[caption id="attachment_6758" align="alignleft" width="200"] Plantas carnívoras. Charles Darwin. Traducció de Joandomènec Ros. Editorial Laetoli/Universidad Pública de Navarra. Biblioteca Darwin II. Pamplona, 2008. 515 pàgines.[/caption] «Durant l’estiu de 1860 em va sorprendre

És cert que des del segle XIX hi ha hagut diverses edicions en català i en castellà de la seua obra magna, com també de L’origen de l’home i d’El viatge del Beagle, però Darwin va escriure més llibres, tècnics i dirigits a naturalistes la majoria, però tots ells valuosos encara avui dia i mereixedors de formar part del panorama de la divulgació científica.

Després de la publicació de L’origen, Darwin va dirigir els seus estudis cap a les orquídies. Amb aquest treball Darwin pretenia no només mostrar que aquestes belles flors eren producte de la selecció natural i no de la creació directa de Déu, sinó a més erosionar el prestigi dels seus adversaris creacionistes que tant l’havien criticat.

El 2009 es compleix el segon centenari del naixement de Charles Darwin i els cent cinquanta anys de la publicació de L’origen de les espècies. La figura d’aquest científic està lligada directament a la seua teoria de l’evolució, i en aquest sentit és àmpliament popular, però també és cert que bona part de la resta de la seua obra és poc coneguda.

Alguns historiadors van usar el darwinisme per justificar una visió lineal de la història que tenia com a cim la «civilització occidental».

[caption id="attachment_1708" align="alignleft" width="200"] Foto: M. Lorenzo[/caption] Tot al llarg del 2009 es duran a terme dues grans commemoracions: els dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i els quatre-cents anys

El món era molt més bonic, vist des de la narració bíblica, o des d’altres narracions equivalents. Tot era, en l’inici, una gran confusió, era una boira sense llum, sense

Els nostres avantpassats donaven el nom de nespra o nespla, nyespra o nyespla a un fruit de tast aspre, color sèpia fosc i tardoral (Mespilus germanica), que en menys d’un segle ha desaparegut de la major part dels mercats.

Reflexió de la literatura sobre religió escrita per científics, tot i que encara no s’ha escrit el llibre definitiu des del punt de vista dels científics.

Podent-se tractar de mil maneres, una de les preparacions s’ha apropiat del tubercle i s’ha convertit en la guarnició global: les creïlles fregides.

Els procediments metafòrics són la base del llenguatge tècnic i popular que ha segregat el món de la sericicultura. A més, el cuc de seda és un animal fascinant sobre

Al migdia de les terres valencianes, el litoral de la Marina, des de Dénia cap al sud, perfila una costa retallada on s'alternen cales pedregoses, illots rocosos i abruptes penya-segats,

[Les] flamejants magranes que, ben ferides, llencen un xàfec de robins. Josep Carner El magraner sembla ser originari de les costes de la mar Càspia, planes de l'Iran i muntanyes del Kurdistan i

Un alegat contra la literatura pseudocientífica. La demolició de la pseudociència és un gènere abundant, una tasca que molts científics consideren prioritària.

[caption id="attachment_3276" align="alignleft" width="200"] El tatuatge dels apàtrides. Josep Palomero. Edicions Bromera. Alzira, 1997. 344 pàg.[/caption] L’autor nascut a Borriana recrea la vida de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria des de l’any

Una de les principals qualitats de la creïlla és el do per a l’acompanyament: es pot tractar de tantes maneres i combina amb tantes coses… Joël Robuchon va aconseguir la transsubstanciació de la creïlla transformant-la en un famós puré.

Escolta, bosquerol. Atura un punt el braç.No et pensis que sols troncs amb la destral abats. No veus brollar la sang i esvair-se les forces De les nimfes ocultes sota fermes escorces? Sacríleg

La geografia valenciana ha estat poc treballada, fins i tot pels pintors valencians. Figures com Sorolla o Pinazo van focalitzar-se més en el costumisme que en els elements del nostre paisatge.

Carlos Pau fou un científic de gabinet i, sobretot, un incansable botànic de camp. Aquest article analitza l'element del paisatge a la seua obra des de diferents perspectives.

El soroll que es produeix voluntàriament per la nostra comunitat, per tal d'expressar i comunicar, constitueix el nostre paisatge sonor i part del nostre patrimoni.