Aquesta carta imaginada de Johan Gregor Mendel a la seua germana Theresia ens permet endinsar-nos en els treballs sobre l'herència i transmissió de les seues característiques.

La biodiversitat contribueix a millorar la salut humana. Aporta benestar i redueix els riscos d'infeccions d'origen animal o pel canvi climàtic.

La recerca en comunicació pot reforçar l'acceptació de la vacunació, una eina de salut pública fonamental com s'ha vist en la pandèmia de COVID-19.

L’alteració de l’Antàrtida, un llenç a protegir, podria generar un efecte papallona amb conseqüències devastadores per a la resta del planeta.

Es podria dir que ser humà implica tenir un cervell amb consciència humana, tot i que aquesta definició no té límits discrets i precisos.

A Goethe li interessava trobar allò que manté íntimament unida la naturalesa, el «sagrat enigma» que caracteritza tots els éssers.

En l’actualitat, l’Hospital de l’Illa del Rei és un magnífic museu d’història hospitalària, on es mostren diverses sales i un jardí de plantes medicinals, que des del 2004 reivindica la importància patrimonial i històrica.

La cursa per ser els primers a descobrir alguna de les exollunes està en el punt àlgid i potser el descobriment està molta la vora.

Es planteja un esforç per a aprofitar el potencial que tenen les ciències socials i reimaginar així el concepte d'una sola salut.

La primatologia japonesa va nàixer l'any 1948, quan un professor i dos alumnes van trepitjar l'illa de Koshima per estudiar els macacos que hi vivien.

Una sola salut és un enfocament interseccional i interdisciplinari que se centra en el punt d'unió entre la salut dels humans, els animals i els ecosistemes.

La verola del simi s'ha transmès fora del radar sanitari durant un temps desconegut en múltiples països on no és endèmia. Com ha pogut passar?  

Tycho Brahe (1546 – 1601) fou un astrònom destacat: va inventar nous instruments d'observació astronòmica, va estudiar el sistema solar i va determinar la posició de centenars d'estreles abans del telescopi.

L’observació del cel ens connecta amb les civilitzacions més antigues, amb el seu saber i els seus descobriments que s’han transmès amb paraules al llarg dels segles.

En ressonància, encara que la força que es transmet a l’objecte siga relativament petita, en fer-ho amb la freqüència adequada, aquest oscil·la amb gran amplitud.

Les equacions poden tindre un efecte dissuasiu, però també susciten interés i curiositat. Les equacions que han canviat el món són una quantitat finita.

Alguns acadèmics utilitzen «compromís públic» com un paraigua per a abastar tant antigues com noves formes d’interacció entre la ciència i el públic.

A Genes, cerebros y símbolos, Jordi Agustí presenta la informació més recent sobre les espècies hominines, la biologia de les poblacions, la demografia... i no només la paleontologia i l’anatomia.

En Acoso. #MeToo en la ciencia española, Ángela Bernardo aborda casos d'assetjament sexual o assetjament per raó de sexe en l'àmbit científic i els factors que els fan possibles.

Som virus d’Albert Altés és una rellevant contribució a l’assagística de divulgació en català en tractar un tema gens menor com és la relació entre els virus i l’existència de la vida en la Terra.

La Revolució francesa va deixar dues grans aportacions a la humanitat: la Declaració dels Drets de l’Home i el sistema mètric decimal. De Dunkerque al Montgó se centra en aquesta darrera aventura.

Genes acosta la ciència de l’ADN a un públic poc especialitzat en la matèria emprant com a vehicle majoritari la paraula. Una feina que s’assoleix gràcies a l’experiència divulgadora dels autors.

Un llibre que parteix de la història de Lluís Soler Pujol, taxidermista de referència i visionari d’un destí superior, alhora científic, artesà i educador, per a la seua disciplina.

Llevar la brossa és una faena que no s’acaba mai. De totes les activitats en el nostre hort, la faena més costosa és eliminar les herbes espontànies que naixen entre les verdures.