A Gran Bretanya va arribar una part molt selecta dels exiliats des del punt de vista científic i intel·lectual. En aquest país, els científics espanyols van participar de la vida científica i molt especialment alguns d’ells van tenir una activitat destacada durant la Segona Guerra Mundial.

Jo vaig ser un batxiller de ciències. O dit amb més propietat: vaig fluctuar de l’amor al desamor amb la física i la química, vaig sucumbir als encisos de la biologia i se’m va ennuegar la matemàtica tota.

En complir-se ara els setanta anys des que van exir d’Espanya, aquest monogràfic analitza la reubicació forçada del personal científic tant a França i al Regne Unit com als països sud-americans, com Veneçuela o Mèxic, entre altres.

[caption id="attachment_6754" align="alignleft" width="200"] L’Alcúdia: Paratge natural de la Ribera del Magre. Vicente Boix Martínez i Ximo Martínez Ortiz. Ajuntament de l’Alcúdia. L’Alcúdia, 2007. 150 pàgines.[/caption] Quasi ningú té el privilegi

[vc_row][vc_column][vc_column_text]El monogràfic Darwiniana: En el segon centenari del naixement de Charles Darwin, l'artista Willly Ramos (Pueblo Bello, Colòmbia, 1954) ha realitzat la portada i els separadors interiors. Amb la seua

No hi ha major error que una crítica dedicada només a cantar encerts. El jove periodista o el jove científic que decideixi iniciar-se en aquest nou ofici es convertirà sens dubte en el pare de tot un gènere.

Darwin: tot un personatge de novel·la. Si més no, vist en perspectiva, des d’aquesta societat banalitzada, de tot a cent, en què vivim. La seua biografia, l’actitud davant la vida,

El 20 de juliol de 1969 va marcar una generació: Neil Armstrong va deixar una empremta sobre l’arena d’un altre món i de sobte tots els xiquets van saber què

Les antocianines són els pigments responsables dels colors rojos, púrpures i blaus en moltes flors, fruites i verdures. Consten d’una substància polifenòlica, responsable del color, anomenada antocianidina, que està unida a un sucre.

[caption id="attachment_47523" align="alignleft" width="400"] Il·lustració: Antoni Llobet[/caption] Ha estat difícil no assabentar-se’n. Els diaris n’anaven plens i la televisió n’ha parlat a bastament. A Les (la Vall d’Aran) un ós havia

[caption id="attachment_2528" align="alignleft" width="250"] Ambroise Paré, un dels autors renaixentistes més significatius de tractats sobre monstres humans.[/caption] Els anatomistes del Renaixement intentaren conèixer la perfecció de la natura a través del

[caption id="attachment_2509" align="alignleft" width="200"] Manual de fitoterapia. Encarna Castillo i Isabel Martínez (eds.). Elsevier Masson. Barcelona, 2007. 506 pàgines.[/caption] Aquest excel·lent manual sense cap dubte marcarà una fita duradora en la

[caption id="attachment_2505" align="alignleft" width="195"] Antes de Hiroshima. De Marie Curie a la bomba atómica. Diana Preston. Tusquets. Barcelona, 2008. 464 pàgines.[/caption] El llibre descriu una part de la física en la

[caption id="attachment_2501" align="alignleft" width="189"] Tot el que cal saber per saber-ho tot. Jesús Purroy i Vázquez. Bromera. Alzira, 2008. 176 pàgines.[/caption] Jesús Purroy ha escrit un llibre sobre ciència i científics,

[caption id="attachment_2497" align="alignleft" width="200"] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días. Brian Fagan. Gedisa. Barcelona, 2007. 416 pàgines.[/caption] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días

[caption id="attachment_2476" align="alignleft" width="179"] La lluita per la vida. Charles R. Darwin i Alfred R. Wallace. Traducció de Juli Peretó. Introducció de Manuel Costa i Juli Peretó. Publicacions de la

[caption id="attachment_2453" align="alignleft" width="197"] Qué es el altruismo. La búsqueda científica del origen de la generosidad. Lee Alan Dugatkin. Katz Editores. Buenos Aires, 2007. 271 pàgines[/caption] Tal com es fa constar

Jan Kerkhofs, l’eminent sociòleg flamenc, director dels principals estudis sobre valors a més de jesuï­ta sorneguer, de la corda del nostre pare Batllori, ironitzava un dia sobre el fracàs del

Darwin va utilitzar les descripcions morfològiques del pintor Charles Le Brun per classificar les emocions, però en va descartar les explicacions fisiològiques, basades en Descartes.

El major esdeveniment en el que va del nou segle? Sens dubte l’accelerador de partícules o neutrons LHC, amb el qual temptejarem el coneixement de l’explosió i evolució del fabulós

Naturalist and Geologist. Darwin’s Geological Studies. Charles Darwin was considered an expert geologist after his trip around the world on the Beagle; however, the subsequent success of his Theory of Evolution

Des que Aristòtil, a les Parts dels animals (iv, 10), va decretar que «els animals són nans comparats amb l’home», i fins l’arribada de Darwin, la relació entre (la majoria

Darwin realitzà el primer estudi sistematitzat sobre el moviment de les plantes enfiladisses. Gràcies a les anàlisis moleculars, ara hem començat a comprendre les bases genètiques del moviment de cir­cumnutació.

L'any 1868 Charles Darwin va publicar La variació, amb l'objectiu de compartir tot el material que li va servir de base per a L'origen.