Regalant el nostre ADN i les nostres dades genètiques, regalem l’ADN i les dades genètiques de tota la nostra família biològica. Cal pensar si l’objectiu que s’ho val.
Entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà. Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència. Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí?
Una cosa és ser conscient del cicle astronòmic anual i una altra descobrir els mecanismes de la vida. No sabem amb certesa quina, però alguna cosa va passar en el que ara és Europa fa uns 40.000 anys.
El llibre és tant una biografia de Carlos González, de les penes i alegries per les quals va haver de passar, com també, si m’ho permeten, de la mateixa estació de Robledo de Chavela i dels vaivens que va patir, segons els objectius de NASA van canviar o canviaven els interessos del Govern espanyol.
Aquesta obra analitza el registre fòssil dels nostres ancestres més recents a la recerca de l’origen de la compassió, un dels sentiments que acostumem a identificar com a típicament humà.
Estem acostumats a una divulgació en la qual un expert sedueix el gran públic amb recursos narratius i, una vegada captada la seva «víctima», li para una emboscada científica. Aquest llibre no fa això. És literatura, o vol ser-ho. D’altra banda, fa olor de periodisme, però tampoc és un compendi de reportatges.
El llibre de Mark O’Connell Cómo ser una máquina s’endinsa de ple en el transhumanisme. Des d’un plantejament periodístic, i amb una soltesa estilística admirable, O’Connell visita els diferents prohoms d’aquestes disciplines i va exposant els seus plantejaments.
Les retractacions són poques, comparades amb la gran quantitat de literatura científica que es publica cada any, però són importants, reflexiona l'autor.
No podia trobar-se un millor subtítol per a aquesta obra: Històries, anècdotes i consells per a millorar les teves fotografies. I és que d’això tracta. L’autor ha recorregut mig món a la crida i cerca de bones imatges de natura.
Són incomptables els detalls que es podrien destacar d’aquesta obra, que sorprendran i fascinaran tant l’aficionat als ocells i a la naturalesa en general com el professional, que sens dubte descobrirà aspectes sobre els ocells que difícilment hauria imaginat.
Històries naturals s’organitza com un recull d’articles que el nostre autor –novel·lista i biòleg– sistematitza concatenant degudament cadascun dels relats que se’ns exposen. Cada article és tot un món, és a dir, un assaig on la curiositat s’exposa a la llum de la matèria observada.
Matthew Walker fa més de vint anys que intenta donar resposta a les preguntes relacionades amb dormir. És un dels majors experts en la investigació del son, però sobretot és un gran enamorat del tema.
El llibre no és fàcil de llegir, amb uns continguts i una redacció complexos. De fet, pot semblar esgarrifós, ja que presenta una exposició continuada de possibles «terrors» futurs.
A les mans tenim un llibre de divulgació científica de 589 pàgines, una síntesi extensa de l’evolució al planeta, inclosos els humans, apte per a qualsevol persona interessada en el tema amb un coneixement bàsic de la matèria.
Tinc la impressió que la pintura de José Saborit pertany a aquest gènere d’art que podem aplicar-nos amb caràcter medicinal, amb finalitat terapèutica: un art útil per a una vida millor.
L’exploració espacial requerirà sistemes de suport vital que incloguen plantes per a proporcionar nutrients, oxigen, humitat i benestar psicològic, i que servisquen a més per a eliminar deixalles.
El nous enfocaments biotecnològics per a dissenyar cultius amb major resistència a les plagues permetran combatre les pèrdues agrícoles i reduir les aportacions químiques.
La tecnologia d’edició gènica CRISPR/Cas proporciona una nova aproximació per a la millora dels cultius i noves possibilitats en l’obtenció de varietats.
En aquest monogràfic s’analitza la possibilitat de cultivar plantes fora del planeta Terra; exposem avanços de l’edició de genomes com els que han permès, en el meu laboratori, l’obtenció de tomates sense llavors; es valoren estratègies biotecnològiques per a reforçar el sistema immune de les plantes o per a utilitzar-les com a biofactories que possibiliten cultivar molècules d’interès per a la salut o la nutrició. Serà suficient? Arribarem a temps?
Actualment, existeix un intens debat sobre la qüestió del big data o dades massives. Què podem esperar de les dades massives i què no? Parlen les dades per si mateixes?
El catedràtic de la Universitat de València José Antonio Sobrino és contundent sobre la capacitat de reacció contra el canvi climàtic: «Limitar l'augment a 1,5 ºC és pràcticament irrealitzable».