sensors de monitorització

La preocupació per les condicions climàtiques de les obres d’art és cada vegada major. L'article analitza el cas de la cúpula renaixentista de la catedral de València.

0
Estudi analític

Estudi analític sobre les pintures ocultes de la catedral de València realitzades pels artistes Paolo da San Leocadio i Francesco Pagano a finals del segle XV.

0
El regne de la llum

Al segle XIX, les paletes dels artistes van esdevenir una explosió de colors brillants, tendència que va culminar amb l'obra dels impressionistes i els seus succesors.

0
angels de la catedral de valència

En 2004, frescos dels artistes renaixentistes Francisco Pagano i Paolo de San Leocadio van ser descoberts sota la cúpula barroca de la catedral de València i es va procedir a la seua restauració.

0
La fragilitat del coneixement

Els mestres vitrallers guardaven amb tant de secretisme els seus mètodes, que el coneixement sobre aquest procés, enormement complex, es va perdre una vegada els tallers van tancar.

0
La decoració de reflex metàl·lic: un nanocompòsit medieval

La ceràmica de reflex daurat ha estat una marca de distinció de la producció valenciana. Aquest article descriu la nanotecnologia desenvolupada pels artesans medievals per aconseguir aquesta tècnica.

0
La fusta

L'antracologia va iniciar-se a principis del segle XX per a identificar mostres de fusta i carbó prehistòriques. En els darrers anys, s’ha aplicat a l’anàlisi del patrimoni artístic.

0
Anàlisis no destructives

L'EDXRF és una tècnica d'anàlisi no destructiva, qualitativa i quantitativa d'elements químics presents en el patrimoni i amb gran potencial per a caracteritzar béns d'interès cultural.

0
Datació art rupestre

Des de fa uns anys, l'estudi de l'art rupestre s'ha vist enriquit per les tècniques d'arqueometria aplicades a la datació i l'anàlisi de les restes de pigments i tints.

0
Conservació del patrimoni

Marfil, fusta, pigments aplicats a la pedra, a la ceràmica, al vidre, a una tela, en un fresc; ferro, manganès, crom, or, plata, coure; materials de l’art: matèria d’art…
0

La gelatina és col·lagen desnaturalitzat, una proteïna fibrosa, resistent, present als teixits musculars dels animals, als ossos, a la pell i als tendons que connecten els músculs als ossos. Un ingredient culinàriament molt interessant.
0
48-55

© V. Rodríguez   La tensió s’incrementava per moments i, malgrat que es tractava del fill del Déu-pare, cadascuna de les corbades i esmolades

0

No és fàcil elaborar una maionesa, i la prova és que es talla amb molta facilitat: es produeix una separació entre l’oli i l’aigua.
0

Aquesta tardor s’han commemorat algunes de les efemèrides meteorològiques més destacades de la història del clima d’Espanya. Es compleixen vint-i-cinc anys de l’enfonsament de la presa valenciana de Tous –associat

0
Planta de la taperera

La dita «L’any de les tàperes» significa «temps molt passat i imprecís». Diccionari de locucions, Joana raspall i Joan martí La taperera és per a moltes persones una planta imprecisa, tant com

0

L’home, fent de la necessitat virtut, ha utilitzat la sobreabundància de roca en la muntanya mediterrània com a matèria primera exclusiva per a la minimalista i imaginativa arquitectura de la pedra en sec
0
72-54

A mitjan segle XX, van començar a aparéixer els anomenats creacionistes científics, que pretenen que el creacionisme ha d'ensenyar-se a les escoles, en igualtat de condicions amb la teoria de l'evolució.

0

Hi ha dues cultures gastronòmiques que han explotat les possibilitats de la pasta: la xinesa i la italiana. El científic italià Davide Cassi i el cuiner italià Etore Bocchia han desenvolupat una nova técnica per a preparar-la emprant lecitina de soja.
0

Les proporcions relatives d’amilosa i amilopectina en una farina determinen les seues propietats físiques i les seues aplicacions culinàries, com la seua capacitat d'espessir.
0
48-53

La documentació conservada en els rics arxius dels antics territoris de la Corona d’Aragó ens permet fer una intensa aproximació als practicants de la

0
En la imagen, Miguel Delibes de Castro

Científic i divulgador, Miguel Delibes de Castro és ja un referent en biologia de conservació. Ha signat un centenar d'articles i és autor de llibres de divulgació sobre la natura. Del seu pare, l'escriptor Miguel Delibes, ha heretat l'amor pel camp i el do de la paraula.

0
biodiversitat perduda

Qui sap el que és un erc? Segurament ningú. Ben mirat, ni falta que fa: ras i curt, ja no en queda cap ni un. I si escrivim el nom del cebre, probablement ens diran que hem fet dues faltes d'ortografia juntes. La realitat, però, és que el cebre fou anterior a l'escriptura; però el cas és el mateix: com que no en queda cap, potser es podria pensar que seria un coneixement inútil.

0

El gènere Lupinus pertany a la família de les papilionàcies o lleguminoses (Fabaceae), família en què també s’inclouen plantes tan conegudes i importants per a la societat com les faveres, les fesoleres, els cacauets o la soja, entre moltes més.

0

Poques vegades els botànics tenim la possibilitat de conèixer tota la història que ha dut al descobriment d’una planta, d’una nova espècie vegetal. També és cert que, normalment, tampoc no hi ha una successió tan excepcional de fets, amb tants escenaris i protagonistes, darrere la identificació d’una novetat botànica i la seua retrobada a la natura.

0