La literatura funerària és un gènere literari situat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres.
En homenatge a Jorge Wagensberg (1948-2018) publiquem la seua columna més recent a Mètode: «Pot pensar una màquina?». Aquest text correspon al número 96 de la revista: Narrar la salut. Literatura i medicina.
Un llibre estimulant que vol provocar canvis i transformar la forma en què vivim, pensem i ens relacionem amb el món viu.
Una obra a mitjan camí entre l’autobiografia i la divulgació científica amb un nexe central basat en la música: un viatge personal d’un físic entre dos mons.
Guardonada amb el Jaume I de Protecció del Medi Ambient el 2017, parlem amb l'experta sobre biodiversitat.
El Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València et proposa cultivar plantes de gingebre i cúrcuma a partir dels rizomes que trobem habitualment al mercat.
La ciència actual –i alguns gabinets de comunicació– et porta a fer divulgació de pijama escrivint històries sense sortir de casa.
Per al sorgiment del grafit contemporani va ser determinant la tecnologia recent de l’aerosol, la ciència de la pintura acrílica i els pintors muralistes que els van precedir.
Si fins ara vèiem només els microbis com a enemics, amb Yo contengo multitudes Ed Yong vol que passem a considerar-los aliats.
En ciència, el canal de Twitter serveix per a fer de tot: divulgació, promoció, activisme o debat, a banda d'exhibicionisme.
La forma en què el cinema ha representat les infermeres ha variat al llarg del temps: des de la mateixa vestimenta a les relacions amb els pacients i la resta de personal sanitari.
Descrit com a marí i animal, dolç i dens, almescat i terrós, l’olor de l’ambre gris ha captivat l’ésser humà durant generacions.
El porro és ben ric en vitamina C, potassi i substàncies antioxidants de valor funcional i ajuda a modular els nivells de colesterol.
Parlem amb l'expert en comunicació visual de les metàfores com a punt clau del llenguatge humà, així com del món de la recerca acadèmica.
L’estetoscopi va inaugurar una medicina que buscava les alteracions anatomopatològiques, a més de ser el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.
L’any 1999 preparava els continguts del nou museu de la ciència a Barcelona, que el 2004 obriria amb el nom de CosmoCaixa. Cercava peces amb què explicar suculentes històries de ciència mitjançant una genuïna museologia científica.
L’evolució podria afavorir l’existència d’una llarga vida postmenopàusica en les femelles de determinades espècies, com la humana.
Si vols muntar el teu hort urbà a casa, el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València t'ofereix uns breus consells per aconseguir un bon planter de varietats hortícoles i comestibles.
Tenim davant un pla de foment de la diversitat agrària valenciana que ens proposa que coneguem i consumim els nostres aliments. Totes i tots estem cridats a participar en aquesta conservació activa.
«Totes les substàncies són verins; no existeix cap que no ho sigui. La dosi diferencia un verí d’una medicina», escriu Paracels. Un verí és qualsevol substància tòxica que provoca malaltia, lesions o la mort en un ésser viu que ha estat en contacte amb ella. Un verí que prové o és sintetitzat per un microorganisme rep el nom de toxina. Se sap que els microorganismes sintetitzen toxines per adquirir aliment, defensar-se contra la predació, o envair hostes potencials.
Després de l’aparició en els anys quaranta dels primers ordinadors capaços de fer càlculs complexos, Alan Turing i altres científics de la computació es van preguntar si algun dia les màquines serien capaces de pensar de manera anàloga als humans.
Quan el lector òbriga la revista Mètode i es trobe amb aquest article, la sonda Cassini haurà impactat amb Saturn i el seu rastre s’haurà perdut per sempre.