Perquè el cervell funcione correctament és essencial que el nombre de neurones siga l’adequat: ni més ni menys.

Des que el primer número de Mètode apareguera en 1992, la revista ha esdevingut una publicació de referència en l'àmbit de la comunicació i divulgació de la ciència.

Tot i que els apassionats de la fotografia el llegiran d’una tirada, el llibre Captura digital y revelado de RAW vol ser una obra de consulta. Això es veu facilitat per les referències creuades, és a dir, les al·lusions a temes explicats en altres pàgines, procediment que, a més, propicia l’assimilació dels conceptes més importants.

Aquesta guia constitueix un llibre de gran utilitat i obra de consulta obligatòria per a tots els interessats en l'apassionant món de les papallones.

Sorprèn que David Galadí-Enríquez siga capaç d’explicar un fenomen celeste complex en poques línies i amb rigor; va a l’arrel del problema, el trosseja en les seues parts constituents, les analitza en detall i dona la seua visió científica.

El llibre editat per Getty Publications  resumeix en 96 pàgines la vida i obra pictòrica i entomològica de Maria Sibylla Merian, amb 116 il·lustracions a tot color.

Els microorganismes es presenten en Microbiota. Los microbios de tu organismo com una part fonamental i alhora invisible de les nostres vides.

La biografia escrita per José María Urkia Etxabe demostra com la història de la medicina espanyola no seria el mateix sense Luis S. Granjel.

Edzard Ernst destaca com un pioner que va dedicar grans esforços a estudiar des d’un punt de vista científic la falta d’efectivitat de moltes formes de medicina alternativa.

Manuel Sáez troba en el nexe entre art i ciència una important font d’idees. En el seu taller, observa sistemàticament cares, cossos i objectes i els retrata amb la precisió d’un cirurgià.

Els reptes de la ciència s’escriuen en formats urgents i no gens literaris: és el que té fer previsions a cent anys vista quan se’n tenen vuitanta.

Biologia sintètica és un terme que desperta expectatives, però no és menys cert que també provoca inquietud. Per a tractar les seues facetes ètiques, ambientals i socials es fa necessària la integració de tots els actors en un debat comú.

L’energia és la sang que mou la societat actual i un dels factors que ha contribuït decisivament a millorar la qualitat de vida de la humanitat. Aquest article aborda els reptes i oportunitats a què ens enfrontem en el desenvolupament de sistemes globals d’energia i destaca la importància de la interconnexió entre els debats sobre energia i clima.

Les reflexions següents es basen en la premissa que la vida individual i social s’obri a un conjunt de possibilitats entre les quals hi ha la digitalització.

Vivim una crisi que anomenem antropocè. N’estudiem els efectes ecològics, però les causes són socials: la destrucció de biodiversitat i cultures és l’herència del colonialisme que segueix per altres vies o que protagonitzen altres actors.

Assegurar l’alimentació d’una població humana creixent, amb criteris de sostenibilitat i davant l’amenaça del canvi climàtic són els reptes principals de l’agricultura del segle XXI. Les solucions requereixen mesures diverses i coordinades que depenen del progrés científic i del desenvolupament tecnològic.

Els avenços científics i tecnològics prometen que en el segle XXI poques morts quedaran sense resoldre. La ciència permetrà descobrir la causa dels enfrontaments a mort i els detalls de les cerimònies i ritus funeraris més inaudits.

Jorge Wagensberg se sentia aliè –intrús– en un món que ha perdut el gust per la conversa lenta i raonada. Una societat en què els humans, atrapats per la por al futur, la incertesa i la volatilitat, renunciem massa sovint a arribar a ser allò que som.

Des de la primavera de l’any 2000 es va iniciar el que entenem a hores d’ara per Mètode: una revista de continguts d’alta divulgació, amb vocació universitària, amb una subscripció molt assequible i amb una important diversitat de temes.

Podrem els humans dirigir l’evolució futura de la nostra espècie? Basant-nos en els coneixements actuals en genètica, es pot inferir i extrapolar què pot passar en un futur més proper. Al cap i a la fi, si cal predir el futur, cal comprendre les bases del nostre present.

És ben probable que els individus adults i els més grans s’hagin preguntat sempre com s’ho faran els petits que van creixent per sobreviure en el món que els deixen. En aquest moment de la història aquesta és una pregunta central dels nostres debats i per resoldre-la no podem deixar d’acudir a la ciència.

Per celebrar els cent números de Mètode es presenten reflexions sobre alguns d’aquests reptes, com la producció d’energia i aliments, l’ecologia, el tractament de la informació, la modificació genètica o la biologia sintètica.