Els éssers humans, al contrari que alguns animals, no ens basem en la genètica per a trobar la parella perfecta. Intervenen molts condicionants socioculturals.
L'ambientòleg Andreu Escrivà enceta la secció «Diccionaris futurs» plantejant una qüestió: Encara no és tard per a reaccionar davant la crisi climàtica?
En el segle XVII era difícil aconseguir i mantindre un buit parcial. En el XXI, el repte és aconseguir en laboratori un ultrabuit com mai es va poder somiar aleshores.
Els comportaments típics davant una malaltia no són únics dels humans, s'han trobat en pràcticament tots els animals estudiats.
Josep Roselló recupera el diari del terratinent Joan Peris Perdiguer per relatar la vida diària del món agrari valencià de finals del s. XVII.
L'arquitectura de Miquel Àngel reflecteix l'esperit del Renaixement: una fusió entre les formes de coneixement, entre l'art i la ciència.
A abril de 2021, el dron Ingenuity va volar per l'atmosfera de Mart. La seua finalitat era demostrar la viabilitat de realitzar vols en la tènue atmosfera marciana.
La Jungla de Cristal compta amb un forat de guió, que es podria justificar si utilitzarem el principi d'incertesa de Heisenberg, pel quan no poden establir-se amb precisió determinats parells de variables físiques.
Alguns mamífers experimenten una sensació de picor i coentor en tastar fruits amb capsaïcina. Aquesta mutació ha persistit amb l'evolució dels mamífers.
El canvi climàtic protagonitza el debat mediambiental des de fa tres dècades. La lluita necessita un nou enfocament, basat en la política ciutadana i la transformació social.
Els impactes del canvi climàtic no són homogenis per a totes les persones. Per tant, integrar una perspectiva de gènere en la investigació sobre el canvi climàtic pot ajudar-nos a examinar les estructures i relacions de poder.
La fotografia és una forma innovadora i estimulantd’exposar el terrible dany que elséssers humans estem infligint al món natural
Ressenya de 100 qüestions per identificar la pseudociència, manual de pensament crític de Jordi de Manuel i Jesús Purroy.
Understanding the discourse of aging analitza les perspectives sobre l'envelliment en els discursos dels mitjans de comunicació i la cultura de masses.
Ressenya d'Ecologismo real, l'última obra de José Miguel Mulet, sobre les propostes de la ciència per a lluitar contra el canvi climàtic.
Ressenya d'El fin de todo (astrofísicamente hablando) de l'astrofísica australiana Katie Mack, sobre els possibles finals de l'univers.
Ressenya de l'obra Panses a l'ombria del Benicadell, obra de Carles Fuster que analitza la tradició d'escaldar la pansa a la Vall d'Albaida.
L’estudi de les respostes de tolerància dels cítrics al canvi climàtic pot mostrar-nos les claus per a desenvolupar noves varietats de cítrics capaços de resistir les futures condicions ambientals i mantenir la producció.
Ressenya de l'obra ¿A qué altura está el cielo? de Jorge Mira, guanyadora del Premi Ciencia en Acción al millor material didàctic.
Les muntanyes són una de les regions més efectades pel canvi climàtic. Analitzem la seua importància i els problemes als quals s'enfronten.
La divisió del temps geològic més recent està basada en esdeveniments de caràcter climàtic provocats per variacions en l’òrbita i l’eix de rotació de la Terra a escala de milers
Aquest monogràfic presenta una selecció d’assajos i perspectives sobre les múltiples dimensions de l’actual crisi climàtica, caracteritzada per les amenaces que planteja el canvi climàtic antropogènic
Aquest article defensa que la teologia no hauria de continuar ensenyant-se a les universitats. No pot ser una ciència, ja que es basa en la fe i l'autoritat.