còmodes, una realitat marcada, des del 1939, per una obsessió, l’obsessió del retorn, i per un dilema, el dilema de resistir o d’acceptar definitivament la derrota i la diàspora.

A Gran Bretanya va arribar una part molt selecta dels exiliats des del punt de vista científic i intel·lectual. En aquest país, els científics espanyols van participar de la vida científica i molt especialment alguns d’ells van tenir una activitat destacada durant la Segona Guerra Mundial.

Jo vaig ser un batxiller de ciències. O dit amb més propietat: vaig fluctuar de l’amor al desamor amb la física i la química, vaig sucumbir als encisos de la biologia i se’m va ennuegar la matemàtica tota.

En complir-se ara els setanta anys des que van exir d’Espanya, aquest monogràfic analitza la reubicació forçada del personal científic tant a França i al Regne Unit com als països sud-americans, com Veneçuela o Mèxic, entre altres.

[caption id="attachment_6754" align="alignleft" width="200"] L’Alcúdia: Paratge natural de la Ribera del Magre. Vicente Boix Martínez i Ximo Martínez Ortiz. Ajuntament de l’Alcúdia. L’Alcúdia, 2007. 150 pàgines.[/caption] Quasi ningú té el privilegi