Mariño reflexiona sobre com es recorda a Jean-Baptiste Lamarck, qui va morir pobre, cec i oblidat i ha sigut relegat a un conte de girafes que es repeteix cada vegada que algú tracta d'explicar les seues idees.
El pingüí carablanc (Pygoscelis antarcticus), considerat un bioindicador de canvi dels ecosistemes antàrtics, ha entrat en un dramàtic declivi pels canvis en les temperatures que afecten l’abundància de les seues preses.
La mecànica per a atorgar l'Oscar a la millor pel·lícula de l'any és una mica complexa i, fins i tot, a voltes no s'entenen els mèrits d’algunes guardonades, com li va ocórrer a l'autor el 2022 amb Tot a la vegada a tot arreu.
La ciència necessita aliar-se amb l’art perquè el llenguatge artístic, calidoscòpic i infinit, és capaç d’arribar allà on mai ho farà una gràfica de l’IPCC, una lectura d’un satèl·lit de la NASA o un informe tècnic del CSIC.
En aquesta distopia, l'autor ens fa reflexionar sobre què és allò que ens defineix com a humans, al mateix temps que ens introdueix idees colpidores sobre la ciència, la societat, la cultura i la condició humana.
Pardals al cap és una barreja d'un quadern de camp, unes memòries d'infantesa i un assaig d'història de l'art, on es descobreix l'observació de les aus que ha dut a terme el seu autor, Stanislaw Lubienski, al llarg de la seua vida a Polònia.
Un retrat de Jordi Sabater Pi dibuixat amb paraules esbossa la vida del naturalista amb el focus ficat en els vora trenta anys que va passar a la Guinea Espanyola fins que la colònia es va independitzar.
El propòsit de Regénesis és mostrar les evidències de la destrucció del medi ambient amb el sistema de producció alimentària actual i proposar un model alternatiu i aplicable a escala mundial.
Asimptomàtic, de Joan-Carles Martí, i El Sr. C, el meu estimat monstre, de Laia Obregón-Dans, aprofundeixen en els diferents pacients de càncer, així com en la relació metge-pacient i en el procés d'emmalaltir.
Joan Fontcuberta crea històries mitjançant la fotografia i altres fonts documentals amb les quals emula objectes d’estudi i metodologies pròpies de les ciències naturals parodiant els mecanismes de legitimació del coneixement científic.
És fonamental tindre en compte el marc cultural del storytelling –la comunicació cultural de la ciència– a l'hora de comunicar la ciència a públics de diferents cultures per a una major eficàcia.
En el món occidental, el cristianisme ha produït relats que han servit de referència a la investigació científica durant segles. Ací s'analitzen dos d’aquests exemples –la història de la creació i la història de Noé i el diluvi universal.
Aquest article ofereix una revisió dels principals canvis en la manera d’acostar el fet científic a les audiències a través de les noves narratives que ofereixen les xarxes socials, caracteritzades per l'ús quotidià i la verticalitat.
Aquest monogràfic aporta nous punts de vista sobre el paper dels relats en la configuració del pensament científic i sobre el mode en què aquest recurs ajuda a comunicar la ciència d’una manera eficaç.
Les propietats peculiars de la magrana van generar metàfores i al·legories que van evolucionar amb patrons culturals propis en camps tan diversos com la literatura, la pintura, l'escultura i la llengua.
Els deserts representen ecosistemes únics que suporten una important biodiversitat vegetal i animal. A més, ocupen gairebé una quarta part de la superfície terrestre i estan hábitats per més de 500 milions de persones.
Els autors fan un recorregut històric des de l'edat mitjana fins al segle XX sobre la indústria del cànem a l'estany de Montcortès, a Catalunya, a partir de l'anàlisi de les capes de sediments del llac.
Els estudis de Loeske Kruuk, catedràtica de Biologia de la Universitat d’Edimburg, han impulsat l’anàlisi de la genètica quantitativa en poblacions naturals i el seu ús per a posar a prova els fonaments de la teoria evolutiva.
L’Amazònia té un paper crucial en el clima del planeta i, per tant, en el nostre benestar, a més d'albergar una àmplia diversitat de grups socioculturals. La desforestació i degradació suposen les majors amenaces.
Les condicions meteorològiques durant l'exili republicà l'hivern de 1939, període conegut com la Retirada, no van ser excessivament adverses per al trànsit a peu pels passos de muntanya, a excepció dels dies 29 a 31 de gener.
El valor del Manifest de Prada no es troba només en el seu pes històric de les transformacions en la ciència i l'organització política dels anys seixanta i setanta, sinó també en la interpel·lació actual com a agents actius en l’ecologia lingüística humana.
Els boscos són la llar de més del 80% de la biodiversitat terrestre, però en la mesura que els arbres estan menys adaptats a les condicions climàtiques actuals, són més vulnerables a les plagues, sequeres i incendis.
Les històries ens han acompanyat des de sempre. Aquest nou número de la revista Mètode aborda, precisament, l'storytelling a la ciència, és a dir, la narració d'històries de la ciència en diversos formats i aplicacions.
El càncer de pròstata destaca perquè més del 90% dels pacients sobreviuen als cinc anys, malgrat que algunes proves per a detectar-lo han estat controvertides pels riscs/beneficis que reporten, com és el cas del PSA.