Els crims violents que cometen les persones comunes són en la majoria dels casos, el resultat de la posada en marxa de l’agressió afectiva (també coneguda com a agressió impulsiva o reactiva).
En els somnis, l’àrea encarregada de tasques cognitives superiors i complexes està inhibida, cosa que contribueix a l’aparició de fantasies allunyades de la realitat i a la manca de coherència típica dels somnis.
Fins a quin punt els ximpanzés cacen cooperativament? L’evidència disponible apunta que, amb experiència, són capaços de coordinar-se, però no queda clar si també poden col·laborar segons una estratègia compartida.
La socialitat proporciona als primats beneficis com una xarxa de suport més gran i més oportunitats d’aprenentatge, però també planteja reptes relacionats amb la competitivitat i la coordinació.
Els primats constitueixen un ordre que engloba més de tres-centes espècies, entre les quals estem els éssers humans. Potser per això ens atrau i ens fascina el seu estudi.
Jeroni Munyós, astrònom valencià del segle XVI, va fer importants observacions de la supernova que va explotar el 1572, d’eclipsis, estels… així com cartografies d’enorme precisió de tot el nostre territori.
Per a l’autor, l’estudi del sexe és molt més ampli i interessant del que imaginem, tant des de la part endocrina i fisiològica, com des de la psicològica i la sociològica.
El primatòleg Jordi Sabater Pi (1922–2009) no considerava el dibuix un simple entreteniment ornamental, sinó una part nuclear del procés d’observació i d’investigació del món.
El Dr. Hans Beutelspacher va joguinejar amb comportaments monstruosos durant la Segona Guerra Mundial, abans de tornar amb la mateixa facilitat al seu estat «humà», en el qual més tard va desenvolupar una destacada carrera en el camp de la bioquímica del sòl.
Entrevista a Tomàs Marquès Bonet
L'antropòloga i activista ecofeminista ens parla de les claus d’una transició ecològica justa, els canvis socioculturals que pot provocar i els discursos que es generen al voltant d’aquests debats.
L'escassesa de matèries primeres és una realitat evidenciada en el trencament de les cadenes de subministrament d’un munt de productes. El problema de l’esgotament dels minerals esdevé no només en una absència de materials, sinó en una insuficient energia.
El sistema alimentari, a més de tenir la capacitat de deixar de contribuir al col·lapse, també pot contribuir a la mitigació del canvi climàtic.
La principal tasca que es proposa Jaume Franquesa en aquesta obra és indagar sobre l’oportunitat perduda per a fer un veritable canvi social aprofitant l’apressant transició energètica.