«Cultivos transgénicos» proposa que l’objectiu d’alimentar bé la població mundial d’ara i del futur immediat no és possible sense l’ús de totes les tecnologies disponibles.
«Persiguiendo a Einstein» es un llibre per a aquells que pensen que la física moderna és molt difícil.
«¿Qué es comer sano?» dona rèplica a 101 mites sobre alimentació i matisa si són falsos, certs o són mitges veritats.
En la dècada de 1980 van sorgir tres subdisciplines de l’ecologia: la restauració ecològica, la biologia de la conservació i la biologia de les invasions; i totes tres van abraçar el paradigma nativista.
Els enemics naturals estan entre els principals impulsors de les dinàmiques de biodiversitat pero, de vegades, produeixen greus pèrdues en la majoria de les quals els humans estan involucrats.
L'artista Nuria Rodríguez, professora en el Departament de Pintura de la Universitat Politècnica de València i doctora en Belles Arts i titulada en Disseny Industrial per l’Escola Superior de Disseny de València, il·lustra el número 98 de Mètode.
La riquesa d’espècies no és homogènia en l’espai i normalment presenta diferències quan comparem diferents llocs. Aquestes diferències solen respondre a gradients d’un o més factors que creen patrons espacials de biodiversitat i depenen de l’escala.
Des de mitjan anys vuitanta fins ara, la biologia de la conservació s’ha escindit en dos camps quasi independents: la gestió i l’ecologia de la conservació. Hem assistit a la recuperació de les espècies amenaçades de gran envergadura i a la disminució de les petites i comunes.
La biodiversitat ha anat canviant tant en l’espai com en el temps. Per sort, petits organismes coneguts com ‘microfòssils’ ens permeten inferir patrons de biodiversitat passats de forma detallada.
Per efecte de les condicions ambientals extremes, la llunyania dels altres continents i per la seva profunditat, a causa del pes del gel continental, la plataforma continental antàrtica ofereix una gran oportunitat per a entendre millor com seria un ecosistema pristí.
El concepte de diversitat biològica ha evolucionat des del mer recompte d’espècies a càlculs més sofisticats que tenen en compte les abundàncies relatives i fins i tot el temps de divergència evolutiva entre espècies. En el curs d’aquesta evolució, les formes de mesurar la diversitat ben sovint s’han manllevat d’altres disciplines.
Els índexs tradicionals de diversitat (principalment riquesa, abundància i equitativitat d’espècies) han estat altament reveladors per al seguiment de processos en comunitats i ecosistemes en ecologia moderna.
Els éssers humans ja fa temps que som conscients de ser una espècie amb gran poder per modificar el món natural. I tant que ho hem fet. Però només fa unes dècades que la societat, amb veu ferma, es revolta contra la desfeta duta a terme.
El transplantament de microbiota fecal sona si més no sorprenent; no obstant això, és efectiu en determinades malalties.
«Matar a la teua filla va en contra de la tendència a voler transmetre els teus propis gens»
Entrevista a Robert Trivers
Guardonat amb el Premi Crafoord en Ciències de la Vida, conversem amb l'expert sociobiòleg.
La gelateria artesanal és el resultat de la contribució equilibrada de molts camps científics i es requereixen coneixements profunds en bromatologia, matemàtiques, química, física o nutrició.
Massimiano Bucchi (Arezzo, Itàlia, 1970) és professor de Sociologia de la Ciència en la Universitat de Trento i actual director de la revista Public Understanding of Science (PUS).
«Hem de valorar la diversitat pròpia de la Comunitat: espècies de flora i fauna que, amb la seua companyia, enriqueixen els nostres paisatges i patrimoni»
La vida és present en tots els racons del nostre planeta. La diversitat és canviant, en el temps i en l’espai, però hi és. Entendre com funciona aquesta biodiversitat, com depenen uns elements dels altres i com l’afecten els canvis és essencial per prendre decisions sobre la gestió de la conservació.
«Contra la simpleza» ens mostra que la reticència al canvi i la por al món desconegut no han canviat amb l’evolució del coneixement científic
«Herbari bell del País Valencià» és un proposta que va molt més enllà de la simple guia botànica o catàleg florístic.
Una tarda dels anys noranta estava descansant en una platja de la República Dominicana després de bussejar a la badia de Samaná amb l’equip de l’Aquari de Santo Domingo (probablement la millor instal·lació de fauna aquàtica de tot Amèrica Llatina).
La biologia ha servit i encara serveix per a justificar pràctiques discriminatòries contra grups de persones, però la realitat és més complexa del que la lògica dualista humana està disposada a acceptar.