Aquesta monografia explora el tema del transhumanisme i proporciona arguments per poder participar en el que potser serà el debat més transcendent de la nostra història.
Parlem amb Carme Torras, investigadora en robòtica, sobre la seua recerca en robots assistencials i sobre la perspectiva ètica de la robòtica.
La trufa negra ha anat guanyant presència a les nostres cuines. Les sequeres i el canvi climàtic han afectat la trufa silvestre, que actualment es troba en perill d’extinció.
Els laboratoris duaners es van crear al segle XIX pels governs per utilitzar la química en la lluita contra el frau en la importació d'alcohol.
La investigació bioquímica a la Universitat de València va intentar iniciar-se l'any 1921 sense èxit. En els últims 50 anys aquests anhels han estat satisfets.
Els importants estudis en la teoria col·loidal del químic Rocasolano recorden que la ciència durant el franquisme no era patrimoni del progressisme laïcista.
L'oxigen té un paper fonamental per al correcte funcionament del nostre organisme, però les espècies tòxiques poden ser perjudicials en alguns teixits.
El món de la salut mental està envoltat d'enemics. Per això, a la Comunitat Valenciana s'està posant en marxa una convenció ciutadana sobre salut mental.
El nou número de Mètode, dedicat al transhumanisme, reflexiona sobre el futur de la humanitat.
Vicent Flor signa aquesta crònica sobre l'erupció volcànica a La Palma, des de la perspectiva d'un visitant de l'illa colpejada pel fenomen.
Parlem de desinformació en la pandèmia de COVID-19 amb la metgessa i comunicadora sanitària Esther Samper.
«No hi ha un sol indicador que aconselle que es vacune amb una tercera dosi a la població general»
Entrevista a Margarita del Val
Parlem amb la viròloga i immunòloga del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa sobre les vacunes de la COVID-19 i l'epidèmia provocada pel SARS-CoV-2.
La descripció de la «fada dels boscos valencians» o Valenciolenda fadaforesta, una nova espècie, i gènere, per a la ciència.
CRISPR ha inspirat moltes pàgines de bioètica i poques d’epistemologia, però cal diferenciar les dades que generem i el coneixement que obtenim.
El dilluns 8 d'octubre de 2001, Pere Estupinyà va començar la seva carrera com a divulgador científic. Ho recorda en aquest article.
La crisi sanitària del coronavirus no ha alterat la urgència de reflexionar sobre el canvi climàtic; en tot cas li ha afegit una altra dimensió i ens ha mostrat que problemes ambientals, econòmics o de salut estan interconnectats i tenen punts en comú.
En la seua col·laboració del darrer número de Mètode, els artistes Anna Moner i Sebastià Carratalà revisiten les expedicions muntanyenques del segle XIX i ens inviten a reflexionar sobre les cicatrius del planeta i la nostra capacitat de suturar-lo.
És necessari un canvi per a transformar la realitat rural a través de l'empoderament de la seua societat, fent-la partícep d'aquestra transformació.
El big data és un dels grans negocis del futur, però té un efecte nefast per al medi ambient, amb un enorme consum d'energia i emissions de diòxid de carboni. Encara que els processadors han guanyat en eficiència, la quantitat d'informació creix de forma exponencial.
Sempre que les societats pateixen un daltabaix, la literatura se n’ha fet ressò. Açò ha ocorregut amb epidèmies com la pesta negra.
Els incendis van reduir-se a mínims històrics durant el període del confinament en el País Valencià. Açò significa que és possible erradicar quasi per complet els focs originats per la mà humana.
No hi ha prou amb abordar la crisi climàtica, cal fer front al conjunt de problemes que contribueixen a la superació dels límits planetaris
Aquesta dècada és decisiva en la lluita contra el canvi climàtic. Tant en les polítiques de mitigació com d’adaptació.
El coronavirus ha suposat una aturada de l'activitat econòmica i de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, però si no es prenen mesures, en acabar la crisi actual, les emissions tornaran al seu camí habitual.