Abans que es realitzessin trasplantaments en humans alguns escriptors ja n’havien narrat en la ficció. La literatura pot ajudar a obrir el debat ètic i social sobre aquest tema.
Podem separar dos moments en la història de les narracions sobre malalts de sida: abans i després del descobriment de les triteràpies. Analitzem els canvis que ha produït en la literatura aquest nou paradigma.
Alguns historiadors han trobat influències i afinitats entre les aportacions d’Hannah Arendt i les idees freudianes sobre el concepte de refugiat.
El nombre de guies d’ocells segurament assoliria un rècord Guinness, però la majoria són traduccions d’obres estrangeres centrades en un altre país o països. Moltes ni tan sols estan adaptades, però fins i tot les que ho estan tenen el problema de la inclusió d’espècies que no viuen aquí, el que dificulta la identificació.
L’imponent treball realitzat per l’etnobotànic i metge Joan Pellicer de recollida d’informació, recerca, organització i ordenació de dades al voltant dels diversos usos etnobotànics i noms tradicionals de les plantes que creixen al territori que va estudiar, bàsicament l’anomenada Diània (grosso modo, les comarques centrals del País Valencià), va anar veient la llum per mitjà de les publicacions i els nombrosos articles escrits en diversos mitjans al llarg dels anys.
Malgrat ser un dels tòpics més importants de la ciència, el qualificatiu intel·ligent és possiblement el terme més sobreutilitzat, i per tant desprestigiat, de finals del segle xx i començament del xxi. En l’actualitat, qualsevol artefacte que vulga ser valorat ha d’etiquetar-se com a intel·ligent.
Cal saludar efusivament la publicació d’aquest recull d’articles de Martí Domínguez, guanyador del II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló. La major part foren publicats al suplement Cultura/s de La Vanguardia, i van acompanyats de les suggeridores il·lustracions de Manuel Boix.
La proposta de Paco de la Torre, vinculada des dels seus inicis a les pràctiques neometafísiques o a la també denominada figuració postconceptual –expressió que el mateix artista utilitza l’any 2012 en la seua tesi doctoral per a al·ludir al fenomen pictòric en què emmarca el seu treball–, sorgeix com a hipotètica resposta a dues qüestions bàsiques.
La literatura i la medicina tenen un vincle molt estret. El sanatori antituberculós, com a espai d’aïllament i avantsala de la mort, ha inspirat molts autors. La novel·lística del segle XX va dedicar una atenció significativa a aquestes institucions que, allunyades de la resta de la societat, condicionaven la vida dels malalts i la seva identitat.
La literatura ha reflectit diverses formes d'abordar el concepte de mort, des de les expressions de dolor personal fins a les mostres culturals.
La revisió crítica del llegat literari de Woolf ens permet acostar-nos a la que potser és una de les figuracions literàries més intenses al voltant de la malaltia, de les seues metàfores i, al temps, a les representacions, els eufemismes, silencis i monstres, plasmats en les pàgines de la vida i la singular veu d’una escriptora essencial.
La literatura ha estat, és i serà un element nuclear en l’estudi de les distintes formes de representació semiòtica de la salut i de la malaltia. Hi ha dos elements essencials perquè això siga així; en primer lloc, el fet que l’activitat relacionada amb la salut i la malaltia, també en entorns professionals, està travessada contínuament per narracions (a vegades, en forma d’informes o apunts presos en escoltar el relat del pacient); el segon és que, certament, el fet d’emmalaltir i el de curar va associat a circumstàncies de vegades excepcionals i suggeridores per a la creació.
Reduir al mínim indispensable el nombre d’animals que participen en un experiment és, a més d’un imperatiu legal, un objectiu desitjable des del punt de vista ètic. A més, reduir la grandària mostral d’un experiment redueix també el cost econòmic i el temps i l’esforç necessari per a dur-lo a terme.
Per donar una explicació científica al llenguatge cal entendre’l basant-nos en els principis causatius, en les bases físiques d’on sorgeix i en la màquina que el produeix: el cervell.
La salut, i especialment l’absència d’aquesta, no només està present en nombroses novel·les sinó també en el teatre i la poesia.
El terme forense, que prové de forum, remet a tot allò que dóna suport als jutges. De les diverses especialitats que el fan servir, el creixement més espectacular ha estat el de la genètica forense. El seu desenvolupament va lligat al de la biologia molecular, de la qual empra les tècniques resultants del salt qualitatiu en la seqüenciació genètica i la bioinformàtica.
Els animals s’obliden de les seues necessitats per a bolcar-se sobre les de la seua prole. Per a entendre aquest canvi dràstic de comportament, és necessari investigar quins són els circuits cerebrals que controlen el comportament parental, i quines són les modificacions que tenen lloc en aquests circuits quan els animals es reprodueixen.
Un equip liderat per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé, que treballa en la Universitat Queen Mary de Londres, ha revelat les característiques d’un exoplaneta, que segons sembla és similar a la Terra en grandària i que gira entorn de l’estel més pròxim al Sol, Proxima Centauri.
Conversa amb dos figures claus del pensament científic i escèptic: el físic i pensador belga Jean Bricmont i l'etòleg i divulgador de la ciència britànic Richard Dawkins.
L’estratègia més prometedora és l’ús de bacteris modificats genèticament que expressin un gen terapèutic específic. Però, tot i que s’han observat resultats positius en aquest tipus de teràpia in vivo amb animals de laboratori, per a usar-la en el tractament dels càncers humans són necessàries més proves.
L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals.
Un dels majors perills que afrontaran els astronautes que viatgen a Mart serà la radiació. La Terra és bombardejada contínuament per radiacions nocives, com els raigs còsmics o les tempestes solars, de les quals no ens adonem gràcies a la protecció que ens proporcionen el nostre camp magnètic i la nostra atmosfera.