El volum inclou aproximacions molt valuoses a les qüestions que més preocupen avui en aquest camp, com la necessitat de l’ètica en la comunicació de la salut o la d’evitar les fake news.
En l’obra s’analitzen dues característiques principals de la bellesa: la simetria, amb totes les seues variants, i el concepte de naturalitat matemàtica.
Estem davant d’una obra d’art pels dibuixos i les fotos, però que alhora és una eina divulgativa de primer ordre que ens mostrarà una part essencial del nostre patrimoni natural i ens evidenciarà la importància de conservar-lo.
És un llibre de gran utilitat com a guia de camp i obra de consulta obligatòria per a tots els interessats en l’apassionant món de les plantes ornamentals.
El bioquímic i bioinformàtic Héctor Tejero i l’antropòleg Emilio Santiago deixen clara una cosa: el Green New Deal no és la solució definitiva al canvi climàtic.
Explorar la diversitat d’estratègies utilitzades per diferents organismes per a enfrontar-se al càncer pot proporcionar-nos nous coneixements sobre aquesta malaltia.
Segles abans que Armstrong i Aldrin arribessin a la Lluna, diversos personatges de ficció ja hi havien posat el peu. A falta de mitjans reals per fer-ho, la literatura podia facilitar el viatge.
Jon Butterworth va visitar l’IFIC, a València, per a parlar dels reptes i de les oportunitats que té la física de partícules per a mantenir l’interès del públic.
Francesc Salvà es va implicar en la difusió dels nous coneixements mèdics. Com a afició, es va endinsar tan intensament en el nou món de l’electricitat que va fabricar el primer telègraf elèctric de què es tinga notícia.
Elizabeth Rasekoala ha estat guardonada per la seua lluita en favor de la diversitat, la inclusió sociocultural i de gènere en la divulgació, l’aprenentatge i la pràctica de la ciència a l’Àfrica.
L’evolució de la resistència als antibiòtics és probablement l’exemple més espectacular d’evolució d’innovacions en un sistema biològic que hem pogut observar en temps real.
L’investigador Max Boykoff acaba de publicar el llibre Creative (Climate) Communications. Ací ens ofereix algunes de les idees clau que desenvolupa en la seua nova publicació.
Els miasmes –un nom espantable que amagava un desconeixement sòlid– eren els suposats vapors portadors de partícules de «matèria corrompuda» que causaven les malalties infeccioses. Hi creia tothom fins que es va reconèixer el paper dels microbis.
D’on ve la pervivència d’idees medievals curulles de creences i mancades d’observacions? Com és que animals medievals inventats, com ara la salamandra o l’uroborus, es van considerar durant tants segles éssers reals?
Tres dècades després de l'accident que va arrasar Txernòbil, la biodiversitat s'ha recuperat convertint aquesta zona en una mena de laboratori evolutiu.
El primer objecte del cinturó de Kuiper que New Horizons ha visitat, després d’abandonar Plutó, es va anomenar provisionalment Ultima Thule i recentement ha rebut el nom d’Arrokoth.
L’estudi de l’evolució enfront de la incertesa ambiental és crucial per a entendre la diversitat biològica, ja que diversificar les estratègies de vida és clau per a sobreviure i reproduir-se en un ambient incert.
Si volem preservar ecosistemes funcionals per al futur i continuar gaudint dels seus serveis, també cal protegir la diversitat filogenètica i la funcional. Però per fer-ho no n’hi ha prou a delimitar espais protegits.
«L’interès per l’explotació dels recursos del nostre satèl·lit s’intensifica», lamenta Enric Marco. I es pregunta: «Protestarem per conservar aquest patrimoni cultural o, com sempre, ens quedarem a la Lluna de València?»