En els darrers anys han aparegut molts desafiaments a la racionalitat, moltes vegades utilitzant idees pseudocientífiques amb el propòsit de manipular l’opinió pública.
La proposta es un tresor d’informació clara i organitzada sobre un dels desastres naturals més devastadors de la història.
Un llibre revelador que posa sobre la taula la naturalesa de la desconfiança cap a la ciència, un pilar bàsic del funcionament de la democràcia.
Els autors fan un repàs de la història evolutiva del nostre llinatge i dels «cosins» que es van quedar en el camí.
El llibre repassa la història de la cirugia, les innovacions i canvis i la resistència a acceptar-los.
L’anada i tornada als territoris desconeguts del temps és també un viatge entre disciplines i sabers i en aquest cas, per descomptat, entre lectora i autor.
En aquesta obra, Tom Wolfe carrega contra tot: contra Darwin, el neodarwinisme i contra Noam Chomsky.
The Painting Fool pot considerarse un pioner en el camp de la intel·ligència artificial aplicada a la creativitat i a la pintura.
Les tecnologies de robòtica i automatització i intel·ligència artificial tenen un immens potencial per a afrontar molts dels reptes socials inclosos en els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides.
Hi ha qui diu que un humanoide hauria de tenir un “cos complet”, exactament com un humà, però d’altres se centren més en les seues habilitats. Repassem breument la robòtica humanoide.
Les interfícies cervell-computadora (ICC) permeten controlar dispositius sense generar cap acció motora, només mitjançant la descodificació directa dels senyals cerebrals de l’usuari.
L’aprenentatge profund és un tema indiscutiblement popular. No obstant això, és curiós que l’èxit actual i la pràctica de l’aprenentatge profund pareixen no estar correlacionats amb la comprensió més teòrica i formal d’aquest camp.
L’objectiu últim de la intel·ligència artificial (IA) és una de les fites més ambicioses que s’ha plantejat la ciència, amb una dificultat comparable a altres grans objectius com ara explicar l’origen de la vida o l’origen de l’univers.
La posidònia oxigena les aigües, contribueix a fer-les transparents, amorteix l’onatge i els corrents, genera microhàbitats... però moltes activitats humanes tenen efectes negatius sobre aquestes praderies. El fondeig d’embarcacions és una d'aquestes.
El número de tardor de Mètode tracta de donar una panoràmica general del món de la robòtica i la intel·ligència artificial des del punt de vista de sis experts en el seu camp.
El principi actiu del curare, un verí usat per tribus de l’Amazones, es va convertir durant anys en un fàrmac vital en cirurgia i per a tractar malalties que comportaven dolors i contraccions musculars.
Avui, a tot el món, en un sol dia circula moltíssima informació, molta més que en qualsevol altre moment de la història, i només amb una petita part del rastre que deixem a internet ja se'n pot elaborar un perfil amb força aproximació.
«Hem de mostrar i demostrar el paper cada vegada més important que s'ha encarregat a la universitat i els èxits que es van obtenint»
La síndrome de Kessler fa referència a un fenomen d’allau segons el qual, a partir d’una densitat crítica d’objectes, un xoc amb deixalles espacials produeix més deixalles, que produeixen més col·lisions.
Martín Aluja (Ciudad de México, 1957) és un dels entomòlegs més reconeguts del món. Forma part de l’Acadèmia Mexicana de les Ciències i actualment és investigador en l’Institut d’Ecologia (INECOL).
Cada vegada més, la robòtica i la intel·ligència artificial són presents a les nostres vides. Avanços que fa uns anys només podíem trobar en la ciència-ficció (un gènere que sempre ens ajuda a intuir i a pensar sobre els camins que obre la ciència real), s’han incorporat al nostre dia a dia.
Aquest article ha estat retirat per la revista Mètode a causa d'irregularitats detectades amb posterioritat a la seua publicació. Data d'actualització: 18 d'octubre de 2018, 10:30 hores
L’evolució de la vida no és només una qüestió de canvis genètics (que ho són) sinó d’interaccions entre molècules, organismes i condicions d’entorn, i sovint es basa en processos associatius i d’incorporació.