El concepte de «sang i terra» com a determinant de la història es troba en l’obra de Franz Termer uns deu anys abans que els nazis l’utilitzaren com a ideologia oficial de l’Estat.
En una Alemanya presa per un antisemitisme creixent i generalitzat, i més tard amb l’ascens del nazisme, la física d’Einstein es va rebre amb hostilitat i va ser atacada per motius racials.
La vida acadèmica es va veure més afectada pel nacionalsocialisme a Viena que en qualsevol altra ciutat d’Alemanya, a causa de la gran quantitat de científics d’origen jueu.
El Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) va nàixer en 2009 amb l’objectiu d’impulsar la transferència de coneixement. Marisol Quintero, CEO de Bioncotech, escriu sobre aquest espai.
Els científics de l’Alemanya nazi van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres.
En aquest monogràfic «Ciència i nazisme» s’ha buscat mostrar el nivell d’implicació del món universitari germànic amb els postulats nazis.
Als monestirs medioeuropeus de la baixa edat mitjana monges com Hildegarda de Bingen rivalitzaven amb els monjos en excel·lència intel·lectual.
Què fan els científics quan expliquen i exposen la seua recerca o la dels altres? Comuniquen la seua recerca o la divulguen?
Per a evitar possibles brots psicòtics, els astronautes de l’Estació Espacial Internacional conversen setmanalment amb amics i familiars, així com amb un cirurgià de vol i amb un psicòleg.
De la recollida silvestre s’ha passat a la seua domesticació i cultiu. Però per a tindre espàrrecs al nostre hort, primer hem de conèixer aquesta curiosa planta.
Greta Thunberg i els nostres joves ens recorden que no podem continuar mirant cap a una altra banda. En cas contrari, els estaríem negant el dret a la vida. A ells, als nostres fills i filles. I per descomptat, a nosaltres mateixos.
El divulgador Pere Estupinyà enumera quatre possibles papers davant «això de la comunicació científica»: cap paper, un paper col·laboratiu, un d'involucrat-hobby i un de professional.
De probable origen paleolític i present en les més remotes civilitzacions, la fona és antiga i ubiqua no solament com a arma, també com a paradigma del moviment circular.
Al llarg del temps, diversos autors han intentat aglutinar en obres de caràcter divulgatiu la gran història del coneixement científic. Una mostra és el Vestiges de Robert Chambers.
La indústria dels colorants va constituir el primer sector empresarial de llarg abast nascut directament d’un descobriment científic. Una circumstància que seria clau perquè les nacions desenvolupades prengueren consciència de les implicacions que se’n deriven i estimularen la investigació.
Si volem citar obres en què els elements químics tenen un paper destacat en la trama, no ens faltarà material.
El nacionalsocialisme va arribar al poder adoptant l’estratègia electoral d’un partit de masses, però amb el suport d’elits extraordinàriament ben formades.
Un dels espectacles més grandiosos de què un astrònom de trinxera pot gaudir és el ball còsmic que alguns planetes realitzen en fer-se de nit.
En ciència les excepcions poden ser una mina d’oportunitats o una gran pèrdua de temps, i no hi ha manera fàcil de distingir-les per endavant.
Quan en astronomia tenim un misteri sense explicar és temptador recórrer a la hipòtesi “intel·ligència alienígena". En el cas de ‘Oumuamua, no hi ha manera de confirmar ni de refutar aquesta teoria.
El nostre ADN no és nostre, sinó que és un trencaclosques d’ADN, llegat dels nostres ancestres. Som portadors de petits fragments d’ADN dels nostres rerebesavis i rerebesàvies
Cordelia Fine es dedica a desmuntar una visió esbiaixada del comportament humà, en el qual podem trobar una gran varietat de conductes i formes d’actuar en funció de l’individu però també de la societat en què aquest s’ha desenvolupat.
Mites, creences, religions, pseudociències o tradicions. Aquestes són les qüestions en què Miguel Ángel Sabadell, astrofísic i doctor en Física Teòrica, s’ha submergit.
Ball aprofundeix i polemitza brillantment sobre les «rareses» que ens desconcerten de la mecànica quàntica: partícules que travessen parets, observadors que maten el gat de Schrödinger, o el tremendista concepte del col·lapse de la funció d’ona.