Mons humans, mons naturals reuneix quaranta textos basats en la més tradicional concepció de la història natural: la contemplació de la natura.
Les formigues són éssers tan comuns com especials. Les trobem pràcticament en tots els racons de la Terra, i la seua capacitat d'organització és cridanera.
En el seu llibre El hombre prehistórico es también una mujer, la prehistoriadora Marylène Patou-Mathisl s'ha endinsat de ple en els clixés i estereotips sobre les dones en la prehistòria.
La vigilància epidemiològica de virus basada en aigües residuals és una eina molt útil per a estudiar malalties, com és el cas de la provocada pel virus del SARS-CoV-2.
Entrevista a Lori Marino
L'ésser humà té certs biaixos, com el biaix del supervivent. Alguns d'aquests biaixos semblens ser adaptatius, i altres, limitacions de la nostra capacitat d'assimilar informació.
Els avanços recents en la investigació sobre sistemes complexos, simulacions computacionals i bases de dades a gran escala estan aplanant el camí per al desenvolupament d’una vertadera teoria matemàtica de la història humana.
La nostra evolució ha desenvolupat una sèrie d’innovacions tècniques, com el control del foc, l’agricultura i el ferrocarril, que han transformat no sols com mengem, sinó també com vivim.
Quins van ser els factors que van fer possibles els experiments urbans al final de l’Holocè i quines pressions selectives van provocar que les ciutats tingueren més èxit que altres alternatives?
El taxol és un dels antitumorals més valuosos a la nostra disposició. Des que va eixir al mercat en 1993, s’ha utilitzat per a tractar més d’un milió de pacients afectats per càncers diversos.
És un error comú associar la sensació de plaer amb la dopamina, ja que intervenen molts més elements. L'ésser humà cerca permanentment el plaer i la generació d’expectatives, sorpresa i desig.
La hipòtesi més acceptada sobre l'origen de les normes sosté que han estat modelades pels processos de selecció cultural, però cal una explicació evolutiva per a rastrejar els orígens de la normativitat incipient en els primers humans.
Al llarg de la humanitat s’han identificat dos modes de vida aparentment oposats: un tipus de vida mòbil de caire nòmada i itinerant i un altre més estable i permanent, definit com a sedentari.
La resistència als antibiòtics és un dels majors reptes de salut pública. Però, quin ha sigut l'impacte de la COVID-19 en aquest fenomen?
El 13 de desembre de 2021 fa finalitzar l'activitat eruptiva del volcà de la Palma. Des de la seua erupció, la ciència va ser essencial per gesitonar la crisi.
Fer una missió tripulada a Proxima Centauri és, per ara, una tasca que comporta diversos problemes i reptes que encara no podem resoldre.
Parlar de la vida és parlar de cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació represente un paper tan rellevant?
El nou número de Mètode, Vida Social, ens ofereix una lectura estimulant sobre l'origen de les societats humanes des d'un punt de vista evolutiu.