Entre els aspectes més rellevants de l’actual procés de globalització destaca la transformació accelerada de la nostra geografia agrària. Les darreres dècades s’han caracteritzat per una forta metamorfosi dels agroecosistemes periurbans, allunyats cada vegada més de l’anomenat “desenvolupament sostenible”...
Sir Martin Rees es l’astrònom reial al Regne Unit, la posició més respectada i de major responsabilitat que un astrònom britànic pot assolir. Els primers astrònoms a ocupar aquest càrrec varen ser John Flamsteed, que va inaugurar l’Observatori de Greenwich, Edmond Halley, que va predir que el cometa observat el 1682 tornaria a ser observat 76 anys després, i James Bradley, descobridor de l’aberració de la llum.
«En les arrels de la democràcia està escoltar aquell qui en sap, encara que les decisions les prengui el polític»
Entrevista a Gregorio Martín Quetlas
Gregorio Martín Quetlas (Ciutadella, Menorca, 1950) és catedràtic de matemàtiques, encara que des del seu càrrec de director de l’Institut de Robòtica de la Universitat de València ha evolucionat cap a les aplicacions de la telemàtica i la informàtica gràfica a temps real en temes com el trànsit en carretera, el transport ferroviari, simuladors per a conductors de distints vehicles o, recentment, per a ajudar els nens autistes.
L’Óscar prepara la presentació del seu llibre Paraula de robot al Museu de la Ciència de Barcelona. Està amb Luc Steels, coprotagonista del seu llibre, juntament amb Aibo, un robotet amb aspecte de gos, que parla amb congèneres seus.
Manuel Durán Fuentes, a més d’exercir d’enginyer de camins, és un investigador apassionat de les vies i els ponts d’època romana. Amb la seua recerca ha posat de manifest un
La Biblioteca Valenciana ha estat escenari d’una exposició, un simposi internacional i altres actes diversos al voltant de la figura de Félix Martí Ibáñez. Aquest personatge, nascut en 1911, arribaria a destacar en àmbits molt diversos.
L’ensenyament de les matemàtiques ja no es fa solament a l’aula mitjançant traçats a la pissarra o en programes d’ordinador. Tothom sap que la millor manera d’aprendre és veient, tocant i així relacionar directament allò que estudiem amb les formes i estructures dels elements de la natura.
El passat dia 21 d’abril es va celebrar a la sala d’actes del Jardí Botànic de la Universitat de València una taula rodona per presentar el darrer número de la revista Mètode, dedicat a la gastronomia. A l’acte van assistir nombroses persones que després entraren en debat obert i multidisciplinar.
Pocs científics valencians han gaudit del reconeixement –quasi millor coneixement–, que ha tingut Antoni Josep Cavanilles, valencià del XVIII que ha quedat en la història pels seus èxits en el camp de la botànica.
“He volgut tractar la filosofia de manera que no semblara filosofia; he intentat conduir-la fins un punt que no fóra ni massa àrida per a la gent normal ni massa senzilla per als savis. Es pot fer buscant el punt en el qual la filosofia convé a tothom”.
Si la realitat social és complexa i volem parlar-ne o escriure'n com a informadors, no tenim més remei que afrontar-la, perquè no podem abordar-la sense entendre-la. Però els procediments periodístics
Entrevista a Oriol Bohigas, físic i director d’Investigacions del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRC) a la Universitat París-Sud.
Una visió poètica d'Ausiàs Marc de la mà de Ferran Garcia-Oliver. Del "locus-amoenus" als típics paisatges medievals.
Una nova entrega de Instants de Natura, on Albert Masó ens ensenya les caracterñistiques necessàries que deu tenir una càmera per poder fer caça fotogràfica.
Com veure el teu ADN? solament necessites Etanol, aigua, dissolució de sal i detergent. Vols saber-hi? Ho expliquem açí.
Foto: M. Lorenzo Fidel Toldrà, nascut a Barcelona però establert a València des de petit, és doctor en Ciències Químiques, professor d’investigació i cap del
Parlem amb el guanyador de tres estrelles Michelin, el cuiner més ben valorat del món: Ferran Adrià. I ho fem al seu laboratori, enmig de l'investigació gastronòmica que el caracteritza.
Relfexionem sobre la fam al món, l'alimentació sostenible o els animals de granja en aquest article compromés amb la bona qualitat dels aliments.
El fast food o menjar ràpid, com a estil d’alimentació (i fins i tot de vida), és –sota els paràmetres més comuns i coneguts–, d’origen nord-americà. Comença, a mitjan segle XIX, amb l’elaboració de menjars bons i llestos.
Els resultats de les recerques científiques han revelat que els sistemes necessaris per a detectar els sabors –els sentits del gust i l’olfacte– estan ben desenvolupats abans de l’infantament. Després del naixement, el nadó ja és capaç de percebre els sabors dolç, agre i amarg tastant menjars tan bé com una àmplia varietat d’aromes.
La textura dels aliments El sabor i la textura són dos criteris que s’utilitzen per a caracteritzar i acceptar o rebutjar els aliments. El delicat sabor d’una torta del Casar, típica
Els sentits del gust i de l’olfacte són instruments que contribueixen a modular la gana, en tant que des d’una perspectiva evolutiva, es pot conjecturar que la sensació de plaer alimentari va haver de sorgir de la necessitat de distingir en la variada oferta de la naturalesa els elements òptims i sans dels perjudicials i fins i tot verinosos.
Com aconseguir que puge el suflé? Com coure la carn perquè siga tendra? Com evitar de malmetre la maionesa i, si s’ha triat, tornar a lligar-la? Cal posar rovell d’ou en l’allioli? I per què a vegades es diu que la salsa necessita un additiu, siga patata bullida, siga molla de pa arremullada en llet?
La història de l’alimentació humana ha tingut tres instants crucials. El primer es va produir fa dos milions i mig d’anys en algun lloc d’Àfrica, quan alguns prehomínids van començar a incorporar petites porcions de carn a la seua dieta vegetariana.