La literatura funerària és un gènere literari situat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres.
En homenatge a Jorge Wagensberg (1948-2018) publiquem la seua columna més recent a Mètode: «Pot pensar una màquina?». Aquest text correspon al número 96 de la revista: Narrar la salut. Literatura i medicina.
Una obra a mitjan camí entre l’autobiografia i la divulgació científica amb un nexe central basat en la música: un viatge personal d’un físic entre dos mons.
El Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València et proposa cultivar plantes de gingebre i cúrcuma a partir dels rizomes que trobem habitualment al mercat.
Per al sorgiment del grafit contemporani va ser determinant la tecnologia recent de l’aerosol, la ciència de la pintura acrílica i els pintors muralistes que els van precedir.
La forma en què el cinema ha representat les infermeres ha variat al llarg del temps: des de la mateixa vestimenta a les relacions amb els pacients i la resta de personal sanitari.
L’estetoscopi va inaugurar una medicina que buscava les alteracions anatomopatològiques, a més de ser el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.
L’any 1999 preparava els continguts del nou museu de la ciència a Barcelona, que el 2004 obriria amb el nom de CosmoCaixa. Cercava peces amb què explicar suculentes històries de ciència mitjançant una genuïna museologia científica.
Si vols muntar el teu hort urbà a casa, el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València t'ofereix uns breus consells per aconseguir un bon planter de varietats hortícoles i comestibles.
Tenim davant un pla de foment de la diversitat agrària valenciana que ens proposa que coneguem i consumim els nostres aliments. Totes i tots estem cridats a participar en aquesta conservació activa.
«Totes les substàncies són verins; no existeix cap que no ho sigui. La dosi diferencia un verí d’una medicina», escriu Paracels. Un verí és qualsevol substància tòxica que provoca malaltia, lesions o la mort en un ésser viu que ha estat en contacte amb ella. Un verí que prové o és sintetitzat per un microorganisme rep el nom de toxina. Se sap que els microorganismes sintetitzen toxines per adquirir aliment, defensar-se contra la predació, o envair hostes potencials.
Després de l’aparició en els anys quaranta dels primers ordinadors capaços de fer càlculs complexos, Alan Turing i altres científics de la computació es van preguntar si algun dia les màquines serien capaces de pensar de manera anàloga als humans.
Quan el lector òbriga la revista Mètode i es trobe amb aquest article, la sonda Cassini haurà impactat amb Saturn i el seu rastre s’haurà perdut per sempre.
El Sistema Solar compta amb la seua pròpia xarxa de carreteres, la Xarxa de Transport Interplanetari (ITN), un conjunt de trajectòries conformades gràcies als coneguts com punts de Lagrange.