Podrem els humans dirigir l’evolució futura de la nostra espècie? Basant-nos en els coneixements actuals en genètica, es pot inferir i extrapolar què pot passar en un futur més proper. Al cap i a la fi, si cal predir el futur, cal comprendre les bases del nostre present.

És ben probable que els individus adults i els més grans s’hagin preguntat sempre com s’ho faran els petits que van creixent per sobreviure en el món que els deixen. En aquest moment de la història aquesta és una pregunta central dels nostres debats i per resoldre-la no podem deixar d’acudir a la ciència.

Per celebrar els cent números de Mètode es presenten reflexions sobre alguns d’aquests reptes, com la producció d’energia i aliments, l’ecologia, el tractament de la informació, la modificació genètica o la biologia sintètica.

No sabem què ens depararà la ciència del futur, però sí que constatem que mig segle després, encara perviu el creacionisme mític de Zaratustra.

Confesso que tinc un problemeta, que sospito que comparteixo amb molts companys divulgadors científics: allò que m’interessa a mi no coincideix amb el que interessa els meus lectors.

Amagats durant el dia, molts carnívors terrestres passen completament desapercebuts, però no habiten tan lluny de nosaltres com pensem.

La creixent interacció amb màquines planteja un seguit de qüestions sobre les quals no hi ha experiència i tampoc una predicció fiable per saber com influiran en l’evolució de la societat.

La noosfera abastaria tots els éssers vius amb graus més o menys elevats d’intel·ligència i seria un estadi evolutiu superior de la biosfera.

En la seua última col·laboració amb el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic, Mª José Carrau no ha preparat una activitat científica, sinó un regal.

Gaudim del rave roig: busquem un grapat de llavors entre els amics horticultors, fem-li un lloc a l’hort i fàcilment el podem tindre quasi tot l’any a la taula.

Sense nitrogen no existiria la vida; aquest element ha estat un dels factors que més ha limitat el creixement de la població humana.

En molts casos, els comunicadors tenim una visió més pròxima a les necessitats de la societat que no els investigadors. Els periodistes científics podem i hem de parlar de ciència directament al públic.

Jocelyn Bell va observar el primer púlsar. Després d'enviar un article a la revista Nature relatant el descobriment en 1968, Hewish, Bell i tres coautors més, Hewish i el seu col·lega de Cambridge Martin Ryle van compartir el Premi Nobel de Física. Jocelyn Bell se’n va quedar fora.

En els darrers anys han aparegut molts desafiaments a la racionalitat, moltes vegades utilitzant idees pseudocientífiques amb el propòsit de manipular l’opinió pública.

La proposta es un tresor d’informació clara i organitzada sobre un dels desastres naturals més devastadors de la història.

Un llibre revelador que posa sobre la taula la naturalesa de la desconfiança cap a la ciència, un pilar bàsic del funcionament de la democràcia.

Els autors fan un repàs de la història evolutiva del nostre llinatge i dels «cosins» que es van quedar en el camí.

El llibre repassa la història de la cirugia, les innovacions i canvis i la resistència a acceptar-los.

L’anada i tornada als territoris desconeguts del temps és també un viatge entre disciplines i sabers i en aquest cas, per descomptat, entre lectora i autor.

En aquesta obra, Tom Wolfe carrega contra tot: contra Darwin, el neodarwinisme i contra Noam Chomsky.

The Painting Fool pot considerarse un pioner en el camp de la intel·ligència artificial aplicada a la creativitat i a la pintura.

Les tecnologies de robòtica i automatització i intel·ligència artificial tenen un immens potencial per a afrontar molts dels reptes socials inclosos en els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides.

Hi ha qui diu que un humanoide hauria de tenir un “cos complet”, exactament com un humà, però d’altres se centren més en les seues habilitats. Repassem breument la robòtica humanoide.