Els dissenys de Diego Mir han transcendit la seua figura i s'han convertit en símbols de participació ciutadana.
Aquests dies es compleix el desé aniversari de la catàstrofe de Fukushima. Després del terratrémol i el tsunami, la ciutadania va utilitzar diversos instruments per a mesurar els nivells de radiació.
La ciència ciutadana produeix una comunicació bidireccional que millora l’alfabetització científica de la societat
Les ciències socials i les humanitats promouen la participació del públic general i generen un coneixement cocreat en l'àmbit de la ciència ciutadana.
Observació de les referències socials i culturals que hi ha darrere de les plantes icòniques del modernisme
El coneixement de les espècies endèmiques del territori és necessari per a abordar qüestions ecològiques i, així, protegir la nostra particular i valuosa fauna aquàtica.
El catedràtic d'Ecologia reivindica la investigació dels entorns semiàrids i la necessitat d'un vessant més humà en la ciència.
Les microreserves de flora són fonamentals per a protegir i conservar la flora endèmica, rara o amenaçada en el nostre territori.
Repàs de la trajectòria vital de Ramon Folch i Guillèn, un dels referents del pensament socioecològic.
«Em preocupa la facilitat amb què la societat es creu coses absurdes»
Entrevista a Carlos Hermenegildo
El vicerector d’investigació de la Universitat de València ofereix la seua visió de la pandèmia com a gestor universitari i especialista en salut.
El debat entre les ciències socials i les ciències experimentals ha desbordat l’entorn acadèmic per a entrar a les sobretaules d’arreu del món.
El concepte de ciència ciutadana implica tensions al voltant de la naturalesa social de la veritat científica
En l’última dècada la investigació científica basada en la col·laboració de la ciutadania ha crescut exponencialment.
La participació activa de la societat en la ciència no és nova. Hi ha àmbits com l’astronomia o la botànica, per posar només dos exemples preclars, en què el pes
Els autors es pregunten si la pèssima gestió de la pandèmia és un tema conjuntural o deriva de la mateixa naturalesa humana que ens fa confiar en un desenllaç feliç, encara que les dades ens suggerisquen el contrari.
La nova soca del coronavirus identificada al Regne Unit es diferencia d'altres per les mutacions que presenta. Ens ho explica la investigadora de FISABIO Alma Bracho.
El tipus de mascareta més eficaç dependrà de per a què les volem utilitzar. Hi ha tres tipus: les autofiltrables o EPI, les quirúrgiques i les higièniques.
Anabel Forte, professora d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, explica per què és difícil fer bones prediccions de la pandèmia.
Anabel Forte, professora d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, analitza la discrepància en les dades sobre la COVID-19 a Espanya.
És útil parlar d'onades en la pandèmia de COVID-19 o potser altres metàfores, com la l'incendi forestal, poden ser més apropiades?
Durant centenars d’anys, els astròlegs tractaven de relacionar l'aparició sobtada de cometes i la seua presència al cel amb vaticinis de fets que esdevindrien, normalment infortunis
El cómic autobiogràfic permet parlar del càncer des de la perspectiva de l'humor i compartir l'experiència de la malaltia.
Gràcies a la seguretat alimentària, malalties com el tifus i el còlera pràcticament han desaparegut, mentre que altres com la salmonel·losi o la listeriosi estan controlades.