Regar és una tècnica i un art. La tècnica ens permet aportar aigua a voluntat en funció de la quantitat disponible i la qualitat; l’art consisteix a saber utilitzar l’aigua per aconseguir els nostres objectius de producció.
Durant el segle XX, hem quasi duplicat l’esperança de vida, d’uns 45 anys a 80 i escaig i, per això, hem hagut d’enfrontar-nos a la vellesa o els problemes cardiovasculars.
Pot un organisme extraterrestre produir una pandèmia catastròfica al nostre planeta? Aquestes preguntes sorgeixen cada vegada que plantegem portar a la Terra mostres d’altres mons del Sistema Solar, i més encara en un context com el de l'actual COVID-19.
Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.
Amb materials senzills com ara botelles de plàstic, palletes, plastilina i xeringues es poden observar molts fenòmens interessants sobre la pressió en l’aire i l’aigua.
Una epidèmia com la que hem viscut pot fer que isquen les pitjors pors. El cinema i la literatura han sabut emprar aquesta por per a construir guions on una epidèmia és el centre de la història o bé l’excusa al fons.
Aquesta secció de Mètode fa vint anys d’existència. Per a celebrar-ho em semblava interessant recuperar un tema del qual vaig parlar en el número 34: les nebuloses planetàries.
Potser el canvi climàtic no ens afectarà de forma sobtada, però quan passi aquesta epidèmia seria un bon moment per revisar l’estratègia de comunicació.
Els qui ens dediquem a la creació i difusió de coneixement hem de fer ús intel·ligent del seu caràcter contingent i provisional per a promoure la idea que el que poden semblar febleses són, en realitat, els trets que permeten el progrés del coneixement científic i el seu caràcter disruptiu.
Aquest monogràfic respon a la idea de saber-ne més, d’ajudar a entendre millor les relacions entre societat, alimentació i salut.
Adoptar una mirada evolutiva ajuda a explicar per què homes i dones reaccionen de manera diferent davant de determinades malalties infeccioses i a entendre (i combatre) les estratègies dels virus en la seua incessant carrera evolutiva per infectar-nos i propagar-se entre nosaltres.
Imagine que ha de descriure, amb un text escrit i de manera detallada, els moviments que realitza amb les seues mans en lligar-se els cordons de les sabates. Prove si més no a imaginar-ho, però sense moure físicament les mans.
La creixent preocupació per la salut ha avivat l’interès per les relacions entre la dieta i la prevenció de la malaltia. Però, malgrat els notables avanços científics, hi ha encara moltes preguntes sense resposta i molts missatges amb base científica que no acaben d’arribar a la població perquè s’extravien entre falsedats i mitges veritats.
L’existència de Marc Hamer va quedar marcada per sempre als setze anys. Al cap de poc de morir-se-li la mare, el pare li va deixar anar que a casa feia nosa i que anés a buscar-se la vida on fos. El que d’entrada podia semblar el començament d’una novel·la de Dickens es va convertir, per a aquest anglès, en una oportunitat de conèixer a fons la natura i de dialogar amb ella.
A finals de 2019 va aparèixer un nou llibre del destacat historiador de la ciència gallec Xosé Antón Fraga Vázquez, que és de gran interès tant pel que fa al seu contingut com per la seva gènesi.
Els llibres La mujer invisible i El género y nuestros cerebros tenen en comú la reivindicació d’una bona ciència, que permeta enfrontar-se sense prejudicis a les diferències (o similituds) entre homes i dones.
Com a gènere literari, el currículum sembla un de menor, però poques coses escrivim a la vida que tinguin un impacte més gran en tot allò que ens passa.
El llibre Antropocè: la fi d’un món, de l’investigador del CSIC Daniel Closa, està adreçat a qualsevol classe de públic i explica què és i com ens afecta això del canvi climàtic. És una lectura que arriba just en el moment adequat.
Jorge Riechmann és professor de filosofia moral i política a la Universitat Autònoma de Madrid, poeta, assagista i un conegut activista en moviments d’ecologia social. Amb aquest llibre ens fa arribar un assaig que corre el risc de ser adjectivat de múltiples formes en funció de l’òptica de qui afronta la seua lectura.
Tradicionalment, s’ha presentat el llop com l’enemic de l’home, el gran depredador que ens aguaita en el bosc per atacar-nos. Per això se l’ha odiat i perseguit des de sempre. Els pocs casos d’atacs als homes han servit per a justificar matances massives i la depredació sobre el bestiar ha provocat la persecució contínua fins a fer-lo desaparèixer de la major part del territori ibèric.
Lucy Cooke, l’autora de La inesperada verdad sobre los animales, posa els ulls de la biologia evolutiva sobre una acurada selecció de tretze animals per a compartir amb nosaltres un relat zoològic veraç, alhora que enginyós i divertit.
La moralitat es defineix com «el conjunt de costums i normes que es consideren bones per a dirigir o jutjar el comportament de les persones en una comunitat», però alguna vegada ens hem parat a pensar si la biologia ha representat un paper clau en l’establiment d’aquests valors morals en la nostra societat?
L’editorial Libros del Jata, dirigida pel naturalista i professor de la Universitat del País Basc Gustavo Renobales, continua la línia ja iniciada en 2015 amb La historia natural de Selborne, de Gilbert White, dedicada a la traducció i difusió d’obres científiques amb alt valor divulgatiu que restaven fins ara fora de l’abast de milers de lectors potencials per raons idiomàtiques.
