Tenim davant un pla de foment de la diversitat agrària valenciana que ens proposa que coneguem i consumim els nostres aliments. Totes i tots estem cridats a participar en aquesta conservació activa.
«Totes les substàncies són verins; no existeix cap que no ho sigui. La dosi diferencia un verí d’una medicina», escriu Paracels. Un verí és qualsevol substància tòxica que provoca malaltia, lesions o la mort en un ésser viu que ha estat en contacte amb ella. Un verí que prové o és sintetitzat per un microorganisme rep el nom de toxina. Se sap que els microorganismes sintetitzen toxines per adquirir aliment, defensar-se contra la predació, o envair hostes potencials.
Després de l’aparició en els anys quaranta dels primers ordinadors capaços de fer càlculs complexos, Alan Turing i altres científics de la computació es van preguntar si algun dia les màquines serien capaces de pensar de manera anàloga als humans.
Quan el lector òbriga la revista Mètode i es trobe amb aquest article, la sonda Cassini haurà impactat amb Saturn i el seu rastre s’haurà perdut per sempre.
El Sistema Solar compta amb la seua pròpia xarxa de carreteres, la Xarxa de Transport Interplanetari (ITN), un conjunt de trajectòries conformades gràcies als coneguts com punts de Lagrange.
Vida indómita no és un llibre de biologia, sinó una mena d’autobiografia esbiaixada vers les històries i anècdotes més aventureres. Tanmateix, Trivers aprofita totes les ocasions per explicar les situacions més truculentes i escabroses des d’un punt de vista biològic-evolutiu.
Per a la comunitat científica, la llibreta de camp és un esborrany íntim que no aporta ni treu validesa a les explicacions que se’n deriven.
L’investigador i oncòleg Siddharta Mukherjee ha aconseguit de nou que un assaig d’alta divulgació siga un èxit. A El gen ens acosta a la història «de la normalitat abans que esdevingui una cosa maligna».
"Fotografiar con mal tiempo" és un llibre rodó i necessari que descriu com afecta el mal temps a la fotografia i dóna consells pràctics per a treure’n el màxim partit.
Denis Noble transmet en aquest llibre les seues idees sobre la teoria de la relativitat biològica i replanteja els fonaments de la biologia tradicional.
Herbari mengívol és un llibre recomanable com a company en les excursions de camp i que ens ajudarà a conèixer, estimar i tastar alguns dels tresors comestibles que ens ofereix aquest combinat de flora accessible i saviesa popular.
En «Ramón y Cajal» Salvador Macip presenta una semblança original i suggeridora que, a més d’explicar-nos per què Ramón y Cajal és el científic més important de la història d’Espanya, ens demostra que, més d’un segle després, la investigació científica espanyola continua patint dels mateixos problemes que el premi Nobel ja va denunciar.
En "El científico rebelde", Freeman Dyson ens parla no sols com a científic, sinó també com a pacifista desencantat, testimoni d’una guerra, creient, activista polític i amant de la història.
Des de mitjan segle passat assistim a una mena de buidatge progressiu en la memòria col·lectiva d’allò que anomenem etnobotànica infantil: les relacions amb les plantes pròpies de la infància i adolescència i que no es tornen a tindre quan ens fem adults.
Hem de recórrer a frases menys còmodes i més enrevessades com ara matèria primera o producte sense processar, perquè correm el risc que la pròxima vegada que li diguem a un pacient que menge «productes naturals», acabe comprant un caldo, pa refinat o un suc.
Probablement des de la seua creació, els regadius de la façana mediterrània peninsular no han experimentat un canvi tecnològic de tant d’abast i tantes implicacions com el que s’ha esdevingut en els darrers trenta anys de resultes de la introducció del reg per degoteig.
Les pseudociències tenen un alt nivell d’acceptació entre futurs docents de ciències.
El discurs sobre la pseudociència ve acompanyat del discurs de la ciència. A pesar dels intents per separar ambdós dominis, les persones continuen confiant en remeis pseudocientífics.
Rarament la pseudociència tracta el tema de la formació dels deixants que de vegades els avions tracen al cel. Generalment aquests deixants han estat en el punt de mira de teories de la conspiració més que no de la pseudociència en si mateixa.
Aquest article revisa els aspectes bàsics de la normativa de la Unió Europea sobre la producció d’aliments ecològics i conclou que, en general, aquesta no es basa en la ciència i és confusa per al consumidor.
La bona pràctica mèdica està lligada a l’evidència científica. D’acord amb aquest axioma, l’administració pública sanitària, com a responsable i garant del dret a la salut, està obligada a combatre les pràctiques que vulneren aquest principi irrenunciable.
Com a conjunt d’idees pseudocientífiques, la pseudopsicologia clínica mostra la peculiar característica de constituir tota una tradició paral·lela a la psicologia, amb nombroses ramificacions i construccions teòriques i pràctiques interrelacionades.
La pseudociència (falsa ciència) i la ciència basada en estudis defectuosos i esbiaixats (mala ciència) produeixen coneixement fals o incert, sense proves o amb evidències de baixa qualitat. Ambdues representen un risc per a la salut.
La medicina alternativa té una gran prevalença social, promoguda per grups ben organitzats que han desenvolupat una retòrica enrevessada per a justificar-se enfront de l’absència de proves. Aquest article analitzarà alguns d’aquests arguments, de vegades fal·làcies, altres estils de raonament i confusions entorn de conceptes científics.