El major repte de la neurociència és comprendre com sorgeix la ment autoconscient a partir de l’activitat electroquímica de la protuberància de cèl·lules que tots transportem dins del crani.
El llibre de Montoliu exposa com ha arribat als laboratoris l’edició genòmica i, en particular, la tecnologia CRISPR.
Les modificacions epigenètiques tampoc alteren el missatge que contenen els gens. Únicament regulen la seva expressió de manera simple i econòmica, sense necessitat d’anar sintetitzant factors de transcripció.
Ciència i memòria: vet ací el contingut d’aquest número de Mètode, coordinat per l’arqueòloga Elisa García-Prósper i el metge forense Manolo Polo-Cerdá. A més, en aquest número 101, donem la benvinguda a quatre nous columnistes. Un Mètode que es reinventa i que posa la ciència al servei dels ciutadans.
Entrevista a Robert Sapolsky, professor de la Universitat de Stanford (EUA), on ens parla sobre algunes de les qüestions més actuals de la biologia.
Encara avui, el Muluia manté en bona part de la seua conca baixa un acceptable estat de conservació pel que fa a la qualitat de les aigües, la vegetació i les comunitats animals.
«Escriure sobre les dones de l’observatori de Harvard va ser una revelació per a mi»
Entrevista a Dava Sobel
Entrevista a Dava Sobel, escriptora i divulgadora científica.
Suposada gratuïtat, nous models de negoci, protecció dels drets d’autor i permisos de reutilització dels continguts publicats en obert. Aquestes són les claus de les publicacions adherides al moviments d'accés obert.
El passat maig es va inaugurar l'exposició «Mètode: 100 números de ciència», en ocasió dels primers 100 números de la revista, al Centre Cultural La Nau. L'exposició podrà visitar-se fins al 15 de setembre.
L’exhumació dels cossos de les víctimes de la dictadura franquista és imprescindible si volem que la seua memòria no ens desperte per les nits com un fantasma vaporós del passat.
La biònica ha revolucionat la indústria sanitària amb la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades.
Els avanços tecnològics en l’estudi del genoma ens permeten inferir qui i com era l’amo d’unes restes trobades, per exemple, en una fossa comuna o una tomba anònima: on va viure, com era físicament, o quin era el seu origen familiar.
Les ciències forenses possibiliten l'obtenció de proves formals aplicables a les reivindicacions de la memòria històrica. A Espanya, l'estudi dels cervells de Pedraja ha permès conèixer la veritat vuitanta anys després.
La transcendència en Alex Francés és memòria i dol, és un camí poques vegades rectilini, un trànsit del dolor a l’oblit i del dolor al record.
Un dels pilars dels estudis bioantropològics són les col·leccions osteològiques identificades. Aquest treball té com a objectiu descriure aquest patrimoni i mostrar la importància que té.
L’arqueologia i l’antropologia forense han tingut un paper important en la identificació de soldats de la Primera Guerra Mundial. En aquest procés d’identificació, arqueòlegs i antropòlegs físics i forenses tenen un paper inestimable per poder commemorar i proporcionar un enterrament digne als qui van donar la vida pel seu país.
La necròpoli romana del carrer de Quart de València és el cementeri més antic conegut de la ciutat. A partir de la seua anàlisi arqueològica i bioantropològica, s’aborden diverses problemàtiques desconegudes fins fa molt poc temps: costums funeraris, estratificació social, paleodemografia, qualitat de vida i malalties, alimentació o economia.
Aquest monogràfic ofereix una visió pluridisciplinària d’una memòria històrica diversa, analitzada des de prismes científics diferents però alhora complementaris, per a donar llum i valor probatori a fets heterogenis a partir dels vestigis biològics del passat.
La sorpresa provocada per un plantejament inquietant o un mag en el seu espectacle genera un enigma que el nostre cervell vol comprendre. I això ho infrautilitzem en divulgació científica.
Com en els bons temps de les antigues relacions agràries, la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana ofereix un tracte als llauradors interessats a conservar la diversitat al camp: llavors hortícoles de sempre a canvi d’informació.
Els avenços tecnològics, com ara els telescopis i els microscopis, ens han permès engrandir el nostre món, cap amunt i cap abaix. Els microbis són un exemple de les dues escales, les petites i les grans.
Ara tenim més informació que mai sobre nutrició, però, alhora, tenim grans dificultats per a identificar la informació fiable.
Entrevista a Hanna Kokko, catedràtica de Biologia Evolutiva de la Universitat de Zuric.