El prestigi cièntific de l’Institut d'Astrofísica de Canàries s’ha consolidat a nivell internacional gràcies als descobriments dels seus astrofísics.

Els dolls són els canals pel quals ingents quantitats d'energia i matèria són transportades des dels nuclis de les radiogalàxies i dels quàsars a l'espai intergalàctic.

L’acceptació definitiva de l’existència d’estels de neutrons es va produir el 1967, quan es descobreix el primer púlsar.

L’acreció sobre un objecte compacte és el mecanisme més eficient per generar energia; per exemple l’eficiència en la síntesi de l’heli a partir de l’hidrogen és, a penes, una dècima part d’aquell»

Fundat el 1908 pel catedràtic Ignacio Tarazona, l’Observatori de la Universitat de València va quedar instal·lat en l’edifici del carrer de la Nau, on va complir durant molts anys la triple funció de donar suport a la docència, ser un centre d’investigació i promoure la divulgació astronòmica.

És possible convertir part de l’energia continguda en una ona electromagnètica en una ona gravitatòria

Fins fa molt poc es pensava que l’univers solament contenia galàxies, matèria fosca i radiació, però les observacions recents de supernoves llunyanes de tipus Ia semblen indicar que actualment l’expansió de l’univers es va accelerant. Si això resulta definitivament cert, deu existir algun altre component energètic que produesca la força.

Els mapes tridimensionals de la distribució de galàxies a gran escala, allò que anomenem la macroestructura còsmica, ens mostren un univers on les galàxies s’agrupen en cúmuls i formen estructures més grans en forma de parets i filaments. Com es construeixen aquests mapes?

El Grup d’Astronomia i Ciències de l’Espai (GACE) naix a finals dels anys vuitanta com una línia d’investigació dins del Departament de Matemàtica Aplicada i Astronomia que més tard es consolida dins del Departament d’Astronomia i Astrofísica i en l’Institut de Ciències dels Materials de la Universitat de València.

El ràpid desenvolupament actual dels mètodes i de les tècniques d’observació en astronomia permet l’estudi d’objectes cada vegada més dèbils i llunyans, i dóna lloc a nombrosos descobriments de fenòmens l’existència dels quals ni tan sols se sospitava, com els estels Be.

L’interès de l’home per mirar el cel ha estat una constant al llarg de la seua història. Tenim constància d’aquesta atracció des de les primeres civilitzacions, el que converteix l’astronomia

Una exposició naix de la investigació i de les idees, que prenen cos de vegades d’una manera tan senzilla com un tros d’ambre trobat en una illa.

S’han invertit grans quantitats de recursos, i no solament econòmics –sempre escassos–, en la formació de nous recursos humans. Essencialment en –o a través de– les nostres universitats. En tenim d’excel·lents. Són necessaris, sembla. Però també sembla que ja no hi caben de cap manera en el nostre sistema.

La ciència representa un paper destacadíssim en la nostra vida. I, tanmateix, el desconeixement dels avenços científics resulta cada vegada més inquietant.